dilluns, 31 d’agost de 2009

Ja n’hi ha prou!

Benvolguda Assumpta Escarp,

Com a regidora responsable de la “seguretat” d'aquesta ciutat li vull fer evident una cosa que vostè ja sap. Ho sap perquè som companys de consistori: no sóc ni Guardia Urbà, ni Mosso d'Esquadra, ni Súper heroi, ni tan sols heroi. Senzillament sóc un ciutadà que s'estima Barcelona i que vetlla per la mateixa.

Ara es deu estar preguntant el per què li dic tot això, tot i que probablement ja ho ha intuït. No sóc la primera persona ni malauradament seré la darrera que li eleva una queixa amb motiu de la inseguretat que viu aquesta ciutat.

L’estiu passat vaig haver de cometre una imprudència i com a ciutadà irresponsable col·laborar en la retenció d’un home que conjuntament amb un altre intentaven cometre un robatori en un cotxe en circulació de matrícula polonesa a Via Laietana. He dit ciutadà irresponsable per un motiu senzill, per posar en perill la meva pròpia integritat física (i de manera innecessària).

El fet és que aquest divendres passat, per la tarda, a la mateixa Via Laietana em va passar una cosa similar. Havia sortit de l’Ajuntament, estava a la Plaça de l’Àngel i enfilava Via Laietana per la vorera de banda Besòs. Havia vist abans de creuar tres dones, que volien simular una aparença de turista, caminant en la mateixa direcció. Segur que al pensament de moltes persones ja els vindria la imatge, entre altres motius perquè ha estat notícia aquests darrers dies.

Uns dies enrere caminant amb en Xavier Trias vam identificar un grup similar. No els vaig treure l’ull del damunt. Al creuar-se amb un grup de turistes, unes noies jovenetes, com el guepard que escull la pressa, si van llençar decidides. En aquell moment vaig fer un crit d’atenció, no dirigit a les turistes, que probablement ni se'n van donar compte del que passava.

Reconec que amb un cert gest autoritari vaig indicar a aquelles tres dones que ni se’ls passes pel cap que davant meu cometrien un delicte, amb el dit i amb un sentiment de ràbia (que no de impotència) els vaig dir que marxessin d’allà.

Malgrat un nerviosisme, suposo que comprensible, em vaig sentir un ciutadà fent el que li corresponia però em pregunto si un agent de l’autoritat amb uniforme no seria suficientment dissuasiu o si bé aquest tipus de persona no se’ls pot identificar amb facilitat, jo ho vaig fer.


Fixis Sra. Escarp que he parlat d’homes i de dones, no he volgut caure en un parany a on la seva demagògia l’hagués pogut fer sentir més còmode. Però ja n’hi ha prou! Al mateix que els passa als turistes ens passa als veïns i veïnes de la ciutat o a la gent de pas. La imatge de Barcelona en aquests temes està sota mínims i vostè hi pot posar remei, si vol es clar. I seria tan senzill com baixar del seu cotxe oficial que tanta seguretat li ofereix i trepitjar vostè mateixa el carrer.

divendres, 28 d’agost de 2009

La jungla de l’asfalt

La jungla de l’asfalt a l’igual que qualsevol espai natural té les seves pròpies normes, salvatges, amb les quals els diferents individus hi han de conviure. Tan mateix hi ha un detall a qui ningú se li escapa, cotxe (en diferents formats com furgoneta, taxi, privat...), moto, bici, monopatí, patins son éssers animats en la mesura que son utilitzats per algú. Sí, dic algú perquè fer servir el concepte persona seria ser molt agosarat ja que a vegades hi ha autèntics energúmens al volant d’aquests...
Podria haver acabat parlant dels vianants però no sabia com lligar-ho. De totes maneres en una temptació de demagògia podria haver situat al vianant com la pobre i indefensa persona que està al final de la cadena tròfica... però no ho faré.
Avui faig una crítica a totes aquelles persones que ens belluguem per la ciutat i que a vegades ens oblidem que no estem sols, que hi ha més gent, que com nosaltres, tenen els mateixos drets (i deures també). És veritat que dins d’aquesta fauna hi ha elements més dèbils que altres però tots poden arribar a ser perjudicials: un taxi frenant en sec per acotxar un passatger, un cotxe privat pel carril bus, una motocicleta fent ziga-zagues, una furgoneta damunt d’un carril bici, un vianant creuant en vermell, una monopatí fent cabrioles, una bicicleta saltant-se un stop...
El civisme té moltes facetes però totes es basen en la convivència i el sentit comú, però en una convivència i sentit comú que troba en el respecte a l’altre el seu fonament. Meditem-ho cinc minuts i demostrem que podem canviar les coses.

dijous, 27 d’agost de 2009

Grip A

La crisi econòmica planava damunt nostre i alguns països de referència ja la patien i en Rodríguez Zapatero i els seus correligionaris pretenien fer-nos creure que no existia amb la tàctica de l’estruç. S’acostaven unes eleccions i no hi havia lideratge suficient dins del govern espanyol. Ara continuem igual tot i que a fora (del govern espanyol) no es divisa gaire cosa millor. Però tornem al lideratge necessari per afrontar crisis.

Darrerament no fem més que rebre notícies, dissortadament negatives sobre l’anomenada Grip A. D’una banda les persones afectades, persones afectades en estat greu. Per una altra banda les víctimes. Finalment els anuncis fatídics de cara a la tardor per una de les epidèmies més greus que haurem d’afrontar, amb xifres de mortalitat incorporades.

Han començat unes tímides campanyes explicatives per evitar-ne el contagi alhora que es detalla cada vegada més quines son les persones de més risc de contagi. Paral·lelament això es comencen a marcar les prioritats pel subministrament dels anitivirals. Tinc la sensació que anem cap el caos i no gaire ben preparats. Ep, un caos administratiu i organitzatiu que pot ser pitjor que qualsevol epidèmia.

No sóc hipocondríac però també sóc conscient que no sóc un roure. No sé exactament a que respon tot plegat però tant amants que som de les comparatives amb altres països aquesta vegada sembla que només ens hagi d’afectar a nosaltres. No voldria caure en demagògies però espero que tant d’alarmisme no respongui a poder vendre amb posterioritat i davant un satisfactori pas de l’epidèmia un “lideratge” més aviat inexistent enfront d’un tema menys greu del que és. El que està clar també és que el sistema sanitari actual necessita algunes profundes actualitzacions.

dimecres, 26 d’agost de 2009

CiU critica l’estat lamentable dels parcs infantils a Barcelona, deteriorats, insegurs i que han rebut la denúncia pública de “Save the Children”

Raimond Blasi demanarà a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, un "pla de xoc" i una "auditoria" per retornar a les famílies uns espais que han de servir pel gaudi i l’esbarjo, i no pas per la inseguretat i la desconfiança.

Barcelona.- El Grup Municipal de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, critica l’estat lamentable en què es troben els parcs infantils a la ciutat, que ha dut fins i tot, a la denúncia pública de l’ONG internacional Save the Children. Raimond Blasi demanarà a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, un "pla de xoc" i una "auditoria" per retornar a les famílies uns espais que han de servir pel gaudi i l’esbarjo, i no pas per la inseguretat i la desconfiança.

És per això que per a Blasi, "és més necessari que mai una auditoria i un pla de xoc immediat per fer dels parcs infantils, un punt de trobada, esbarjo i gaudi per les famílies".

El regidor nacionalista, s’ha compromès a traslladar, en el marc de la comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, aquesta demanda i queixa ciutadana, exigint al govern municipal un pla de xoc que serveixi per acabar amb els problemes d’insalubritat, manca de seguretat, accessibilitat i comoditat dels parcs infantils, i de l’altra, que homogeneïtzi les seves característiques, equipaments i condicions, dotant-los d’ombres i jocs infantils adequats a les diferents franges d’edat.

Segons un estudi realitzat per Save the Children, el Defensor del Pueblo i UNICEF, Barcelona encapçala el rànking de denúncies ciutadanes sobre les zones de jocs infantils. Segons Blasi, això posa de manifest "l’incapacitat del govern municipal, no només per millorar, sinó per mantenir amb unes mínimes condicions sanitàries i de seguretat uns parcs infantils que amb molt poques excepcions, es troben en un estat lamentable".

Els parcs infantils, per a Raimond Blasi, han de ser espais "que convidin a la canalla i les seves famílies a estar-hi, còmodament, amb ombres i amb seguretat, i no pas espais públics hostils als infants per la seva deixadesa, manca de manteniment o directament, inseguretat".

Blasi també ha demanat que l’Ajuntament, faci seves totes les queixes i propostes que Save the Children formuli al govern municipal i no es quedi en les "paraules buides i compromisos que després es queden en un no res".

BUS a l'Estiu? Impossible!

Cada vegada més, i dubto que sigui només una qüestió conjuntural degut a la crisi econòmica, el conjunt de la ciutadania es distribueix les vacances i les sortides de la ciutat cap a altres destinacions de manera més homogènia. Això implica que la ciutat no queda tant buida com abans. Hi queda la gent que fa vacances a la ciutat i els que continuen treballant.

El per què d’aquesta introducció un pèl rebuscada és senzill. Amb més o menys gent de vacances, amb més o menys gent treballant, amb més o menys gent a la ciutat, l’Administració ha de continuar prestant els seus serveis. Un dels àmbits on normalment es perjudica al ciutadà de peu és en el transport públic en superfície, concretament el BUS.

De forma recorrent cada Estiu es critiquen les freqüències dels autobusos que baixen de manera exagerada, per si la freqüència al llarg de l’any no és ja discutible, sense tenir en consideració les necessitats d’aquells usuaris que normalment l’utilitzen i no per oci precisament. No es fa un estudi exhaustiu per cobrir ni les necessitats dels usuaris ni molt menys es plantegen les alternatives adequades.

Si al llarg del curs la puntualitat de l’autobús és de difícil predicció per culpa del trànsit i la mala planificació dels carrils bus, a l’Estiu lluny d’invertir-se la tendència s’accentua per dos motius: la disminució de la freqüència a dalt apuntada i les obres que s’aprofiten a fer a l’estiu sense un estudi previ de mobilitat.

Facilitem la vida a les persones i sobretot a les que els toca treballar els mesos d’Estiu, probablement els més durs del llarg de l’any. Alguns van tenir interès en que a L’Estatut es parles del dret a la felicitat, no?

Finalment dos aclariment per aquells que poguessin buscar tres potes al gat, la culpa no la tenen els conductors i des de les meves responsabilitats pròpies (com a regidor i membre del govern a l’EMT) i dels meus companys i companyes ho hem denunciat en repetides ocasions tot demanant solucions.

dimarts, 25 d’agost de 2009

Maldat consentida

Ahir vaig anar a la platja, probablement no hi hauria d’haver anat ja que desprès vaig arrossegar una indisposició intestinal que em va impedir anar al lliurement dels premis de Sants... Però tornant al principi, vaig anar a la platja.

No sóc gaire assidu a les platges de Barcelona i s’ha de dir que valen la pena. Són un bé natural que val la pena cuidar, tan pel turisme que rebem, important font d’ingressos per la ciutat, com sobretot pels ciutadans i les ciutadanes que hi van, que hi anem a passar el dia o part del mateix.

Dit això vaig poder constatar el que ja havia estat notícia a principis d’agost, la presència de senyoretes, majoritàriament d’origen asiàtic, que ofereixen amb certa constància el servei de massatges. Hi ha el servei de refrescos, entre els quals “beer” (beguda alcohòlica que les ordenances prohibeixen veure pel carrer)i la oferta de fruites tropicals. També la venta ambulant de “pareos” i altres records com els “tatoos” amb gena…

Fins aquí tot dins d’uns certs paràmetres de normalitat en una ciutat excessivament tolerant en l’aplicació de la norma. Però la oferta d’unes barretes de color marro, a l’estil “digestive”, que el venedor lògicament no porta el damunt ja que en funció de la quantitat es sobrepassa l’autoconsum i està penat... Amb tota la discreció del món els tres joves francesos han fet la transacció amb el jove (no posaré l’origen perquè no gosaria equivocar-me entre magrebins i paquistanesos) i santes pasqües.

No entraré amb la tipologia de banyistes que hi havia però el que tinc molt clar és qui faltava en aquest pessebre. Ni Mossos ni Guàrdia Urbana ni res de res. Després un bon dia la Sra. Assumpte Escarp descobrirà el que ha tardat anys en descobrir a altres indrets com la venta ambulant de l’Eixample o la venta de llaunes de cervesa d’una marca determinada per les Rambles... a veure que ens diu el setembre quan torni de vacances.
D'això en dic maldat consentida.

dilluns, 24 d’agost de 2009

El Versalles

Avui apareix una notícia al diari El Punt en relació al Bar Versalles (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/73476-gaspart-no-pot-salvar-el-versalles.html). No és la primera notícia i sobretot després que aquest emblemàtic establiment del Barri de Sant Andreu tanqués les seves portes el 12 de maig d’enguany.

Una vegada més la U.E. Sant Andreu, presidit per en Joan Gaspart i del qual en Jordi Pallarès n'és el gerent, ha donat una lliçó de compromís amb el Districte i amb la seva gent fent una oferta agosarada per a salvar el Versalles. Malauradament la propietat del local, que no del negoci, no està pel tema.

Per part del Grup municipal de CiU del qual en formo part en el darrer Plenari del Districte portàvem una declaració institucional que no va ser acceptada a tràmit pel bipartit PSC-ICV on defensàvem les diferents institucions, entitats i negocis que ajuden amb el seu dia a dia a construir i mantenir el barri. Des d’aquesta perspectiva demanàvem que se’ls recolzes.

Més enllà de ser un negoci privat en un local de propietat privada ara més que mai val la pena que l’administració si bolqui per salvar-lo. És hora que el Districte s’impliqui de debò i més quan l’actual alcalde de Barcelona canta les virtuts d’un districte del qual en va ser regidor executiu. És hora de fets i a mi em trobaran al seu costat.

diumenge, 23 d’agost de 2009

DUES "LLUNES" AL CEL

He rebut la informació que transcric a baix i crec que és d’interès.

La nit del 27 al 28 d’agost, passats 30 minuts de la mitjanit mira el cel. El planeta Mart serà “l'estrella” més brillant al cel. Sembla que als ulls nus, serà com si la Terra tingués dues Llunes!

Mart serà tan gran com la lluna plena, es trobarà a 34,65 milions de milles (55,75 milions de quilòmetres) de la Terra.

No us ho perdeu. La propera vegada que aquest esdeveniment és produeixi serà l'any 2287. Ningú que viu avui ho podrà veure una segona vegada.

Compartiu aquesta informació amb totes les vostres amistats!

divendres, 21 d’agost de 2009

“A grandes males, grandes remedios”

Diu la dita castellana que “a grandes males, grandes remedios”. Ahir el sr.Blanco, l’ara ministre del govern i ex secretari d’organització del PSOE, creia haver trobat la solució a la crisi: pujar els impostos. Sí, està bé camuflar-ho dient que només s’han de gravar les rendes més elevades, però ben segur que no quedarà només en això; ahir també es parlava de l’IVA...

La veritat és que crec en la solidaritat i en la redistribució de la riquesa però sense ofegar tampoc ni a persones ni a empreses, que a la vegada han de continuar generant en la dinàmica del món en que vivim.

Dit això crec que el problema no radica tan en l’obtenció de més diners sinó amb com es disposen aquests diners, és a dir en com es gestionen, en que s’inverteixen, en quines ajudes es donen, a canvi de què... Fins i tot en si ens plantegem un canvi de mentalitat en la concepció del món actual. El més, més i més és insostenible al ritme actual.

Noi no sé per què però no me’n fio gaire del sr.Ministre i del que representa. Aquest tipus de populisme acaba provocant i portant a la confrontació clàssica de rics i pobres, i com moltes coses en aquest món la varietat de tonalitats entre el blanc i el negre és força gran. Continuem discutint, llençant globus sonda i camuflant tots els problemes.

dijous, 20 d’agost de 2009

dimecres, 19 d’agost de 2009

Temes que interessin

Sempre he cregut en la importància de l’Estatut com a text normatiu bàsic que ens ha de permetre desenvolupar el sistema competencial català a l’hora que garantir-ne el finançament. Això no vol dir ni que estigui d’acord amb el redactat actual, crec que es queda curt i qualsevol retallada va en perjudici de Catalunya, ni tampoc amb el finançament pactat que, tot i que bo, ho podria haver estat més si ens haguéssim cenyit al contingut de l’Estatut i una vegada més la unitat catalana no hagués fallat.

Però la meva intenció avui no és entrar en el debat que darrerament es mante en l’àmbit polític i que transcendeix de l’interès real dels ciutadans i les ciutadanes d’aquest País. Malgrat la importància que pugui tenir aquest debat en un moment de crisis com el que estem patint a diferents nivells (fins i tot de valors) considero que no hi hem de perdre gaire el temps.

Les persones continuem tenint les mateixes preocupacions, pagar la hipoteca, tenir feina, arribar a final de mes, la seguretat als carrers…

En definitiva que si els polítics volem parlar de temes com l’Estatut sense haver arribat a transmetre’n la seva importància fem-ho però parlem també i fem propostes amb els temes que ens aproximen a la societat i que fan que la gent trobi un sentit en la política. Sinó ho fem no cal ser gaire espavilat per vaticinar una crisis que ens assetja, la del sistema polític actual.

dimarts, 18 d’agost de 2009

Respecte en des-Gràcia

Després del lliurement de premis a balconades i carrers i havent fet una passejada per Gràcia se’m plantejant, entre moltes altres qüestions, dos dubtes. D’una banda el per què de les destroces ocorregudes en alguns carrers i per l’altre el per què del consentiment d’activitats encobertes com a “festes alternatives”.

Pel que fa a la primera qüestió crec que les paraules d’en Ricard Estruch van ser prou clarividents. Ens trobem davant d’un doble fenomen d’incivisme, un de intencionat, amb una clara voluntat de fer mal, i un altre involuntari però igual de fatídic fruit de la manca de consciència de saber en que consisteix el guarniment dels carrers. Un guarniment temporal d’una durada aproximada d’una setmana.

Pel que fa a la segona qüestió, el consentiment d’activitats encobertes com a “festes alternatives”, és un tema recorrent en el que son les Festes Majors que es fan a la ciutat. Fins a quin punt el govern municipal ha de donar facilitats a aquests grups que malauradament acaben danyant la imatge de les festes? Per quin motiu hi ha una tolerància tan gran amb la ocupació de solars?

La primera pregunta es respon sola, no podem sotmetre’ns a la voluntat de tercers per por al conflicte. La segona és més complexa ja que intervé el propietari del solar que és a qui li correspon prendre la iniciativa pel desallotjament del mateix, tot i que des de l’Ajuntament es poden buscar mecanismes per evitar-ne l’ocupació com obligar als titulars dels solars a tancar-los...

En definitiva però tot plegat es pot concretar amb una única expressió:manca de respecte. Manca de respecte per la feina dels altres, manca de respecte a les ordenances i a les lleis i manca de respecte del Govern Municipal per no evitar aquestes situacions.

dimecres, 5 d’agost de 2009

Ara a per les motos?

A ningú se li escapa que el mes d’agost és un bon mes pel govern municipal per llançar globus sonda de possibles projectes que poden ser polèmics. És una manera de prendre el pols a la ciutadania creient que tots plegats estem despistats.

Ahir vaig haver de fer unes declaracions per l’Informatiu de TVE (http://www.rtve.es/television/linformatiu/) per marcar el posicionament de CiU davant l’anunci de fer pagar zona blava a les motos.

El posicionament és ben senzill i fruit d’aplicar el sentit comú, un sentit que a vegades les persones que ens dediquem a la políticadel món polític tenim poc desenvolupat. La moto és un vehicle molt emprat a la nostra ciutat, fins el punt de ser una de les ciutats amb una de les flotes més nombroses, i que lluny d’empitjorar la circulació ajuden precisament a descongestionar els carrers.

La moto és un transport ràpid i flexible en una ciutat que encara no s’ha posat les piles per millorar a consciència el transport púbic, malgrat ser un dels objectius que justificava la implantació de l’àrea verda de fa uns anys...

En definitiva, que una vegada més el govern municipal confon les polítiques de mobilitat amb l’aplicació de polítiques recaptatòries que aquesta vegada pretenen penalitzar l’ús de la moto.