No parlem d’una escriptora i periodista qualsevol, parlem de la Montserrat Roig. Què dir d’una persona que no només escrivia novel·les i contes, sinó que també feia reportatges, articles periodístics i presentava i dirigia diversos programes de televisió; i tot això amb un compromís ferm i segur envers la lluita per la democràcia i pels drets de les dones.
Homenatgem i recordem la mort, avui fa 20 anys, d’una persona entranyable, joiosa i perquè no dir-ho, irònica. Ironia que transmetia en tos els seus escrits, des de la primerenca “El Cant de Joventut”, fins a la seva obra pòstuma “Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991”, que recull les últimes col·laboracions de Roig com a articulista al diari Avui.
En la contraportada del seu llibre “El Cant de Joventut” podem llegir “entre la poesia i la ironia, aquestes vuit narracions ens parlen de la joventut perduda, del sexe i de la mort, de la memòria i de l’oblit; de la importància, en fi, del llenguatge.” i es aquí on ens trobem, homenatjant a una persona multidisciplinar que donava suma importància al llenguatge com a nexe d’unió en tots els aspectes de la vida. Ella mateixa deia “Contra l’oblit està la paraula, contra la mort està el relat d’altres vides”.
La nostra homenatjada creia que la història estava incomplerta, ja que ignorava a les dones, i lluitava des dels seus escrits per una igualtat real. Desgraciadament no tothom tenim la ploma de la nostra estimada Montserrat Roig però a mi m’agradaria pensar que aquesta lluita continua i que nosaltres podem ajudar-la no amb l’escriptura, però sí amb altres medis.
1 comentaris:
I tant que podem ajudar-la! I ho seguirem fent dia sí dia també.
Publica un comentari