dilluns, 31 de març de 2008

Sense titol

Permeteu-me que comenci dient que el present mandat municipal va néixer coix. Veníem d’un passat mandat (2003-2007) que havia trencat amb una majoria absoluta de CiU, federació que havia estat governant a La Garriga els 16 anys anteriors.

El 2003 amb una ERC que s’havia enfortit pel traspàs de vots de CiU i que havia fet coalició amb un PSC-PSOE que d’ençà de la Núria Albó no ha aixecat cap a La Garriga, pel que fa almenys a conteses municipals.

Un PSC-PSOE que, a les eleccions municipals del 2003, esperava ocupa el lloc d’ERC i de CiU i poder accedir a l’Alcaldia del poble, cosa molt legítima de qualsevol partit que es presenta a unes eleccions i que té voluntat de governar o d’incidir en el govern. A la vegada una ERC que a finals del passat mandat , és a dir a finals del 2006 principis del 2007,es va veure fragmentada per conflictes interns i que van evidenciar el propi malestar que hi havia en el si del mateix equip municipal amb un alcalde desautoritzat.

Fet aquesta sintesi arribem a les eleccions del maig de l’any passsat (2007). A les eleccions ens vàrem trobar en que concorrien fins a set llistes diferents, algunes sense un programa electoral definit, i a on les noves formacions van assolir representació al consistori a costes de ERC: CiU 5 (5), PSC-PSOE 4 (4), ERC 2 (5), IC 2 (2), EiLG 2(Partit nou de l’exalcalde), PP 1 (1) i GIG 1 (partit de nova creació).*

CiU va assolir la victòria i l’alcaldia, amb Meritxell Budó al capdavant, amb un govern inicial en solitari i amb una mà estesa a la resta de formacions (només el PSC-PSOE hi va fer un vot en contra) i que va culminar amb l’entrada d’ERC al govern municipal assolint un govern en minoria de 7 regidors/es sobre els 17 representants en total

El que està clar és que amb els 9 mesos de mandat que es porten hi ha hagut un intent de treball que s’ha vist frustrat per una oposició sistemàtica a qualsevol iniciativa per part de PSC-PSOE, EiLG (aquests dos partits abans al govern), IC i GIG. Cosa que va portar fins i tot al vot contrari dels pressupostos pel 2008, que impedeix una lliure administració del govern ja que estàs lligat als pressupostos anteriors, els del 2007.

Pot ser que hi hagi hagut maneres que no hagin agradat, ningú és perfecte, però si que s’havia millorat la transparència informativa i la participació tant dels partits polítics com, sobretot, de la societat civil.

Hi ha hagut qui ha esperat a que passessin unes eleccions prou importants com les Eleccions legislatives a Corts espanyoles del 9 de març per consumar un pacte que havien estat gestant des de feia setmanes, per no dir mesos. S’ha de lamentar el poc valor d’aquestes formacions concients probablement que és una acció que la gent del poble podria qualificar amb adjectius de nocturnitat i traidoria.

Al final l’ambició s’ha revelat. I ara si, permeteu-me que posi noms i cognoms. Neus Bulbena (PSC-PSOE) que no va pair fa 4 anys (2003) no guanyar les eleccions i no poder ser alcaldessa i encara menys no va pair no haver guanyat el maig de l’any passat (2007) enfront d’una altra dona candidata; ara no te problemes en pactar amb l’exalcalde amb el qual no s’hi va acabar d’entendre mai, probablement per què ella no era qui tenia el títol.

Miquel Pujol, l’exalcalde, que ara es presentava amb un nou partit propi i que en el mandat anterior es va caracteritzar per ser un alcalde feble i per desmarcar-se de les propostes del seu antic partit (ERC). Sembla que necessiti governar a qualsevol preu amb una àrea prou important com és la d’Urbanisme.

Quim Fornés (IC) que fa quatre anys ja el van rebutjar com a soci els seus correligionaris de tripartit i ara si que els hi és necessari. Jo m’ho plantejaria hi ho dic per què malgrat no compartir alguns plantejaments el tinc per una persona que ha treballat força pel poble.

La postura que més em sorprèn és la de Jaume Aspa (EiLG) qui a l’inici del mandat deia ser independent i que tenia la mà estesa per treballar pel poble. Fins el moment l’únic treball que s’ha visualitzat és el de la resta de futurs nous socis de govern, la creació d’una alternativa de govern, d’altra banda legítima, però que ara si divideix el poble. Un poble que una vegada més li costarà comprendre què fem els polítics i més encara comprendre quin és el benefici que li reporta.

S’evidència això si la inestabilitat d’un nou equip de govern que es presenta com heterogeni o bè el contrari la manca de diversitat que propugnaven aquest partits quan es presentaven a les urnes. No farem auguris de futur ja que el que interessa és el benestar del poble i que les coses es facin bé.

Continuarem treballant per La Garriga ja sigui des del govern ja sigui des de l’oposició procurant no caure en nous errors ni en més paranys i sobretot per què els veïns i veïnes de La Garriga visquin millor.

*Entre parentesis els resultats del 2003.