Balanç del Pla Jove 2006-2010 de Barcelona

Malgrat el que estableix el propi Pla pel que fa al seu seguiment anual, és la segona vegada en la seva vida que el podem fer. Això fa palesa la dificultat per fer-ne un seguiment objectiu i a la vegada adaptar-lo a les noves realitats.


L’any 2006 es va aprovar el Pla Jove, una eina per impulsar les polítiques de joventut a la ciutat, de manera transversal, coordinada i consensuada. I es va fer amb el recolzament de la majoria de fores polítiques.

Quin és el seu estat d’acompliment respecte el 2009?

2009
Acomplert 25%
Fase de realització 50%
Pendent 25%
2010
Acomplert 60%

Fase de realització 22%
Pendent 18%

Deia la Regidora Blasco el 2009 que tot just estàvem a l’Equador del pla i que es podria complir el 100%. També parlava de “crisi” i no l’han sabut afrontar. Haig de compartir ara que el plans efectivament sobrepassen mandats i persones, però sinó els sabem adaptar queden desfasats i passen a ser inútils. El Pla jove podria haver estat actiu i dinàmic: Viu. Però no ha estat així.

Li deia a la regidora de joventut el mes de febrer de 2009 que per desenvolupar el Pla feien falta 3 coses: Idees, les teníem; Recursos materials, econòmics i humans, aquí depèn de les prioritats. I lideratge. Ni el tenien, ni el tenen. Ha faltat transversalitat. També una manca de lideratge i de convicció de l’alcalde en aquest tema

Unes dades:

1. La taxa d’emancipació no ha deixat de caure des de 2008

2. A Barcelona hem passat d’una taxa d’atur el 2006 de l’11% al 40% el 2010

3. Hem passat d’un fracàs escolar del 23% al 2006 a un 35% al 2010

4. I segons un estudi general, un 54% dels joves diuen no tenir cap projecte amb el que es puguin sentir il•lusionats.

Aquesta és l’herència del PSC i d’IC-V.

Crec que no hagués costat gaire buscar la complicitat amb la resta de forces polítiques per fer front als nous reptes.

Si no fos perquè tenim il•lusió i optimisme no estaria parlant del futur, la joventut. Hem presentat com a CiU iniciatives, creient en la transversalitat de l’àrea:

1. En l’àmbit de l’ocupació, per combatre l’atur, també el juvenil. Vam presentar 52 mesures contra la crisi.

2. En l’esfera de l’habitatge.

3. En educació per combatre el fracàs escolar i apostant per la formació.

Segur que hi ha un equip de tècnics competents però insuficient. Insuficient fins que a qui li correspon governar no prengui consciencia de la importància del tema, un20% de la població, de la necessitat d’una autèntica transversalitat per afrontar la molta feina que hi ha per fer i sobretot sense confondre emancipació amb dependència. Fins que no hi hagi lideratge i una dotació humana i material continuarem topant amb dificultats.

Què passa amb el Cos de Bombers de Barcelona?

El col·lectiu de la PBB del Cos de Bombers m'han demanat difusió, des de la imparcialitat i fruit del diàleg i relació que hi mantinc ho faig. El text no és meu ni necessàriament comparteixo tot el que s'hi expressa.

A TOTA LA CIUTADANIA

Benvolguts ciutadans i ciutadanes, som la Plataforma Bombers de Barcelona, associació que representa a gairebé la totalitat dels Bombers de la Capital Catalana.

Estem afalagats amb els nostres gestors de l’Ajuntament de Barcelona, fa molt temps que els demanem més publicitat del nostre treball diari als mitjans de comunicació, la nostra sorpresa ha estat veure com en lloc d’explicar a la població la nostra tasca quotidiana o fer pedagogia vers l’actuació de la població en cas d’incendi, l’ajuntament ha preferit encetar la guerra bruta desqualificant els bombers de la ciutat (de la mateixa manera que no fa gaires dies la Sra. Esperanza Aguirre ho feia contra els bombers de Madrid) per intentar convèncer a la població que les nostres reivindicacions són una falta de respecte cap a la ciutadania en el moment conjuntural de crisis en que ens trobem.

Fa tres anys els Bombers de Barcelona vam signar un acord on, entre d’altres qüestions, s’especificava que durant el transcurs d’aquest tres anys es discutirien tots aquells temes que no s’havien pogut resoldre durant les negociacions. Alguns d’aquells temes pendents anaven enfocats a garantir la seguretat de la ciutadania i dels mateixos bombers durant les emergències: Mínims de bombers a la ciutat, formació dels bombers, carrera professional, trasllats de personal...

Durant aquests darrers anys, l’administració no ha mostrat cap tipus de voluntat en solucionar aquests temes pendents i no només això, darrerament ha optat per incomplir aquells acords que ja estaven signats.

Davant d’aquesta situació, els Bombers de Barcelona reunits en Assemblea General vam decidir continuar les mobilitzacions contra una administració que menysprea, enganya i sanciona els seus Bombers.

Els Bombers de Barcelona ens estimem la nostra feina, no ens agrada sortir al carrer amb els vehicles pintats i volem tornar a ser un model de referència a Europa com havíem estat no fa gaires anys. Només demanem tornar a ser els millors i no pararem fins aconseguir-ho.

Als nostres gestors, regidora, gerents, caps de recursos humans, responsables de relacions laborals, directors i un munt de persones més que els bombers no coneixem, la majoria d’ells anomenats a dit per designi polític com a càrrecs de confiança, que viuen en despatxos allunyats del nostre lloc de treball i decideixen sobre la nostra feina i els nostres equips de treball, que guanyen molts euros per estar asseguts a una cadira on s’aferren amb totes les forces davant d’un possible canvi polítics, a tots aquests els recomanem que no perdin més temps en desqualificar als que donem la cara i ens juguem la pell davant la ciutadania, i que utilitzin aquest temps perdut per treure del pou (on ells mateixos han abocat...) als Bombers de Barcelona.

El discurs que utilitza l’administració per posar-nos a la roda del carro de la opinió pública és molt senzill, guanyem molts diners, tenim feina assegurada en temps de crisis, treballen només 70 dies a l’any, a les guàrdies tenim temps lliure per fer altres activitats...

Potser si que som uns privilegiats, tenim la sort de fer la que per nosaltres és millor feina del món, però ningú ens ha regalat res: Els bombers de Barcelona som treballadors municipals que, després de preparar i (potser després d’anys de sacrifici) aprovar unes oposicions lliures i obertes a tothom, disposem d’uns mitjans materials i una sistemàtica de treball per garantir la seguretat de la ciutadania els 365 dies de l’any, tant de dia com de nit, diumenges, Nadals i Caps d’any; que ens deixen la pell, i a vegades la vida, per ajudar als altres; que fem guàrdies de 24 hores per una qüestió operativa (com la majoria dels serveis d’emergència); que guanyem 1800€ al mes (60€ d’aquests en concepte de perillositat...), que per aquest preu estem fent esport o, dos minuts després, sota un metro atenent a un atropellat, o buscant persones en un pis en flames, o treien víctimes de l’interior d’un vehicle accidentat; que treballem les 40 hores setmanals (mentre que la resta de l’Ajuntament en treballa 37,5), que hem perdut el 5% del nostre salari per culpa d’una crisis que nosaltres no hem creat; que durant les èpoques de vaques grosses veiem des de la distància com qualsevol obrer no qualificat ens doblava el sou... en definitiva, el cos de Bombers de Barcelona està ple de treballadors que ens desvivim per la nostra feina per molt malament que ens tractin els nostres gestors.

Per tots aquests motius els demanem que ens donin suport en les nostres reivindicacions i exigeixin als polítics el millor servei de Bombers per a la ciutat de Barcelona, la desinversió en seguretat només es comprova quan algú pateix un accident i necessita la nostra ajuda. No caiguin en l’error de la demagògia, per la seguretat de tots.

Atentament, la Plataforma de Bombers de Barcelona, associació inscrita al registre de la Generalitat de Catalunya, en nom dels bombers de la ciutat.

Barcelona 17 de febrer de 2011

Pla Director Municipal de Participació Ciutadana

Al acabar l’any s’aprovava el Pla Director Municipal de Participació Ciutadana fruit d’un llarg procés de treball que es va seguir amb un interès especial per part del Grup Municipal de CiU, especialment després de l’aprovació d’una proposta d’acord nostra a la Comissió de Presidència de Maig de 2009.

 

En aquella proposició vàrem demanar la revisió de les bases de la participació ciutadana a la nostra ciutat per tal de procedir a una actualització dels processos de participació duts a terme fins el moment, amb l’objectiu d’elaborar una nova estratègia institucional de participació més racional i efectiva.

 

El Pla fa un èmfasi especial en racionalitzar i estructurar de nous els òrgans de participació de la ciutat, entre d’altre fixa criteris per a la creació de nous consells i regulació dels existents, distingeix entre consells, comissions i processos participatius (les estructures i els instruments de coordinació municipal) i ordena els espais de la participació municipal, tant a nivell de districte com de ciutat.

 

Per això aquest Pla Director fa una aposta per desenvolupar aquells aspectes de participació de la nostra ciutat que no estan prou desenvolupats i que contemplen tant la Carta Municipal com les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana. Per una banda les consultes ciutadanes i per l’altre les iniciatives ciutadanes. Crec que aquestes són les dues grans novetats que recull aquest pla.

 

Aquest ha estat un Pla fruit de la participació de moltes persones i entitats. En que s’ha notat la participació activa de CiU en aquest Pla? Doncs en la línia que apuntava la nostra proposició de Maig de 2009, la voluntat d’apropar i la voluntat de simplificar la participació ciutadana. No sé si tothom coincidirà amb que aquesta aportació hagi estat del tot regida, creiem que és sobre la pràctica que aquesta simplificació de la participació s’haurà d’anar notant.

 

Per part nostra, valorem la voluntat de consens per part del govern municipal per arribar a l’aprovació d’aquest Pla Director Municipal, reflex que la participació ciutadana és una dimensió compartida per la majoria de forces polítiques d’aquest Ajuntament. Ara és el torn dels ciutadans de Barcelona de apropiar-se d’aquests processos per fer sentir la seva veu tant pel que fa a la participació col•lectiva organitzada, com pel que respecta al ciutadà individual.

Des de CiU creiem que cal donar la iniciativa als ciutadans perquè organitzin la participació en els afers públics i treballin conjuntament amb el cos polític per tal de construir conjuntament el futur de la nostra ciutat.