El regidor adscrit a Sant Andreu, Raimond Blasi, reclamava en un Prec que els grups polítics poguessin participar en aquests òrgans com ho fan qualsevol entitat veïnal i exigeix transparència al bipartit municipal.
El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha denunciat avui que el Govern que encapçala Jordi Hereu rebutja que els grups de l’oposició puguin participar en les comissions de seguiment de les obres als districtes de la ciutat. El regidor de CiU adscrit a Sant Andreu, Raimond Blasi, reclamava en un Prec a la Comissió d’Urbanisme que els grups polítics poguessin participar en aquests òrgans com ho fan qualsevol entitat veïnal, s’ha preguntat què amaga el bipartit municipal o de què té por, i li ha exigit transparència.
El grup de CiU ha presentat un prec aquesta tarda a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge demanant que en les Comissions de Seguiment i participació d’obres, d’execucions de projectes i de nous instruments de planejament, a nivell de Districte, es contempli la convocatòria i participació dels grups politics municipals de manera equiparable a qualsevol altra entitat de Districte.
Raimond Blasi ha explicat que la presentació d’aquesta iniciativa respon a que el Govern que encapçala Jordi Hereu va vetar recentment la presència dels grups de l’oposició en la Comissió de Seguiment de la reforma de Trinitat Vella a causa del tancament de la presó.
No obstant, el president de la Comissió i responsable municipal d’Urbanisme, el tinent d’Alcalde Ramon Garcia-Bragado, l’ha rebutjat adduint a la “gran casuística existent als districtes”, això sí, oferint tot seguit “a fer de mediador”. A parer de Raimond Blasi “aquesta gran i diversa casuística perjudica clarament, de forma sistemàtica, la participació dels grups municipals de l’oposició”. “Li exigim transparència al bipartit municipal i li preguntem per què s’impedeix la presència dels grups de l’oposició”, ha dit Blasi.
El regidor de CiU adscrit a Sant Andreu ha volgut expressar “la més rotunda indignació per la forma de funcionar del Govern d’Hereu i dels responsables del districte, i lamentem com entén el bipartit municipal la democràcia i la participació ciutadana”. “Els grups de l’oposició també som Ajuntament i estem legitimats per assistir a aquestes reunions. Amb aquesta negativa el govern municipal, una vegada més, es nega a obrir les portes a la participació i informació de les comissions de seguiment d’obres, d’execucions de projectes i de nous instruments de planejament a nivell de districte.
Blasi ha recordat exemples, alguns d’ells liderats fins i tot per l’oposició, de processos de participació com el de la Muntanya de Montjuïc o lamentablement altres on es veta la presència dels grups com en el cas ja esmentat de la presó de Trinitat Vella.
El regidor de CiU ha demanat que “sense afectar la descentralització i la poca autonomia que tenen els districtes, s’estableixin uns criteris generals per facilitar la participació, des del seu inici, en projectes de desenvolupament i de rellevant importància pels barris i els districtes”. “Què potser tenen por a que l’oposició pugui aportar i participar de manera positiva des del primer moment. De què té por el Govern municipal o què amaga?”.
dissabte, 18 d’abril del 2009
divendres, 17 d’abril del 2009
Busco entitat bancària o caixa
Estem en crisi. No només ho diuen els mitjans de comunicació, està en boca de tothom i ja ho estem notant a la pròpia butxaca. Ja no és una percepció, una crisis psicològica com en algun moment ens van voler fer creure. Per tan el tractament que se li ha de donar transcendeix el de una mentalització determinada davant del problema, son necessaris fets materials.
Una de les mesures que en el seu moment es va prendre va ser donar una injecció de diner, públic (de tots i totes), a les entitats bancàries i caixes per tal que els clients tinguéssim una tranquil•litat i per incentivar el consum i donar i a la vegada i principalment solucionar els seus problemes.*
Què han fet amb aquets diners? Des del meu punt de vista poca cosa pel conjunt i sobretot per ells tapa forats com a qui li toca un bon pessic a la loteria. No els demanis ni que et revisin la quota de la hipoteca ni que et concedeixin un crèdit.
Què crec que haurien de fer? Doncs crec que haurien de plantejar-se diverses qüestions.
Si la finalitat és incentivar el consum, raonable, s’han de concedir crèdits raonables. Si la gent busca pis aquestes entitats tenen una borsa de vivenda suficientment gran. I respectant la necessitat de garanties no es pot fer allò que a es torna dir, que els bancs i les caixes només deixen diners a qui no els necessita.
Si els tipus d’interès baixen abans no toquen les estipulades revisions, bancs i caixes, han de ser prou flexibles per rebaixar la pressió a les persones que tenen contractat un crèdit o una hipoteca. No soc economista però des dels meus coneixements de l’economia domèstica, m’imagino que com la de molts, provocaria que aquests diners que m’estalvies els revertiria en tres possibles coses: En un consum que a dia d’avui no em puc permetre. En amortització de crèdit concedit (i per tan els diners retornen directament a l’entitat. En estalvi, i qui gestiona els meus estalvis?
En definitiva que m’agradaria trobar una entitat bancària o caixa que perseguís i apliques aquests objectius. Que s’adaptés a la realitat actual i sabessin restablir els seus objectius socials establerts, si es que no els tenien, des del moment que amb el diner públic els ajudem.
En època de crisi ha de primar fer més bons resultats que l’any anterior a costa de les persones o en fer uns bons resultats fidelitzant clients? D’aquí on ens en sortim plegats o la definició de diner entès des de la perspectiva financera potser deixa de tenir sentit.
*Aquí faig un parèntesis. Inicialment volia diferenciar entre les entitats bancàries i les caixes per allò de quin és el seu objectiu social. Els bancs el lucre i les caixes aquella excessiva idealització de l’obra social. Tan mateix i com ambdós reben diners de l’administració amb unes finalitats molt concretes passen a estar al mateix sac. Ells han estat part actora de la cisis i han de ser part actora en donar solució.
Una de les mesures que en el seu moment es va prendre va ser donar una injecció de diner, públic (de tots i totes), a les entitats bancàries i caixes per tal que els clients tinguéssim una tranquil•litat i per incentivar el consum i donar i a la vegada i principalment solucionar els seus problemes.*
Què han fet amb aquets diners? Des del meu punt de vista poca cosa pel conjunt i sobretot per ells tapa forats com a qui li toca un bon pessic a la loteria. No els demanis ni que et revisin la quota de la hipoteca ni que et concedeixin un crèdit.
Què crec que haurien de fer? Doncs crec que haurien de plantejar-se diverses qüestions.
Si la finalitat és incentivar el consum, raonable, s’han de concedir crèdits raonables. Si la gent busca pis aquestes entitats tenen una borsa de vivenda suficientment gran. I respectant la necessitat de garanties no es pot fer allò que a es torna dir, que els bancs i les caixes només deixen diners a qui no els necessita.
Si els tipus d’interès baixen abans no toquen les estipulades revisions, bancs i caixes, han de ser prou flexibles per rebaixar la pressió a les persones que tenen contractat un crèdit o una hipoteca. No soc economista però des dels meus coneixements de l’economia domèstica, m’imagino que com la de molts, provocaria que aquests diners que m’estalvies els revertiria en tres possibles coses: En un consum que a dia d’avui no em puc permetre. En amortització de crèdit concedit (i per tan els diners retornen directament a l’entitat. En estalvi, i qui gestiona els meus estalvis?
En definitiva que m’agradaria trobar una entitat bancària o caixa que perseguís i apliques aquests objectius. Que s’adaptés a la realitat actual i sabessin restablir els seus objectius socials establerts, si es que no els tenien, des del moment que amb el diner públic els ajudem.
En època de crisi ha de primar fer més bons resultats que l’any anterior a costa de les persones o en fer uns bons resultats fidelitzant clients? D’aquí on ens en sortim plegats o la definició de diner entès des de la perspectiva financera potser deixa de tenir sentit.
*Aquí faig un parèntesis. Inicialment volia diferenciar entre les entitats bancàries i les caixes per allò de quin és el seu objectiu social. Els bancs el lucre i les caixes aquella excessiva idealització de l’obra social. Tan mateix i com ambdós reben diners de l’administració amb unes finalitats molt concretes passen a estar al mateix sac. Ells han estat part actora de la cisis i han de ser part actora en donar solució.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)