divendres, 29 d’abril de 2011

MANIFEST DE LA UNIÓ DE TREBALLADORS DEMOCRATACRISTIANS EN EL DIA DEL TREBALL 2011

L’evolució de la crisi econòmica ha estat negativa des de fa tres anys. Per a nosaltres, el creixement de l’atur és quelcom inassumible que ens obliga a tots, treballadors, empresaris i especialment a les administracions públiques.

Des de la Unió de Treballadors Democratacristians de Catalunya manifestem que les futures polítiques socials i econòmiques han de tenir en compte els següents principis i propostes:

• Recuperar els principis ètics i de valors en tots els nivells de l’activitat econòmica

• Emprendre definitivament el sanejament del sistema financer a fi de que el crèdit arribi a les empreses, especialment les mitjanes, petites i els autònoms

• Considerar la formació professional com una eina per a la millora de les condicions de vida i professionals dels treballadors , mitjançant la implantació d’un sistema similar al DUAL alemany que permeti la qualificació i el reconeixement de les competències professionals
• Urgir la reforma del mercat de treball i de la negociació col•lectiva per a no primar avantatges als que ja tenen treball introduint elements de flexibilització que faciliti l’accés al treball
• Afavorir fiscalment la contractació del treballadors en atur de llarga durada especialment les dones, i encara més, els joves
Per establir un nou model de creixement econòmic i social sostenible, que tingui a la persona com eix fonamental i que permeti garantir unes condicions de vida dignes i el manteniment de l’estat del benestar, cal la implicació de tots : treballadors i empresaris, organitzacions empresarials i sindicals, de la resta de la societat civil. Instem al Govern de l’Estat a que prengui consciència de l’actual situació i actuï de manera immediata. I al Govern de la Generalitat de Catalunya per a que avancin aquestes mesures d’acord amb el que permeti la situació financera en la que s’ha trobat.


Unió de Treballadors Democratacristians de Catalunya
Barcelona, 1 de maig de 2011

dilluns, 11 d’abril de 2011

El debat de Sant Andreu

Com tothom sap els partits de la U.E. Sant Andreu no es juguen sempre al Narcís Sala, fa uns dies el partit el va disputar a L’Hospitalet a on, per cert, va empatar. Tanmateix aquell cap de setmana, el dissabte dia 2 d'abril, també hi va haver una activitat esportiva de primer ordre a Sant Andreu: el debat de candidats a les municipals.

A ningú se li escapa que el dia 22 de maig tornem a tenir una cita amb les urnes, aquesta vegada per escollir els i les nostres responsables municipals. Tampoc se li escapa a ningú que els partits polítics ja estem de precampanya. Però tornem al debat.

M’agradaria fer una ressenya de l’acte organitzat per l’Associació de veïns i veïnes de Sant Andreu del Palomar, al qual hi va assistir una nodrida representació de tot el districte, però podria caure en el parany del partidisme i “això no toca”.

El cert és que va ser un “mach” entretingut, amb moments de cordialitat i consens, vaja de bon joc. També hi va haver moments per a faltes i amonestacions, amb discrepàncies i propostes divergents. L’àrbitre de l’encontra, en David Vidal (Professor de comunicació de la UAB), no va tenir gaire feina i fins i tot va allargar una mica el partit fins que el tancament del camp, l’Auditori de Can Fabra, ho va fer inevitable.

A banda d’algunes cares noves i d’algunes absències destacables va ser una bona experiència. Segur que, plegats, treballarem per fer un Sant Andreu i una Barcelona millor.

A, i aquest cap de setmana el Sant Andreu ha perdut contra el Sabadell a casa per 0-1. Un desastre vaja.

dimarts, 29 de març de 2011

De camí al Narcís Sala

De tant en tan escric en una publicació dels Districtes de Sant Andreu i de 9Barris, el Sport9, amb una columna que vaig titular "De camí al Narcís Sala".

Em pregunto per quin motiu li vaig posar a aquesta columna el títol “de camí al Narcís Sala” ja que des de que la vaig començar a escriure no he tornat al camp. Per sort la fortuna del nostre equip de futbol, el segon de la ciutat, ha donat un tomb les darreres jornades i ja tornem a estar en zona de promoció.

Ja sabeu que sempre que em dirigeixo cap a Sant Andreu hi ha un o altre tema que em crida l’atenció. En aquest cas us parlaré d’un indret que està a l’extrem sud del Districte a tocar de Sant Martí. La Plaça de La Guineu, a la confluència de la Meridiana amb els carrers de Palència, Biscaia i Bofarull.

A principi del mandat, concretament el setembre de 2007, es va aprovar a l’Ajuntament un Pla urbanístic que afectava aquest àmbit. Tot va arrancar fruit dels intercanvis de cromos entre l’Ajuntament i Renta Corporación pels terrenys de la Fabra i Coats. El fet és que quelcom que sobre el plànol era viable, el paper ho suporta tot, a la pràctica provocava una sèrie d’inconvenients als veïns afectats.

Gràcies a la perseverança i a les bones intencions d’un conjunt de veïns i veïnes, malgrat el menyspreu i la ignorància que des del govern del Districte els varen dispensar aquest mes de febrer van aconseguir una Sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declarant nul de ple dret aquest Pla.

Me n’alegro molt per ells i pel barri que recupera un espai verd que havia estat tapiat ràpidament després de l’aprovació del Pla. I me n’alegro perquè és un clar exemple de com no s’han de fer les coses ja que per damunt de tot estant les persones. i sobretot perquè de tan en tan es fa justícia.

dimecres, 16 de març de 2011

Balanç del mandat 2007-2011 dels càrrecs municipals electes de la Intercomarcal de Barcelona d'Unió (IV)

La darrera entrega. Parlava dels regidors d'Unió a l'Ajuntament de Barcelona.

RAIMOND BLASI

Responsable dels temes Participació ciutadana i Civisme, Serveis d’Emergència, Protecció i Mobilitat, Urbanisme, Afers Religiosos i d’Infància, Joventut i Adolescència,

Regidor adscrit al Districte de Sant Andreu

Regidor adscrit al Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Vicepresident de la Comissió d'Urbanisme, Infraestructures i Habitatge

Membre de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient

Membre de la Comissió de Seguretat i Mobilitat

Conseller de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA

Conseller de Barcelona de Gestió Urbanística, SA

Vocal de Parcs i Jardins, Institut Municipal

Representant a la Comissió de la Carta de Drets i Deures

Representant al Consell Municipal d’Associacions de Barcelona

Conseller i Membre de la Junta de Govern de l'Entitat Metropolitana del Transport

Conseller del Consell Comarcal del Barcelonès


De l’esfera sectorial destaca el seu paper en:

- Des de l’esfera de drets Civils i participació:

o Redactor de la Carta de Drets i Deures en tan que membra de la Comissió política. La Carta es va aprovar a finals de l’any passat.

o Representació en l’àmbit de les comunitats religioses i demanda de creació del Consell Municipal de Religions.

o Critica a la manca de serveis de l’Oficina per la No Discriminació.

o Pla Director de Participació i relacions amb les entitats de la Ciutat des del CAB i el CMAB. Participació en el II Congrés de l’Associacionisme.

o Relacions amb Cases Regionals.


- Àmbit de Parcs i Jardins:

o Denúncia de la manca de manteniment dels Parcs Infantils.

o Denúncia de la manca de manteniment amb la posterior traducció en inversions milionàries en la remodelació dels Parcs i Jardins.

o Seguiment de la proposta de Remodelació de la Diagonal des de la perspectiva de l’arbrat viari. Arbrat viari en general.

o Denúncia de la despesa i engany en els coneguts com a “arbres de Nadal ecològics” de l’Imma Mayol.


- Urbanisme:

o Paper actiu en el Pla del Carmel i dels Tres Turons en defensa dels veïns i veïnes afectats.

o Defensa de la continuïtat de Zones industrials com a motor econòmic. Per exemple el P.I. del Bon Pastor.

o Seguiment de l’ocupació, amb C, dels habitatges de protecció oficial.


- Mobilitat:

o Des de la vessant de l’EMT continuïtat amb la feina feta en defensa de la T- Infant (T-12).

o Demanda de la integració del Bicing com a transport públic.


- Prevenció i Emergències:

o Seguiment del desenvolupaments de plans de prevenció i actualitzacions.

o Diàleg fluid amb el Cos de Bombers i defensa del col•lectiu i del seu patrimoni.

o Denúncia del Parc Provisional de Joan Miró i demanda de creació del Parc de la Prevenció.

o Crítica del Pla Director de Bombers.


- Joventut:

o Seguiment del Pla Jove aprovat el 2006. Demà ens porten el balanç al plenari.

o Iniciatives sobre l’ocupació juvenil i lluita contra l’atur.

o Critica a la manca de lideratge de la regidoria i manca de transversalitat.


Finalment en l’àmbit territorial destaca:

- Vam començar el mandat amb la problemàtica dels desallotjaments de les Cases Barates del Bon Pastor. S’ha reivindicat diàleg i informació als veïns afectats. Així com garantir la continuïtat de l’Escola Cristòfol Colom.

- També s’han demanat plans específics de suport als comerços afectats per obres públiques al districte. Les obres de l’AVE i el recentment inaugurat intercanviador de la Meridiana. Entorn del Mercat de Felip II.

- Denúncia de la inseguretat i la venta de droga a la Trinitat Vella.

- De Manera genèrica s’ha demanat inversions en manteniment de zones degradades com el carrer Felip II o la Plaça del Congrés, La Plaça de les Rates (en realitat plaça de l’Assemblea de Catalunya).

- Intermediació entre l’ajuntament i SOS gats, responsables de la Gatera del Nus de la Trinitat.

- Defensa dels veïns afectats pel PMU Meridiana – Palència. Avui ens han fet arribar la Sentència que els dóna la raó.

- Defensa del Casc Antic de Sant Andreu i lluita contra el tancament de la Clínica Coroleu.

- Seguiment de les obres de l’AVe i de l’Estació de La Sagrera. Defensa de La Torre del Fang.

- Participació en la dinàmica i rica vida cultural del Districte. ENTRE ALTRES..


Tot plegat amb una presència en l’esfera pública. Amb una repercussió mediàtica que ha anat més enllà de la pròpia participació com a tertulians en programes televisius i radiofònics (Onda Rambla, Onda Cero, Radio Trinitat, Radio Sans, Cadena Cope, Intereconomia, Canal Català, 25TV, TeleTaxi, etc.)


No voldria acabar sense fer una menció especial als assessors i assessora del Grup municipal, també a les secretaries però és cert que d’Unió no en tenim cap...

Els regidors i regidores som una cara visible i al darrera i com deia al principi hi ha un grup humà de professionals més extens. Dic professionals perquè lògicament les persones que ara us relacionaré no són els assessors dels regidors d’Unió, són assessors del Grup municipal de CiU i sense perjudici de la qualitat humana de la resta permeteu-me que digui que es nota el component del nostre partit.

Josep Gascón: Seguretat, Mobilitat, Serveis de Prevenció, Medi Ambient i Serveis Urbans.

Xavier Sellarès: Qui porta el pes de l’àrea econòmica.

Anna Boada i Iban Rabasa: L’Anna Boada va substituir recentment a l’Iban Rabasa a l’àrea de Promoció Econòmica, Innovació i recerca.

I per descomptat que han ajudat en tot allò que ha fet falta.

Finalment. Considerem, tot i que us correspon a vosaltres fer-ne l’aprovació, que s’ha realitzat una bona feina, que hem tingut pes específic dins del Grup municipal de CiU i que això s’ha traduït en la possibilitat de poder marcar perfil propi com Unió Democràtica a la ciutat de Barcelona.

Com heu pogut comprovar hem marcat d’aprop la gestió de govern i a la vegada hem estat propositius, hem tingut iniciativa. Humilment creiem que tots hem contribuït a que el dia 22 de maig, després de 32 anys, el Canvi sigui possible.

dimarts, 15 de març de 2011

Balanç del mandat 2007-2011 dels càrrecs municipals electes de la Intercomarcal de Barcelona d'Unió (III)

Pel que fa als nostres Regidors i Regidora en el moment de la distribució competencial i com no podia ser d’una altre manera, Unió ha tingut representació en totes i cada una de les àries temàtiques/sectorials de l’Ajuntament.

Dixeu-me que us doni unes dades generals i desprès passi a la feina més concreta de cada un de nosaltres tres. No entraré al detall sinó que faré una ressenya d’allò més rellevant i que per tant ha tingut un ressò més mediàtic.
Hem tingut presencia activa a totes les comissions de govern:

o Presidència Territori i Funció Pública (Iniciatives presentades: 55)

o Hisenda i Pressupostos (Iniciatives presentades: 82)

o Urbanisme, Infraestructura i Habitatge (Iniciatives presentades: 51)

o Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement (Iniciatives presentades: 106)

o Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient (Iniciatives presentades: 47)

o Cultura, Educació i Benestar Social (Iniciatives presentades: 54)

o Acció Social i Ciutadania (Iniciatives presentades: 25)

o Seguretat i Mobilitat (Iniciatives presentades: 59)

Comissions especials:

o Comissió pel Cas Palau de la Música

o Comissió d’Infraestructures

I també lògicament al Plenari (Iniciatives presentades: 43). Fent-nos un espai propi.

Sumant les iniciatives per escrit s’han realitzat prop de 1500 proposicions, precs, preguntes, al•legacions i declaracions institucionals.

A les diferents empreses públiques municipals hem estat als consells d’administració, en alguns casos representats per altres companys de partit (22@, Agència del Carmel o Pro Nova) hem tingut representació al Consell Comarcal així com a l’Àrea Metropolitana, que com sabeu tot just ara, comença a experimentar una transformació d’acord amb la Llei de l’Àrea Metropolitana, aprovada a la legislatura passada, pel Parlament de Catalunya.

Sense que sigui una lectura d’un currículum permeteu-me que enumeri responsabilitats i accions més rellevants de cadascun de nosaltres.


SÒNIA RECASENS

Portaveu adjunta

Responsable dels temes de Promoció Econòmica, Turisme i Usos del Temps

Regidora adscrita al Districte de Sants-Montjuïc

Membre de la Comissió de Presidència, Territori i Funció Pública

Membre de la Comissió d'Hisenda i Pressupostos

Membre de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement

Membre de la Comissió especial d’Infraestructures

Membre de la Comissió especial pel Cas Palau - Ciutat Vella

Vocal de l’ Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida

Consellera de Mercabarna

Consellera de Barcelona Activa, SA

Consellera de Barcelona de Serveis Municipals, SA

Membre de l’Executiu de Turisme de Barcelona

Consellera Portaveu de l'EMMA.


De l’esfera sectorial destaca el seu paper en:

- Àmbit de Turisme:

o Regulació fenomen dels apartaments turístics per conciliar l’interés empreses i descans ciutadà.

o Seguiment i aportacions al Pla estratègica de turisme. Amb especial èmfasi al rebuig a la taxa de turisme. Com sabeu al final ha acabat malament ja que el Govern municipal ha estat incapaç d’aconseguir el suport del sector i CiU s’ha erigit com interlocutor vàlid tant amb els sector com amb els ciutadans.

o Especial atenció als problemes de seguretat i turisme.

o L’especial atenció als problemes de seguretat i turisme.

o També l’aplicació i impacte sobre el sector de la restauració de la llei antitabac.

- Hisenda:

o La denúncia de campanyes de publicitat i de despeses innecessàries: s’ha mostrat el rebuig a les campanyes i ha fet públiques les xifres com per exemple saber que la Nadala i regal corporatiu d’un llibre d’olors va costar 378.000 €.

o El seguiment i col•laboració en els Pressupostos alternatius que cada any es fan i els debats de les ordenances fiscals i temes de fiscalitat, com el cas recent del preu públic de recollida escombraries.

- Presidència:

o La Carta municipal. S’han reclamat els 3 fronts oberts: finançament municipal, justícia de proximitat i participació en les infraestructures (aeroport ...).

o Recordareu la retirada dels anuncis de prostitució o la denúncia i retirada de la publicitat poc decorosa, vaja, “marrana” als taxis ... la denúncia i vetlla sobre els valors de la ciutat i l’actitud incoherent del Govern municipal.

o La millora del finançament de l’ajuntament: aconseguir que l’iva que paga l’ajuntament retorni per ser reinvertit.

o La feina a favor de la dignificació dels treballadors municipals . S’ha reclamat i exigit catàleg de llocs de treball. També ha intervingut en temes i conflictes puntuals com les queixes dels treballadors d e les OAC’S o els gruistes que els van fer seguir per detectius privats.

- Promoció Econòmica:

o La defensa d’àmbits de promoció econòmica de Barcelona en perill com per exemple Can Batlló.

o La lluita contra la crisi: presentació de 52 mesures per fer-hi front. Destaquen iniciatives com el confirmming, pagament a 30 dies, o la finestreta única.

o El rebuig als plans locals d’ocupació. Es van esmerçar 14 milions € per contractar només 6 mesos a 2.081 persones en plena campanya electoral de les catalanes. Seguiment als debats trimestrals sobre la crisi a les comissions de promoció econòmica.

- Família:

o Els Casals d’estiu es va demanar l’augment de beques per les famílies a l’atur. També es va demanar i no s’ha acabat fent- una finestreta única pels casals d’estiu municipals per simplificar la inscripció i acabar amb les cues.

o En temes de conciliació: Lluita per la baixa maternal i paternal pels càrrecs electes. Tot i haver fracassat a Barcelona s’ha aconseguit instar la regulació des del Congrés dels diputats.

Finalment en l’àmbit territorial destaca:

- La lluita per la reforma del Paral•lel per convertir-lo en un eix cívic i cultural.

- El Pla d’usos de la Muntanya de Montjuïc. S’han presentat al•legacions a la MPGM de Montjuïc i ha intervingut en el procés participatiu. ENTRE ALTRES.


GERARD ARDANUY

Responsable dels temes d’Educació. Ocupació, Consum, Innovació, Recerca i Societat de la Informació

Regidor adscrit al Districte de l'Eixample. President del Consell del Districte.
Membre de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement

Membre de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Membre de la Comissió d'Acció Social i Ciutadania

Consellera de Barcelona Activa, SA

Vocal de ProEixample, SA

Vocal de Catalana d'Iniciatives C.R., SA

Vocal de l'Institut Municipal d'Educació

Membre del Patronat de la Casa Asia

Membre del Consell Municipal de Consum

Membre del Grup Polític de Drogodependències

Conseller de la Mancomunitat de Municipis


De l’esfera sectorial destaca el seu paper en:
- Educació

o La proposta de concertació de places d’escola bressol a Barcelona.

o La defensa d’iniciatives per implicar l’ajuntament en combatre el fracàs escolar.

o La defensa de la dignificació i millora de la FP a la ciutat de Barcelona

o El Suport a les AMPA i les direccions dels 7 Instituts que van perdre el Batxillerat el passat curs, defensa de la tasca social i a favor de la inclusió. El Govern Municipal no va defensar la seva continuïtat.

o La denúncia sistemàtica de l’ incompliment al llarg d’aquests anys del Pla d’equipaments Escolars 2008-2011 entre Generalitat i Ajuntament de Barcelona.

o S’ha aconseguit que les AMPA de les Escoles concertades puguin demanar subvencions municipals.

o La defensa del col•lectiu de les escoles d’educació especial a Barcelona.

o S’ha evitat el tancament de l’escola d’Adults Pere Calders, s’ha treballat per implicar l’ajuntament en el suport a aquetes equipaments educatius.

o El Suport a les UEC (Unitats d’escolarització compartida) que treballen amb nois i noies exclosos.

- Societat del Coneixement

o S’ha proposat la millora del Pla d’alfabetització digital de Barcelona.

o S’ha proposat la creació d’una plataforma de “landing” de serveis tecnològics a Barcelona unint els centres de recerca i equipaments científics de la nostra ciutat.

o Desenvolupar el Pla wi-fi obert a Barcelona

o Desenvolupament un llibre blanc de les telecomunicacions a Barcelona.

- Ocupació

o S’ha defensat la redefinició del Pacte per l’ocupació a Barcelona obrint-lo a tots els grups municipals.

o La realització d’un mapa de professions i oficis a Barcelona.

o La millora de les accions d’orientació per aturats a la ciutat de Barcelona.

o S’ha defensat també la continuïtat de les escoles taller a la nostra ciutat.

- Consum

o Es va aprovar l’elaboració d’una guia de restaurants per a celíacs.

- Infància en risc

o S’ha demanat més suport econòmic i polític a les entitats concertades d’infància en risc.

o S’han demanat també més i millors places de EAIA, superar el col•lapse d’aquest equipaments.

- Atenció domiciliària

o Denuncia del procés d’atorgament del concurs d’atenció domiciliària de més de 100Md’€


Finalment en l’àmbit territorial destaca:

o Desenvolupar el Consell Ciutadà de l’Eixample i millora de la participació.

o Denunciar les dificultats de relació dels ciutadans amb el govern del districte.

o Denunciar l’aturada d’obres claus per al districte com el Passeig de Sant Joan i l’illa germanetes.

o Hem denunciat la gestió municipal de la compra venda de la casa Burés i la mancança d’equipaments a la dreta de l’eixample.

o Defensar la ubicació de l’escola d’educació especial Fàsia en un altra ubicació més digne.

o Denunciar l’ocupació d’immobles.

o Plantejar un acord de convivència l’entorn del temple de la Sagrada Família que tingui en compte l’èxit del temple, als veïns i a l’activitat turística

o Hem demanat plans específics de suport als comerços afectats per obres públiques al districte. ENTRE ALTRES.

dilluns, 14 de març de 2011

Balanç del mandat 2007-2011 dels càrrecs municipals electes de la Intercomarcal de Barcelona d'Unió (II)

Com sabeu al principi del mandat hi va haver un increment del nombre de Consellers Municipals passant dels quinze membres del consell plenari a un augment proporcional en funció del nombre d’habitants.
CIUTAT VELLA:
Josep Zalacain (va substituir a Víctor Badia) Portaveu
Temes: Prostitució al carrer, inseguretat, apartaments turístics i dimissió de la Regidora Itziar González.

EIXAMPLE:
Vicenç Enguix
Xavier Puigdollers
Ignasi Oliva
President del Districte Gerard Ardanuy
Assessor del President Oriol Crespo (va substituir a Xavier Armengol)
Temes: Xinatown a Fort Pienc, Passeig de Sant Joan, Obres de l’AVE, Parc de bombers de Joan Miró,

SANTS-MONTJUÏC:
Antoni Carballido
President del Districte CDC (Eduard Freixedes)
Regidora adscrita Sònia Recasens
Temes: Obres de l’AVE, Muntanya de Montjuïc, el Paral•lel.

LES CORTS:
Carles Domingo Portaveu
Sergi Sancho
Carles Domingo és el responsable de la coordinació dels consellers/es municipals de la Intercomarcal.
Temes: El Pla del Barça.

SARRIÀ-SANT GERVASI:
Montse Guitarte
Juli Julià
Pati Laïlla Vice-presidenta del Consell
President de CDC (Joan Puigdollers)
Temes: Collserola, Vallvidrera, Tibidabo.

GRÀCIA:
Eugeni Rodoreda
Paco Gambús Temes: Civisme a la Festa de Gràcia, Els Tres Turons (també a Horta).
Temes: Cultura, comerç.

HORTA-GUINARDÓ:
Lluís Bou Portaveu
Temes: Pla del Carmel, Ronda del Mig, La Clota.

NOU BARRIS:
José Centeno
Temes: Cotxeres Borbó, Turó de la Peira, Ciutat Meridiana.

SANT ANDREU:
Jaume Molero
Regidor adscrit Raimond Blasi
Temes: Trinitat Droga-Presó, Cases Barates del Bon Pastor, Canòdrom, AVE.

SANT MARTÍ:
Rita Alvar
Josep Mª Bardes
Temes: Plaça Les Glòries (compartit amb l’Eixample), el 22@, àmbit escolar.

*Els consellers i conselleres municipals d’Unió representen un 29,82% dels consellers de CiU. (56 – 17)

En aquest mandat han millorat les condicions pel desenvolupament de les tasques administratives i representatives dels consellers municipals. La “professionalització”. Els consellers municipals han assistit a consells de barris, consells de districte, audiències públiques, plenaris de districte, reunions amb veïns i veïnes, festes majors, actes d’entitats... lògicament han tingut una doble representació territorial (amb una assignació als diferents barris) i sectorial amb 3 grans grups: Serveis a les Persones, Serveis Urbans i Urbanisme.

Igualment es va demanar en aquesta línia de la professionalització, ei, que ja ho eren de professionals, un compromís més amb el projecte del Canvi a Barcelona que lidera en Xavier Trias. Com recordareu al mandat anterior es va posar en marxa, la campanya Digues La Teva que ha continuat en el present mandat. A la necessitat de fer visites a veïns, veïnes, comerciants, entitats... vaja de trepitjar carrer, si suma la corresponent base de dades i les bustiades. Ens podem sentir satisfets, han aportat el 30,95% de la feina feta en el Digues la Teva (en total 5.531 visites). Em demostrat que la gent d’Unió som pencaires.

També hi ha hagut una objectiva participació activa en totes i cadascuna de les conteses electorals que hi ha hagut (les eleccions a Corts, les del Parlament Europeu i les Catalanes). Segur que ara, les municipals, la nostra contesa per excel•lència no serà una excepció.

divendres, 11 de març de 2011

Balanç del mandat 2007-2011 dels càrrecs municipals electes de la Intercomarcal de Barcelona d'Unió (I)

Al llarg dels propers dies transcriure el contingut del balanç que vaig realitzar davant l'Assemblea de Barcelona el passat 24 de febrer. Atesa la seva extensió ho faré en diferents entregues.

"Parlo, com és preceptiu, en nom del que m’agrada anomenar el Grup municipal d’Unió a l’Ajuntament de Barcelona. Un grup humà conformat per consellers i conselleres municipals, assessors i assessores i per la regidora i regidors. Els càrrecs que posem punt i final amb la fi del present mandat. Sense perjudici de repetir.

No faré un balanç des de la perspectiva de la feina feta com a partit als 10 districtes, des de fa dues setmanes 11, de la ciutat de Barcelona. Som conscients que on no arribem nosaltres arribeu la resta de companys i companyes del Partit.

TERRITORIALMENT. En el moment de la distribució territorial es va assignar a la Sònia Recasens Regidora adscrita del districte de Sants-Montjuïc, com en el mandat anterior. El Gerard Ardanuy com regidor adscrit del districte de l’Eixample, del qual n’és el regidor president. I jo mateix adscrit al districte de Sant Andreu i de Sarrià Sant Gervasi.

Essent tres regidors i vista la distribució es fa palès que no podem estar presents en tots els districtes; malgrat el compromís, la bona voluntat i l’esforç per correspondre a les demandes de presència. És aquí quan toca parlar del que defineixo com la Guàrdia Pretoriana de la Intercomarcal: Els Consellers i les Conselleres municipals.

Així doncs, els Consellers municipals assumeixen el dia a dia dels Districtes i dels seus barris. Per cert que una de les persones que va formar part de la Comissió territorial que va fer la proposta de l’actual divisió en barris és la Sessa Perelló. S’observa que en la majoria dels districtes els consellers municipals d’Unió han hagut d’assumir aquest dia a dia en solitari, bé, en solitari no ben bé ja que hi ha els consellers i regidors de Convergència. "

dijous, 10 de març de 2011

CiU exigeix a l’Ajuntament que compleixi la sentència que declara nul el Pla de la finca del carrer de Biscaia, entre Meridiana i els carrers Palència i Bofarull

El regidor Raimond Blasi celebra el contingut de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i reitera el seu posicionament i la seva exigència per a que s’estudiï un projecte respectuós amb els veïns que hi conviuen

Barcelona.- El Grup de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, exigeix a l’Ajuntament que compleixi la sentència que declara nul el Pla de la finca del carrer de Biscaia, entre Meridiana i els carrers Palència i Bofarull. El regidor Raimond Blasi celebra el contingut de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i reitera el seu posicionament i la seva exigència per a que s’estudiï un projecte respectuós amb els veïns que hi conviuen.

Com ha explicat el regidor de CiU adscrit al districte de Sant Andreu, a finals del mes de febrer es va conèixer el contingut de la sentència del TSJC, que declara la nul•litat del Pla de Millora Urbana d’ordenació de volums de la finca del carrer Biscaia, entre l’Avinguda de la Meridiana i els carrers de Palència i de Bofarull. Blasi ha celebrat la sentència i ha demanat que “s’estudiï un nou projecte respectuós amb els veïns i veïnes d’aquesta situada al barri de Navas al Districte de Sant Andreu”.

“El procés”, ha exposat Blasi, “ha sigut llarg i ha suposat una lluita continua dels veïns d’aquesta finca, amb el suport incondicional del Grup Municipal de CiU a Barcelona, per tal de denunciar la indefensió davant del Govern Municipal i defensar els seus drets”.

El Pla, que ara el TSJC ha declarat nul, va ser aprovat a setembre de 2007 pel consistori i es va trobar amb el rebuig dels veïns dels habitatges annexes a la finca. “El greuge era clar, l’edificació prevista pel Pla deixava cecs els habitatges que donaven a la plaça, coneguda com la plaça de la Guineu pels veïns, que ocupa actualment la finca, perdent, al mateix temps, la zona verda que ara s’hi ubica, i ni la promotora ni el Govern Municipal van estudiar aquesta problemàtica”.

Raimond Blasi ha explicat que “des d’un primer moment, els veïns van iniciar un procés per tal de reclamar el respecte a tenir uns habitatges dignes”. “Des de CiU els hi vam donar suport i ens va reunir amb la promotora i el Govern Municipal, per tal de cercar consens entorn aquest problema. Davant la inactivitat i manca d’iniciativa del Govern Municipal, vam presentar una proposició en la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, del mes de maig del 2010, per a que es modifiqués aquesta proposta respectant els habitatges que amb ella es veuen afectat així com els interessos de les diferents parts”, ha dit Blasi. La proposició es va aprovar.

Al mateix temps, els veïns i veïnes afectat van iniciar un reclamació per via judicial que ha finalitzat amb aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia amb la que es declara la nul•litat del Pla, deixant-lo sense efectes, i per tant, reconeixent els drets que tant han reclamat aquests veïns del Districte de Sant Andreu.

“Celebrem que la sentència del Tribunal Superior de Justícia doni ple suport a les exigències dels veïns d’aquesta finca del carrer Biscaia i, per tant, es garanteixi el seu dret a gaudir d’uns habitatges dignes”, ha dit Blasi, afegint “no obstant, hem de lamentar, un cop més, la manca d’iniciativa i respecte que el Govern Municipal ha tingut en aquest cas”.

“Des d’un primer moment vam demanar que es modifiqués la proposta, i així es va aprovar, però no hem trobat la predisposició per part municipal. Lamentablement, com ja ha succeït en altres ocasions, ha calgut una sentència judicial per demostrar la mala gestió d’un Govern Municipal que governa d’esquena als interessos dels veïns i veïnes de Barcelona”, ha finalitzat Blasi.

dimarts, 8 de març de 2011

Un nou veí, el Quico!

El passat dissabte em vaig perdre la presentació en societat del capgròs Quico, de l'Escola Congrés-Indians (a la confluència de Concepció Arenal amb Cardenal Tedeschini) i la rua de Carnestoltes del diumenge però una mare amablement m’ha passat el relat. Com veureu aprofita per reivindicar el model educatiu d’aquest centre escolar.

“El bateig del capgròs de l'escola Congrés-Indians, el Quico, el dissabte, va ser tot un èxit. Vam estar acompanyats per escoles de la zona que tenen gegant: el Turó Blau amb el Drac, la Maquinista amb el Mac, el Mestre Gibert amb la Giberteta, aquests darrers van portar el seu grup de percussió i va ser molt divertit. Festa de disfresses per a tothom, esmorzar i presentació en societat.

El Quico és un indià, acabat d'arribar de Cuba on ha fet fortuna amb una plantació. Enyorat del seu barri d'origen, ve per quedar-s'hi definitivament, però ha perdut casa seva amb l'especulació immobiliària dels darrers temps, i ha decidit quedar-se a viure a l'escola, amb la canalla. El Quico és un capgròs morenàs, amb binocle, barret i vestits interessants. El Quico té una havanera, evidentment amb la música de "El meu avi va anar a Cuba".

La rua de Carnestoltes del diumenge va ser tot un èxit, mai no hi havia hagut tanta gent en aquest acte. Vam sortir les famílies de l'Escola amb una comparsa de fruites, acompanyant la desfilada del Quico.

Els veïns van estar molt contents. I és que la nova escola està generant un petit moviment migratori de famílies atretes pel model pedagògic que s'hi desenvolupa, que estan venint d'altres indrets de Barcelona, i algunes estan començant a buscar pisos de lloguer per la zona. Aquesta onada de jovent s'està notant, i més que es notarà a mida que el complex educatiu vagi creixent!! Per cert, hem tingut una preinscripció altíssima, i de veïns de la zona!!!”

dissabte, 5 de març de 2011

XI PREMI BARCELONA ASSOCIACIONS

El dia 3 de març va se publicada al BOP la convocatòria del XI PREMI BARCELONA ASSOCIACIONS.

Aquest premi és una convocatòria anual de l’Ajuntament de Barcelona i del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona que vol guardonar les iniciatives que ja estan duent a terme les associacions de la ciutat, adreçades a l’enfortiment de les seves estructures de funcionament democràtic i a l’impuls de processos participatius interns.

El primer premi té una dotació de 9.000 euros i el segon de 6.000.

Podeu consultar la convocatòria a la pàgina www.bcn.cat/cmab.

El període de presentació de projectes acaba el 13 d’abril del 2011.

La convocatòria va dirigida a associacions que treballin en la línia de l’enfortiment de les seves estructures de funcionament democràtic i a l’impuls de processos participatius interns.

Molta sort!

dijous, 3 de març de 2011

Es fa justícia

Barcelona dedicará una calle al reformador Martín Lutero


BARCELONA, 2 Mar. (EUROPA PRESS) -

La ciudad de Barcelona tendrá próximamente una calle dedicada al reformador alemán Martín Lutero, según ha avanzado este miércoles el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu.

Hereu ha concretado que esta propuesta la deberá impulsar la comisión del nomenclátor, un grupo de especialistas que asesora al consistorio en todo lo relativo al nombre de las calles.

De hecho, la reivindicación de que una calle de Barcelona lleve este nombre es una petición histórica de la comunidad protestante barcelonesa y ya había sido expresada también desde el grupo de CiU.

Hereu lo ha anunciado durante la presentación de un estudio sobre la represión a la que fueron sometidas las iglesias evangélicas desde su aparición en Catalunya.

El informe, a cargo del historiador Federico Vázquez, analiza la situación de estos centros de culto desde finales del siglo XIX, hasta el fin del franquismo.

dilluns, 28 de febrer de 2011

Balanç del Pla Jove 2006-2010 de Barcelona

Malgrat el que estableix el propi Pla pel que fa al seu seguiment anual, és la segona vegada en la seva vida que el podem fer. Això fa palesa la dificultat per fer-ne un seguiment objectiu i a la vegada adaptar-lo a les noves realitats.


L’any 2006 es va aprovar el Pla Jove, una eina per impulsar les polítiques de joventut a la ciutat, de manera transversal, coordinada i consensuada. I es va fer amb el recolzament de la majoria de fores polítiques.

Quin és el seu estat d’acompliment respecte el 2009?

2009
Acomplert 25%
Fase de realització 50%
Pendent 25%
2010
Acomplert 60%

Fase de realització 22%
Pendent 18%

Deia la Regidora Blasco el 2009 que tot just estàvem a l’Equador del pla i que es podria complir el 100%. També parlava de “crisi” i no l’han sabut afrontar. Haig de compartir ara que el plans efectivament sobrepassen mandats i persones, però sinó els sabem adaptar queden desfasats i passen a ser inútils. El Pla jove podria haver estat actiu i dinàmic: Viu. Però no ha estat així.

Li deia a la regidora de joventut el mes de febrer de 2009 que per desenvolupar el Pla feien falta 3 coses: Idees, les teníem; Recursos materials, econòmics i humans, aquí depèn de les prioritats. I lideratge. Ni el tenien, ni el tenen. Ha faltat transversalitat. També una manca de lideratge i de convicció de l’alcalde en aquest tema

Unes dades:

1. La taxa d’emancipació no ha deixat de caure des de 2008

2. A Barcelona hem passat d’una taxa d’atur el 2006 de l’11% al 40% el 2010

3. Hem passat d’un fracàs escolar del 23% al 2006 a un 35% al 2010

4. I segons un estudi general, un 54% dels joves diuen no tenir cap projecte amb el que es puguin sentir il•lusionats.

Aquesta és l’herència del PSC i d’IC-V.

Crec que no hagués costat gaire buscar la complicitat amb la resta de forces polítiques per fer front als nous reptes.

Si no fos perquè tenim il•lusió i optimisme no estaria parlant del futur, la joventut. Hem presentat com a CiU iniciatives, creient en la transversalitat de l’àrea:

1. En l’àmbit de l’ocupació, per combatre l’atur, també el juvenil. Vam presentar 52 mesures contra la crisi.

2. En l’esfera de l’habitatge.

3. En educació per combatre el fracàs escolar i apostant per la formació.

Segur que hi ha un equip de tècnics competents però insuficient. Insuficient fins que a qui li correspon governar no prengui consciencia de la importància del tema, un20% de la població, de la necessitat d’una autèntica transversalitat per afrontar la molta feina que hi ha per fer i sobretot sense confondre emancipació amb dependència. Fins que no hi hagi lideratge i una dotació humana i material continuarem topant amb dificultats.

divendres, 18 de febrer de 2011

Què passa amb el Cos de Bombers de Barcelona?

El col·lectiu de la PBB del Cos de Bombers m'han demanat difusió, des de la imparcialitat i fruit del diàleg i relació que hi mantinc ho faig. El text no és meu ni necessàriament comparteixo tot el que s'hi expressa.


A TOTA LA CIUTADANIA


Benvolguts ciutadans i ciutadanes, som la Plataforma Bombers de Barcelona, associació que representa a gairebé la totalitat dels Bombers de la Capital Catalana.

Estem afalagats amb els nostres gestors de l’Ajuntament de Barcelona, fa molt temps que els demanem més publicitat del nostre treball diari als mitjans de comunicació, la nostra sorpresa ha estat veure com en lloc d’explicar a la població la nostra tasca quotidiana o fer pedagogia vers l’actuació de la població en cas d’incendi, l’ajuntament ha preferit encetar la guerra bruta desqualificant els bombers de la ciutat (de la mateixa manera que no fa gaires dies la Sra. Esperanza Aguirre ho feia contra els bombers de Madrid) per intentar convèncer a la població que les nostres reivindicacions són una falta de respecte cap a la ciutadania en el moment conjuntural de crisis en que ens trobem.

Fa tres anys els Bombers de Barcelona vam signar un acord on, entre d’altres qüestions, s’especificava que durant el transcurs d’aquest tres anys es discutirien tots aquells temes que no s’havien pogut resoldre durant les negociacions. Alguns d’aquells temes pendents anaven enfocats a garantir la seguretat de la ciutadania i dels mateixos bombers durant les emergències: Mínims de bombers a la ciutat, formació dels bombers, carrera professional, trasllats de personal...

Durant aquests darrers anys, l’administració no ha mostrat cap tipus de voluntat en solucionar aquests temes pendents i no només això, darrerament ha optat per incomplir aquells acords que ja estaven signats.

Davant d’aquesta situació, els Bombers de Barcelona reunits en Assemblea General vam decidir continuar les mobilitzacions contra una administració que menysprea, enganya i sanciona els seus Bombers.

Els Bombers de Barcelona ens estimem la nostra feina, no ens agrada sortir al carrer amb els vehicles pintats i volem tornar a ser un model de referència a Europa com havíem estat no fa gaires anys. Només demanem tornar a ser els millors i no pararem fins aconseguir-ho.

Als nostres gestors, regidora, gerents, caps de recursos humans, responsables de relacions laborals, directors i un munt de persones més que els bombers no coneixem, la majoria d’ells anomenats a dit per designi polític com a càrrecs de confiança, que viuen en despatxos allunyats del nostre lloc de treball i decideixen sobre la nostra feina i els nostres equips de treball, que guanyen molts euros per estar asseguts a una cadira on s’aferren amb totes les forces davant d’un possible canvi polítics, a tots aquests els recomanem que no perdin més temps en desqualificar als que donem la cara i ens juguem la pell davant la ciutadania, i que utilitzin aquest temps perdut per treure del pou (on ells mateixos han abocat...) als Bombers de Barcelona.

El discurs que utilitza l’administració per posar-nos a la roda del carro de la opinió pública és molt senzill, guanyem molts diners, tenim feina assegurada en temps de crisis, treballen només 70 dies a l’any, a les guàrdies tenim temps lliure per fer altres activitats...

Potser si que som uns privilegiats, tenim la sort de fer la que per nosaltres és millor feina del món, però ningú ens ha regalat res: Els bombers de Barcelona som treballadors municipals que, després de preparar i (potser després d’anys de sacrifici) aprovar unes oposicions lliures i obertes a tothom, disposem d’uns mitjans materials i una sistemàtica de treball per garantir la seguretat de la ciutadania els 365 dies de l’any, tant de dia com de nit, diumenges, Nadals i Caps d’any; que ens deixen la pell, i a vegades la vida, per ajudar als altres; que fem guàrdies de 24 hores per una qüestió operativa (com la majoria dels serveis d’emergència); que guanyem 1800€ al mes (60€ d’aquests en concepte de perillositat...), que per aquest preu estem fent esport o, dos minuts després, sota un metro atenent a un atropellat, o buscant persones en un pis en flames, o treien víctimes de l’interior d’un vehicle accidentat; que treballem les 40 hores setmanals (mentre que la resta de l’Ajuntament en treballa 37,5), que hem perdut el 5% del nostre salari per culpa d’una crisis que nosaltres no hem creat; que durant les èpoques de vaques grosses veiem des de la distància com qualsevol obrer no qualificat ens doblava el sou... en definitiva, el cos de Bombers de Barcelona està ple de treballadors que ens desvivim per la nostra feina per molt malament que ens tractin els nostres gestors.

Per tots aquests motius els demanem que ens donin suport en les nostres reivindicacions i exigeixin als polítics el millor servei de Bombers per a la ciutat de Barcelona, la desinversió en seguretat només es comprova quan algú pateix un accident i necessita la nostra ajuda. No caiguin en l’error de la demagògia, per la seguretat de tots.

Atentament, la Plataforma de Bombers de Barcelona, associació inscrita al registre de la Generalitat de Catalunya, en nom dels bombers de la ciutat.


Barcelona 17 de febrer de 2011

dilluns, 14 de febrer de 2011

Pla Director Municipal de Participació Ciutadana


Al acabar l’any s’aprovava el Pla Director Municipal de Participació Ciutadana fruit d’un llarg procés de treball que es va seguir amb un interès especial per part del Grup Municipal de CiU, especialment després de l’aprovació d’una proposta d’acord nostra a la Comissió de Presidència de Maig de 2009.

 
En aquella proposició vàrem demanar la revisió de les bases de la participació ciutadana a la nostra ciutat per tal de procedir a una actualització dels processos de participació duts a terme fins el moment, amb l’objectiu d’elaborar una nova estratègia institucional de participació més racional i efectiva.

 
El Pla fa un èmfasi especial en racionalitzar i estructurar de nous els òrgans de participació de la ciutat, entre d’altre fixa criteris per a la creació de nous consells i regulació dels existents, distingeix entre consells, comissions i processos participatius (les estructures i els instruments de coordinació municipal) i ordena els espais de la participació municipal, tant a nivell de districte com de ciutat.

 
Per això aquest Pla Director fa una aposta per desenvolupar aquells aspectes de participació de la nostra ciutat que no estan prou desenvolupats i que contemplen tant la Carta Municipal com les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana. Per una banda les consultes ciutadanes i per l’altre les iniciatives ciutadanes. Crec que aquestes són les dues grans novetats que recull aquest pla.

 
Aquest ha estat un Pla fruit de la participació de moltes persones i entitats. En que s’ha notat la participació activa de CiU en aquest Pla? Doncs en la línia que apuntava la nostra proposició de Maig de 2009, la voluntat d’apropar i la voluntat de simplificar la participació ciutadana. No sé si tothom coincidirà amb que aquesta aportació hagi estat del tot regida, creiem que és sobre la pràctica que aquesta simplificació de la participació s’haurà d’anar notant.

 
Per part nostra, valorem la voluntat de consens per part del govern municipal per arribar a l’aprovació d’aquest Pla Director Municipal, reflex que la participació ciutadana és una dimensió compartida per la majoria de forces polítiques d’aquest Ajuntament. Ara és el torn dels ciutadans de Barcelona de apropiar-se d’aquests processos per fer sentir la seva veu tant pel que fa a la participació col•lectiva organitzada, com pel que respecta al ciutadà individual.


Des de CiU creiem que cal donar la iniciativa als ciutadans perquè organitzin la participació en els afers públics i treballin conjuntament amb el cos polític per tal de construir conjuntament el futur de la nostra ciutat.

divendres, 4 de febrer de 2011

El districte de Sant Andreu amb els meus ulls

Com sabeu tot i que no sóc veí del Districte ara farà quatre anys vaig ser designat Regidor adscrit al Districte de Sant Andreu. Per un regidor nou que havia centrat la seva activitat política municipal com a Conseller municipal a l’Eixample era com anar a la Quinta Forca, i mai més ben dit. Resulta que la Quinta Forca segons les “Fulles Històriques de Sant Andreu del Palomar” compilades per mossèn Joan Clapés es trobava “al turonet de la Trinitat”. A per cert, entenen aquesta Forca com a senya jurisdiccional del Consell de Cent i no d’ajusticiament. Vaja que no m’enviaven a galeres!


Però tornant endarrere. En aquest viatge no estic sol. Tinc uns bons companys i companyes amb els quals compartim aquesta etapa de les nostres vides.


Som un Grup municipal ampli, amb 4 consellers municipals, el Roger Mestre, el Jaume Molero, l’Esther Martín, el Salvador Coll i les nostres dues diputades (vam començar el mandat amb només una), l’Anna Figueres i la Dolors Gordi. També amb l’ajuda dels nostres companys i companyes de partits.


Deia que som un grup ampli, però no suficient. Per això us agraïm que avui ens acompanyeu. Per poder-vos explicar el nostre projecte pel Districte i per la ciutat de Barcelona. La culminació d’una feina de 4, de 8, de molts anys i que farà, no en tinc cap dubte, que en Xavier Trias sigui el proper Alcalde de Barcelona.


Aquest és un Districte complexa, ric i viu. Complexa donat els seus 7 diferents barris (La Trinitat Vella, Baró de Viver, El Bon Pastor, Sant Andreu, Navas, La Sagrera i el barri del Congrés i Els Indians) que sumats conformen una petita però dinàmica ciutat. I que tot i que tenen passats diferents, comparteixen el present i s'aboquen al futur amb il•lusió i força.


Tenim comerç de proximitat de primer ordre com l’Eix Comercial de Sant Andreu i el de Maragall-Trinxant que conviuen i es complementen amb centres comercials com La Maquinista.


Un complexa industrial de gran vitalitat (el Polígon del Bon Pastor, compartit amb Sant Adrià i el Districte de Sant Martí), heretat de l’època en la que el riu Besòs, que avui és frontera amb Santa Coloma, abans va ser la vida de les primeres manufactures i filadores de la nostres petita però increïble ciutat. Tots tenim presents la Fabra&Coats. Amb això vull refermar la nostra voluntat de ser motor de feina, ocupació i negoci, sobretot en temps de canvi com aquest.


Gaudim de centres urbans històrics molt ben conservats com el de Sant Andreu, que tot just ara hem començat els tràmits per la seva protecció (encara que de forma precipitada); de barris més nous i plens de vida com el de La Trinitat o El Baró de Viver; de zones urbanitzades a resultes d'esdeveniments històrics com El Bon Pastor o el barri del Congrés, que pren nom de la celebració eucarística internacional de 1952, essent l'esdeveniment més important viscut per l'Església Catalana en la seva història moderna.


Però a Sant Andreu també hi ha barris com el de Navas, planificats sota la mà del Pla Cerdà, amb la típica quadrícula de l'eixample, o barris de Bella (amb B alta) tradició, com el nostre estimat barri dels Indians, que ens recorden aquells catalans que van anar a fer Les Amèriques). Aquest barri forma part a dia d’avui de la Xarxa de municipis Indians.


Tampoc podem oblidar els orígens de Sant Andreu, de com va passar de ser el camí d’entrada de la Barcelona romana i medieval, a, amb la construcció del Rec Comtal, esdevenir una zona cada cop més poblada d’indústries i manufactures, cosa que ha ajudat a forjar el seu caràcter col•lectiu. Un caràcter obert i flexible però a l’hora determinat a defensar els seus drets. Un caràcter treballador i amb empenta, plasmat en la seva manera de ser.


Som el Districte de referència patriòtica de Barcelona. Va ser aquí, a l’església de Sant Andreu on es produeix la primera reacció nacional de la Catalunya moderna, on un grup de segadors, falç en mà, juren defensar els drets i llibertats del País, conduits pel Sant Crist en el que avui es coneix pel “Corpus de Sang”.


Però per sobre de tot som gent de eina i feina, realista i treballadora. Gent que se sobreposa a l'adversitat. Gent que dona exemple i dels que tots nosaltres, en major o menor mesura en som hereus.


Persones que han fet de Sant Andreu no un districte més de la ciutat de Barcelona, sinó que l’han dotat d’un pes cultural, demogràfic i econòmic que s'escapa de l'encorsetament del que podria ser de la ciutat.


Som més que tot això, tenim 148.000 habitants, generem un 15% de la riquesa de la ciutat, hi conviu indústria i habitatge, i així ha de continuar, també existeix un profund sentiment de pertinença ciutadà molt marcat, que es posa de manifest en la nostra dilatada agenda cultural. Les Festes Majors, les cavalcades de Reis, la Milla del Congrés, els Tres Tombs, la Nau Ivanow, en són un clar exemple. I el districte ha d’estar al seu costat.


Sentim-nos orgullosos de ser el que som i estiguem a l'alçada dels grans projectes que ens esperen.


El nostre Districte està experimentant canvis de gran envergadura. Sense perdre de vista la conjuntura econòmica que malauradament vivim. Ara que hi ha hagut un canvi de color polític al Govern de La Generalitat que ningú es deixi perdre per la irresponsabilitat. L’herència rebuda, la obra de govern realitzada és la que és i a CiU ens toca sortir de la crisi procurant que ningú hagi de baixar del tren.


I és precisament el tren, en aquest cas l’AVE el que marca un dels desenvolupaments urbanístics que tindrà la ciutat i el districte. L’esperada Estació de La Sagrera. Haurem de reclamar a l’Estat les inversions promeses. Hem vist com millorava la connexió amb transport públic, veurem la connexió ferroviària amb Europa (tornarem a ser la Porta d’entrada) i falta la transformació en superfície.


Però la transformació no acaba aquí. Hi ha projectes engegats a la Trinitat Vella: la Porta Trinitat i el recentment aprovat planejament urbanístic de l’entorn de la presó que han de garantir la seva interconnexió amb Sant Andreu, amb Vallbona, trinitat Nova, Santa Coloma o Montcada i Reixac, fer renéixer aquest barri amb el seva nova Trinitat Nord. Una Trinitat Vella segura i sense droga.


Les Casernes de Sant Andreu i la Fabra i Coats són les dues grans apostes per Sant Andreu. Fins i tot l’emblemàtica i històrica Clínica Sant Jordi té els seus propis projectes!


També s’està transformant el Barri del Bon Pastor i vam poder comprovar amb la inauguració de l’estació de la Línia 9, o amb la remodelació de Les cases Barates a on tan de diàleg a mancat. Quan tothom treballa amb un objectiu comú, millorar el barri! El barri s’ha d’obrir a Sant Andreu i mirar també cap el Riu Besòs.


El Canódrom, la Caserna de Navas... Tot això implica més gent, d’aquí i nouvinguda. Tenint present que la diversitat en el sentit més ampli del terme sempre ha format part del Districte. Hem de saber trobar l’equilibri entre aquest creixement i la necessitat d’ampliar i millorar els serveis públics i els seus equipaments.


Sant Andreu és ric en zones verdes, en parcs (La Pegaso, la Trinitat), places (Ferran Reyes, Islàndia, el Congrés, Orfila, Comerç, Masadas), jardins (els d’Elx)... en espais públics en general i que s’han de recuperar er a l’ús de tothom. Sense oblidar que algun dia, espero que no molt llunyà la Meridiana deixi de dividir el Districte. Sóc conscient que no recuperarem l’espai que va donar origen a Nou Barris, tot i que el Parc de Bombers i el Cementiri continuaran portant el nostre nom.


Tenim reptes pendents com garantir les places escolars pels infants dels nostres barris. Els darrers temps les demandes de centres escolars definitius com el CEIP de Can Fabra o el de La Maquinista s’han fet més que evidents.


Hem de donar respostes i ser imaginatius. Tenint el teixit industrial que tenim al Bon Pastor no pot ser que encara s’estiguin plantejant sortides pel SES Cristòfol Colom. Hi ha iniciatives com les de la TriniJove o l’Acadèmia Monlau que hi han sabut encaixar. No podem tancar els ulls a les noves perspectives de futur, que passen per la formació.


Sant Andreu és referent també en allò que fa referència a l’Esport. No en va La Nit de l’Esport és una de les més esperades del Districte.


Tenim un CN Sant Andreu de primera, el Segon equip de la Ciutat, la centenària UE Sant Andreu, el Club de Futbol de la Trinitat Vella, el del Bon Pastor, el Club de lluita de Baró de Viver, els diferents clubs de petanca de tots el barris... i tots i cada un d’ells amb una tasca social impagable.


Alhora de parlar d’Esports, des de la Plaça Sant Jaume han de mirar cap a la Quinta Forca.


Les maneres han de canviar, s’ha de buscar la complicitat amb els veïns i les veïnes, amb les entitats que donen vida als carrers dels barris de la nostra ciutat. Cuidar—los, mimar-los. I si ens equivoquem no tenir por de rectificar, que és de savis!


La política municipal és proximitat. La política municipal és vocació social com la present en tot el teixit associatiu del districte. El nostre és un projecte ciutadà de passat i present, però per sobre de tot és un projecte de FUTUR.


Estem entrant en un moment històric. Un moment en el que després de 32 anys podem recuperar la il•lusió d’un govern municipal amb l’empenta que la ciutat de Barcelona necessita. Per descomptat que s’han fet coses bé però ara necessitem que siguin millors.


Fa temps que el govern municipal i el del districte naveguen, a la deriva, sense timó ni capità. En necessitem un altre, un alcalde i un grup que tornaran a aportar el lideratge del que avui ens veiem faltats.


En Xavier Trias ha conformat un gran equip, ha despertat la il•lusió per la Ciutat i l’acompanyarem en el camí cap a l’alcaldia.


En Xavier Trias serà el millor alcalde pels veïns i les veïnes del Districte de Sant Andreu, el millor alcalde que la ciutat de Barcelona pot tenir

dilluns, 17 de gener de 2011

La gallina ha dit que no

Avui la pregunta a “Els Matins” de TV• era una cosa així com: Degut a la conjuntura actual de crisi s’hauria d’aprimar l’estat de les autonomies a favor d’una recentralització de l’Estat?

Al llarg d’aquests darrers dies els líders de CiU, Artur Mas i Duran i Lleida, s’hi ha pronunciat. Crec que la resposta és lògica. El Títol VIII de la constitució existeix com a reconeixement (encara que es queda curt) a la realitat de Catalunya i altres territoris peninsulars en situació similar i això va permetre que la majoria de comunitats autònomes s’enfilessin al carro.

El que s’hauria de fer en tot cas és replantejar-se l’existència d’algunes comunitats que han suposat un autèntic fre i una fuita de despeses algunes comunitats com Catalunya autèntics motors de l’economia i desenvolupament social.

Ara volen acabar d’ofegar la gallina dels ous d’or frustrant les aspiracions d’un poble i les de les persones que l’integren. Tot condueix a que es compleixi el que resa la cançó, “la gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou”. Ens hi va el nostre FUTUR, ara més que mai LIDERATGE.


LA GALLINETA

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m’esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n’aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d’algun gra de blat
m’heu tret la força de volar
però, us ho juro, s’ha acabat!

Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d’haver-hi cap perill
perquè m’entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n’estic farta d’impotents
que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d’un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

La cançó de Lluís Llach

dimarts, 4 de gener de 2011

7 de gener: Sant Raimon de Penyafort

Com cada any es celebra la Festivitat de Sant Raimon de Penyafort a la Catedral de Barcelona. Aquest iniciativa que es celebra des dels anys 30 del segle passat la porta a terme l’Associació d’amics i devots de Sant Raimon de Penyafort.



Enguany el dia 7 de gener cau en divendres de pont però malgrat això esperem una bona assistència.



No aprofundiré en fer un panegíric del Sant, patró de les ciutats de Barcelona i de Vilafranca i Patró dels Advocats, ja que aprofitaré a fer-ho el mateix dia 7 però aprofito l’avinentesa per convidar-vos a les dues celebracions que es fan, a les 9h Missa al Sepulcre del Sant i a les 18.45h Missa a l’Altar Major.



Si voleu fer temps abans no obrin les portes de les Rebaixes o bé trobar un moment de recolliment a mitja tarda ja ho sabeu!