Convergència i Unió reclama més suport per a les entitats que treballen amb animals domèstics abandonats

El regidor de CiU adscrit al Districte de Sant Andreu, Raimond Blasi, denuncia que a finals d’any tancarà una gatera al nus de la Trinitat, deixant desprotegits prop de 250 gats.

El Grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Xavier Trias, reclama més suport per a les entitats que treballen amb animals domèstics abandonats. El regidor de CiU adscrit al Districte de Sant Andreu, Raimond Blasi, denuncia que a finals d’any tancarà una gatera al nus de la Trinitat, deixant desprotegits prop de 250 gats.

El regidor de CiU ha explicat que al nus de la Trinitat hi ha la gatera gestionada per l’entitat SOS GATS que acull prop de 250 gats, "en bon estat, cuidats per voluntaris i amb revisió i control de veterinaris". "Aquestes bones condicions en que es troben aquests gats ha permès que s’hagin fet més de 200 adopcions, el que costa tant fer a la gossera municipal", ha dit Blasi. Aquesta mateixa entitat té cura de la colònia de gats de Can Portabella i recull els gats abandonats al mateix districte de Sant Andreu, i sempre ha actuat d’acord amb l’administració municipal.

Ara, l’entitat denuncia que el conveni, bàsicament per rebre ajuda per a l’esterilització dels animals i que l’Ajuntament fa dos anys que no paga, ja que la resta de recursos els aporta la mateixa entitat, fineix el 31 de desembre de proper mes de desembre. "Des del districte se’n renten les mans, responsabilitzant l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, i els amenacen en desmantellar la instal·lació", ha criticat el regidor de CiU.

"Si s’acaba desmantellant la instal·lació, què faran amb els gats? Els deixaran "lliures" en un enclavament complex per la trama viaria on podrien arribar a provocar accidents de trànsit, i on no poden trobar aliments? Els reubicaran en altres colònies fent augmentar la població existent i que estava controlada?", s’ha preguntat Blasi. "Si es desmantella la gatera l’entitat no tindrà recursos suficients per fer-se càrrec de la resta de colònies i tampoc podrà recollir més gats del carrer, tal i com s’exigeix des del Districte", ha explicat el regidor de CiU.

"Entitats com SOS GATS", ha dit Blasi, "estant prestant un servei molt important a la ciutat". A seu parer "cal fer una aposta i donar facilitats a aquest tipus de entitats i instal·lacions, col·laborar perquè reuneixin les condicions exigibles des de l’administració, enlloc d’arraconar-los com està passant al Nus de la Trinitat".

Raimond Blasi ha recordat que Barcelona disposa d’una Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals. "Tenim una bona normativa, que cal complir i hi ha la previsió d’obrir a la ciutat una gossera- gatera municipal. Però les necessitats de la ciutat respecte aquests animals no quedaran cobertes amb la futura instal·lació municipal i per tant cal ajudar i donar suport a les entitats que acullen aquests animals domèstics. La gent, que de manera voluntària, dedica el seu temps a cuidar els animals mereixen més atenció per part de l’Ajuntament", ha finalitzat Blasi.

Paradoxes de la vida

Desconec si algú ja n’ha parlat però deixeu-me posar damunt la taula per reflexionar un moment una d’aquelles contradiccions que fan que la gent del carrer no entengui les coses.


Aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona i sembla que amb un èxit considerable la Convenció preparatòria de la Cimera contra el Canvi Climàtic que s’ha de celebrar a Copenhaguen i a la qual s’han d’establir les noves bases sobre el medi ambient i com afrontar el canvi climàtic.


Resulta que després de tot el que s’ha arribat a parlar en aquestes jornades sobre el medi ambient i amb una transcendència internacional aquest cap de setmana arriba la neu a Montjuïc, es celebra el Barcelona Snow Show, “un esdeveniment pioner a Espanya que comptarà amb els millors riders de surf de neu i esquí freestyle del món en un espectacle a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. L'estadi es convertirà en una gran pista d'esquí amb una rampa gegant de 35 metres d'alçada, la més gran d'Europa, gràcies a la qual Barcelona vol esdevenir capital dels esports d'hivern.”


El fet és que ens hem passat mitja setmana parlant de com combatre el canvi climàtic i l’altra mitja preparant i omplint de neu artificial l’Estadi Olímpic. Paradoxes de la vida, no?

Oasi Català?

Quan es va fer el primer tripartit i PSC, ERC i IC-V van ocupar El Palau de La Generalitat, algunes veus de l’esquerra més... van parlar de la fi del famós “Oasi Català”.

Amb els esdeveniments d’aquests darrers mesos s’ha demostrat que l’”Oasi Català” estava viu i ben viu. Sóc dels que creu que malauradament aquesta Societat civil d’un altre “nivell” dictava, dicta, els destins de la societat catalana. És a dir, que amb gran mesura influïen, influeixen, en el pervenir de Catalunya fins a extrems desconeguts com per exemple acceptar el tripartit.

És una correlació de les seves forces internes el que equilibra o desequilibra les balances. Per que no ens enganyem, aquest “Oasi Català” està conformat per persones que representen alhora tot l’espectre ideològic en funció dels propis interessos. (*aquí voldria fer una exempció de totes aquelles persones de bona voluntat i que de manera desinteressada treballen pel bé general i per l’interès comú del País, conscient que les generalitzacions no són mai bones)

El que està clar és que, en aquesta ocasió, el desequilibri que hi ha hagut, fruit de l’actitud delictiva de dues persones que ja han confessat, s’ha fet públic. Això els hi ha provocat una autèntica crisi interna que ha desembocat en el que jo qualifico d’una crisi de la societat civil catalana, representada per aquest “Oasi Català”. I s’ha volgut conduir a la vegada, per distreure l’atenció, cap a la vessant política. Una vessant política a la que alguns partits, els del tripartit, poc temps els ha costat agafar-s’hi per tal de camuflar una situació de crisi i desgovern, creient que amb aquesta erosió evitaran la caiguda lliure. Obliden per variar el mal col·lateral que causa a una classe política més que qüestionada que mai i amb raó.

Ara toca donar explicacions, és clar, i per poder-ho fer s’ha de fer en optimes condicions per tal de permetre que la ciutadania de carrer prengui el timó i decideixi de veritat sobre els seus propis destins.