Benvolguts veïns i veïnes de Sant Andreu i totes aquelles persones que ens heu volgut acompanyar en aquest homenatge, Aquest any rememorem el 83è aniversari de la mort d’un dels veïns més il•lustres de la història de Sant Andreu del Palomar i de la ciutat de Barcelona. En aquest cementiri, el cementiri de Sant Andreu, fa més de 8 dècades dormen les despulles d’Ignasi Iglesias i Pujades. El seu record i herència literària, però, han perdurat, perduren i perduraran sempre en nosaltres.
140 anys després del seu naixement, haureu escoltat abastament la seva gran producció literària. Haureu escoltat en moltes ocasions de la seva gran vàlua com a dramaturg. Però hem de subratllar encara amb més èmfasi el seu caràcter humà; la seva vinculació amb els més humils que dibuixava amb traçats plens de realisme la vida dels obrers de l’època. No en va li deien “el poeta dels humils”.
En moments de desconcert com els que vivim, on la classe mitja nota amb més cruesa les dificultats del dia a dia, el “poeta humil” hagués tret la pols a la seva ploma i amb els seus acurats versos plens de realitat, hagués deixat un testimoni ple de sentiment. En moments com els actuals que, salvant distancies, recorden els que li tocaren viure, la seva ploma hagués seguit descrivint escenes escandalosament realistes, sense deixar-se res que permetés observar la realitat del dia a dia de les persones treballadores, aquest realisme també li hagués permès, en l’actualitat, discernir i separar a les persones obreres que tant l’inspiraven en el seu moment, i que de ben segur, l’haguessin inspirat en l’actualitat.
Però a Sant Andreu no només tenim el seu record literari. Tot i que el seu pare volia que estudiés enginyeria, ja de ben jovenet es decantà per la vessant més artística de la vida, interessant-se en un primer moment per la pintura, i assistint a l’Acadèmia Baixes i a la Llotja, on fou company, entre d’altres, de Ricard Canals, Isidre Nonell, Joaquim Mir o Joaquim Sunyer.
Ignasi Iglesias es va submergir en el modernisme naixent de l’època, els fonaments del qual es basaven en la modernització de la societat catalana. El país havia perdut el seu caràcter, la seva manera de ser, i el seu esperit (els sona?). I el modernisme va permetre a molts intel•lectuals de l’època buscar aquestes arrels perdudes.
Dins del modernisme, Ignasi Iglesias es va integrar al moviment vitalista (encapçalat per figures celebres com Niestzshe, Ibsen o Zola), fruit del qual van néixer “Els Quatre Gats” o la publicació “Catalònia”.
En poques ocasions, però, s’ha reflexionat sobre la seva aportació a la nostra llengua i a la nostra cultura. Sobre l’amor incondicional d’Ignasi Iglesias per la llengua catalana. Ignasi Iglesias escrivia i publicava en català. Ja ho feia als setze anys, i ho continuava fent a cadascún dels seus escrits quan va morir als cinquanta-set anys d’edat. Gairebé 40 anys vivint en català.
Les Homilies d’Organyà varen ser els primers escrits en la nostra llengua. “Fructidor”, “La mare eterna” o “El cor del poble” són altres peces claus de l’herència històrica de la llengua catalana al llarg del temps i la constatació de la permanència d’aquesta part tant nostra; tant única. La seva mort del “poeta humil” no va deixar-nos sense la llengua i avui dia, cap intent d’arravatar-nos-la ens pot deixar orfes, sense futurs Ignasi Iglesias.
Santandreuenc de soca-rel i defensor de la nostra cultura per convicció. Un exemple per als més humils. Un humil ciutadà per posar d’exemple.
Gràcies a les entitats i a totes les persones que un any més han fet possible aquest acte.
Companys, companyes, Gràcies a l’Ignasi Iglesias.
0 comentaris:
Publica un comentari