Com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona, és un plaer participar en una celebració tan especial com és el 50 aniversari d’un moviment associatiu tan referent en el món de la discapacitat com és Aspace.
M’agradaria utilitzar les paraules d’una persona discapacitada amb paràlisi cerebral com a fil conductor d’aquest breu discurs de felicitació.
Alexandre Jollien va patir un accident quan va néixer. Concretament, es va asfixiar en el moment del part degut a que el cordó umbilical se li va enroscar al voltant del coll. L’absència d’oxigen durant aquells fatídics segons li van reportar paràlisi cerebral. Des d’aleshores Alexandre ha estat una persona discapacitada que no s’ha resignat al paper que el imaginari popular adjudica a una persona com ella: simplement fer feines menors. Es va rebel·lar i va decidir que lluitaria i lluitaria per un futur millor. Va estudiar filosofia i ara és un prestigiós filòsof, escriptor i conferenciant europeu i té una família amb tres fills meravellosos.
Hi ha una frase d’Allexandre colpidora que m’ha fet reflexionar molt sobre el món de la diversitat funcional: una persona gairebé sempre es pregunta què és allò que no funciona, allò que no va bé; com si el centre de la vida fos únicament allò que no funciona, la discapacitat en el meu cas, diu Allexandre. Però a continuació ell afirma amb rotunditat: el centre de la vida ha de ser la vida mateixa. Repeteixo: el centre de la vida ha de ser la vida mateixa.
Això vol dir que les persones discapacitades amb paràlisi cerebral són discapacitades, és cert, però abans de tot, són persones. Cal reivindicar que les persones discapacitades són gent normal que només demanen viure com viuen els altres i fer les coses que fa la gent normal.
Aquesta frase en serveix com a excusa per a recordar que el proper dia 3 de desembre es celebra el dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. I serveix com excusa també per a recordar que la instauració d’aquest dia té com a objectiu conscienciar a tothom de la necessitat d’assolir la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat i preservar la seva dignitat.
M’agradaria utilitzar les paraules d’una persona discapacitada amb paràlisi cerebral com a fil conductor d’aquest breu discurs de felicitació.
Alexandre Jollien va patir un accident quan va néixer. Concretament, es va asfixiar en el moment del part degut a que el cordó umbilical se li va enroscar al voltant del coll. L’absència d’oxigen durant aquells fatídics segons li van reportar paràlisi cerebral. Des d’aleshores Alexandre ha estat una persona discapacitada que no s’ha resignat al paper que el imaginari popular adjudica a una persona com ella: simplement fer feines menors. Es va rebel·lar i va decidir que lluitaria i lluitaria per un futur millor. Va estudiar filosofia i ara és un prestigiós filòsof, escriptor i conferenciant europeu i té una família amb tres fills meravellosos.
Hi ha una frase d’Allexandre colpidora que m’ha fet reflexionar molt sobre el món de la diversitat funcional: una persona gairebé sempre es pregunta què és allò que no funciona, allò que no va bé; com si el centre de la vida fos únicament allò que no funciona, la discapacitat en el meu cas, diu Allexandre. Però a continuació ell afirma amb rotunditat: el centre de la vida ha de ser la vida mateixa. Repeteixo: el centre de la vida ha de ser la vida mateixa.
Això vol dir que les persones discapacitades amb paràlisi cerebral són discapacitades, és cert, però abans de tot, són persones. Cal reivindicar que les persones discapacitades són gent normal que només demanen viure com viuen els altres i fer les coses que fa la gent normal.
Aquesta frase en serveix com a excusa per a recordar que el proper dia 3 de desembre es celebra el dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. I serveix com excusa també per a recordar que la instauració d’aquest dia té com a objectiu conscienciar a tothom de la necessitat d’assolir la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat i preservar la seva dignitat.
Moltes gràcies per aquests 50 anys de servei que espero i desitjo que en puguin ser molts més de la mà amb l'ajuntament de Barcelona.
0 comentaris:
Publica un comentari