MANIFEST DE LA UNIÓ DE TREBALLADORS DEMOCRATACRISTIANS EN EL DIA DEL TREBALL 2011

L’evolució de la crisi econòmica ha estat negativa des de fa tres anys. Per a nosaltres, el creixement de l’atur és quelcom inassumible que ens obliga a tots, treballadors, empresaris i especialment a les administracions públiques.

Des de la Unió de Treballadors Democratacristians de Catalunya manifestem que les futures polítiques socials i econòmiques han de tenir en compte els següents principis i propostes:

• Recuperar els principis ètics i de valors en tots els nivells de l’activitat econòmica

• Emprendre definitivament el sanejament del sistema financer a fi de que el crèdit arribi a les empreses, especialment les mitjanes, petites i els autònoms

• Considerar la formació professional com una eina per a la millora de les condicions de vida i professionals dels treballadors , mitjançant la implantació d’un sistema similar al DUAL alemany que permeti la qualificació i el reconeixement de les competències professionals

• Urgir la reforma del mercat de treball i de la negociació col•lectiva per a no primar avantatges als que ja tenen treball introduint elements de flexibilització que faciliti l’accés al treball

• Afavorir fiscalment la contractació del treballadors en atur de llarga durada especialment les dones, i encara més, els joves

Per establir un nou model de creixement econòmic i social sostenible, que tingui a la persona com eix fonamental i que permeti garantir unes condicions de vida dignes i el manteniment de l’estat del benestar, cal la implicació de tots : treballadors i empresaris, organitzacions empresarials i sindicals, de la resta de la societat civil. Instem al Govern de l’Estat a que prengui consciència de l’actual situació i actuï de manera immediata. I al Govern de la Generalitat de Catalunya per a que avancin aquestes mesures d’acord amb el que permeti la situació financera en la que s’ha trobat.

Unió de Treballadors Democratacristians de Catalunya

Barcelona, 1 de maig de 2011

El debat de Sant Andreu

Com tothom sap els partits de la U.E. Sant Andreu no es juguen sempre al Narcís Sala, fa uns dies el partit el va disputar a L’Hospitalet a on, per cert, va empatar. Tanmateix aquell cap de setmana, el dissabte dia 2 d'abril, també hi va haver una activitat esportiva de primer ordre a Sant Andreu: el debat de candidats a les municipals.

A ningú se li escapa que el dia 22 de maig tornem a tenir una cita amb les urnes, aquesta vegada per escollir els i les nostres responsables municipals. Tampoc se li escapa a ningú que els partits polítics ja estem de precampanya. Però tornem al debat.

M’agradaria fer una ressenya de l’acte organitzat per l’Associació de veïns i veïnes de Sant Andreu del Palomar, al qual hi va assistir una nodrida representació de tot el districte, però podria caure en el parany del partidisme i “això no toca”.

El cert és que va ser un “mach” entretingut, amb moments de cordialitat i consens, vaja de bon joc. També hi va haver moments per a faltes i amonestacions, amb discrepàncies i propostes divergents. L’àrbitre de l’encontra, en David Vidal (Professor de comunicació de la UAB), no va tenir gaire feina i fins i tot va allargar una mica el partit fins que el tancament del camp, l’Auditori de Can Fabra, ho va fer inevitable.

A banda d’algunes cares noves i d’algunes absències destacables va ser una bona experiència. Segur que, plegats, treballarem per fer un Sant Andreu i una Barcelona millor.

A, i aquest cap de setmana el Sant Andreu ha perdut contra el Sabadell a casa per 0-1. Un desastre vaja.

De camí al Narcís Sala

De tant en tan escric en una publicació dels Districtes de Sant Andreu i de 9Barris, el Sport9, amb una columna que vaig titular "De camí al Narcís Sala".

Em pregunto per quin motiu li vaig posar a aquesta columna el títol “de camí al Narcís Sala” ja que des de que la vaig començar a escriure no he tornat al camp. Per sort la fortuna del nostre equip de futbol, el segon de la ciutat, ha donat un tomb les darreres jornades i ja tornem a estar en zona de promoció.

Ja sabeu que sempre que em dirigeixo cap a Sant Andreu hi ha un o altre tema que em crida l’atenció. En aquest cas us parlaré d’un indret que està a l’extrem sud del Districte a tocar de Sant Martí. La Plaça de La Guineu, a la confluència de la Meridiana amb els carrers de Palència, Biscaia i Bofarull.

A principi del mandat, concretament el setembre de 2007, es va aprovar a l’Ajuntament un Pla urbanístic que afectava aquest àmbit. Tot va arrancar fruit dels intercanvis de cromos entre l’Ajuntament i Renta Corporación pels terrenys de la Fabra i Coats. El fet és que quelcom que sobre el plànol era viable, el paper ho suporta tot, a la pràctica provocava una sèrie d’inconvenients als veïns afectats.

Gràcies a la perseverança i a les bones intencions d’un conjunt de veïns i veïnes, malgrat el menyspreu i la ignorància que des del govern del Districte els varen dispensar aquest mes de febrer van aconseguir una Sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declarant nul de ple dret aquest Pla.

Me n’alegro molt per ells i pel barri que recupera un espai verd que havia estat tapiat ràpidament després de l’aprovació del Pla. I me n’alegro perquè és un clar exemple de com no s’han de fer les coses ja que per damunt de tot estant les persones. i sobretot perquè de tan en tan es fa justícia.