Aquests darrers dies a sorgit una certa polèmica entorn la proposta d’un ciutadà de canviar/variar la lletra de l’actual himne nacional de Catalunya. El cert és que no acabo d’apreciar la oportunitat de tal proposta i desprès d’escoltar-ne la maqueta encara menys. Tan mateix no voldria prolongar ni avivar discussions però si fer una reflexió.
Des del meu punt de vista Catalunya disposa de dos himnes nacionals, d’una banda l’actual, Els Segadors. És l’himne nacional de Catalunya des de final del segle XIX i declarat com a tal per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993.
El text literari actual és degut a Emili Guanyavents i data de 1899. Utilitza elements de la tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòleg Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la compongué l'any 1892 adaptant la melodia d'una cançó ja existent. Però la versió oficial, simfònico-coral, de l'himne nacional de Catalunya amb l’harmonització i instrumentació és d'Antoni Ros Marbà.
L'himne té les característiques d'una crida aferrissada a la defensa de la llibertat de la terra. Solemne i ferm, uneix voluntats a favor de la supervivència d'un poble que proclama la seva realitat nacional.
L’altre és El cant de la Senyera. És una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1986 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va estar prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
El cant de la Senyera va actuà de facto com a himne, amb competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. A diferència d'Els Segadors, l’himne d’un poble en lluita, des del meu punt de vista El cant de la Senyera és l’himne d’un País que viurà en plena llibertat.
dissabte, 31 de gener del 2009
divendres, 30 de gener del 2009
Commemoració del 50 Aniversari de la revolta del poble Tibetà i del 15 Aniversari de la casa del Tibet a Barcelona.
Avui vull fer una breu reflexió sobre la frustració que suposa passar-se una setmana negociant per què una Declaració institucional tiri endavant amb el recolzament de tots els grups municipals i al final es despengi el PSC i conclogui que la declaració s’allunya del que ells podrien aprovar, no et presentin un text alternatiu i amb la seva interpretació del ROM et diguin que sense els seus 14 regidors no es pot presentar. Això s’ha de canviar!
Us transcric a sota la nota de premsa que des del grup em fet i on es recull també el contingut de la Declaració.
El PSC veta una declaració de l’Ajuntament de suport al poble tibetà que sí té el suport dels grups de CiU, PP, ERC i ICV
Una aplicació restrictiva per part del secretari municipal del ROM permet als socialistes impedir l’aprovació al Ple d’un text que commemora els 50 anys de la revolta del poble tibetà i el 15è aniversari de la Casa del Tibet a Barcelona
Barcelona.- Els regidors del PSC a Barcelona han vetat avui l’aprovació al Plenari d’una declaració institucional de l’Ajuntament, promoguda pel Grup de CiU, de suport al poble tibetà que sí té el suport dels grups nacionalista, del PP, d’ERC i d’ICV. Una aplicació restrictiva per part del secretari de l’Ajuntament del Reglament Orgànic Municipal (ROM) ha permès als socialistes impedir l’aprovació al Ple d’aquest matí d’un text que commemorava els 50 anys de la revolta del poble tibetà i el 15è aniversari de la Casa del Tibet a Barcelona.
El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament, que presideix Xavier Trias, va registrar per la seva aprovació en el plenari de la Casa Gran d’aquest mes de gener una Declaració Institucional de “Commemoració del 50 Aniversari de la revolta del poble Tibetà i del 15 Aniversari de la casa del Tibet a Barcelona”. La declaració ha estat negociada amb els grups municipal i després d’una curta introducció, proposava l’acord sobre 3 punts:
“1.- Constatar la necessitat que el govern xinès que s’obri a autèntiques converses amb el Dalai Lama perquè s’arribi a un acord que afavoreixi a ambdós països, el Tibet i la Xina, des del punt de vista de la Llibertat, dels Drets Humans i de la Pau.
2.- Mentre no s’inicien aquestes converses i com a gest de bona voluntat que el govern xinès alliberi tots els presos polítics tibetans, es garanteixi la llibertat d’opinió i de pràctica religiosa, que es protegeixi la llengua tibetana i s’aclareixi la situació de l’onzè Patxem-Lama del Tibet.
3.- Recolzar els actes commemoratius dels 50 anys de la invasió del Tibet i del 15 aniversari de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, que estan previstos realitzar-se en el transcurs d’aquest any.”
Finalment, la declaració havia obtingut el suport de CiU, PP, ICV i ERC, però el rebuig del Grup del PSC i de l’Alcalde Hereu, han impedit que es pogués aprovar pel Ple. L’explicació passa per una aplicació restrictiva que el secretari de l’Ajuntament ha fet del ROM, que assenyala que les declaracions institucionals han de comptar amb el suport de 2/3 del Plenari. Com el conformen 41 regidors, 2/3 són 27,3 regidors, però el secretari ha decidit arrodonir-ho a l’alça i ha establert que es necessiten 28 regidors per aprovar una declaració institucional.
Us transcric a sota la nota de premsa que des del grup em fet i on es recull també el contingut de la Declaració.
El PSC veta una declaració de l’Ajuntament de suport al poble tibetà que sí té el suport dels grups de CiU, PP, ERC i ICV
Una aplicació restrictiva per part del secretari municipal del ROM permet als socialistes impedir l’aprovació al Ple d’un text que commemora els 50 anys de la revolta del poble tibetà i el 15è aniversari de la Casa del Tibet a Barcelona
Barcelona.- Els regidors del PSC a Barcelona han vetat avui l’aprovació al Plenari d’una declaració institucional de l’Ajuntament, promoguda pel Grup de CiU, de suport al poble tibetà que sí té el suport dels grups nacionalista, del PP, d’ERC i d’ICV. Una aplicació restrictiva per part del secretari de l’Ajuntament del Reglament Orgànic Municipal (ROM) ha permès als socialistes impedir l’aprovació al Ple d’aquest matí d’un text que commemorava els 50 anys de la revolta del poble tibetà i el 15è aniversari de la Casa del Tibet a Barcelona.
El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament, que presideix Xavier Trias, va registrar per la seva aprovació en el plenari de la Casa Gran d’aquest mes de gener una Declaració Institucional de “Commemoració del 50 Aniversari de la revolta del poble Tibetà i del 15 Aniversari de la casa del Tibet a Barcelona”. La declaració ha estat negociada amb els grups municipal i després d’una curta introducció, proposava l’acord sobre 3 punts:
“1.- Constatar la necessitat que el govern xinès que s’obri a autèntiques converses amb el Dalai Lama perquè s’arribi a un acord que afavoreixi a ambdós països, el Tibet i la Xina, des del punt de vista de la Llibertat, dels Drets Humans i de la Pau.
2.- Mentre no s’inicien aquestes converses i com a gest de bona voluntat que el govern xinès alliberi tots els presos polítics tibetans, es garanteixi la llibertat d’opinió i de pràctica religiosa, que es protegeixi la llengua tibetana i s’aclareixi la situació de l’onzè Patxem-Lama del Tibet.
3.- Recolzar els actes commemoratius dels 50 anys de la invasió del Tibet i del 15 aniversari de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, que estan previstos realitzar-se en el transcurs d’aquest any.”
Finalment, la declaració havia obtingut el suport de CiU, PP, ICV i ERC, però el rebuig del Grup del PSC i de l’Alcalde Hereu, han impedit que es pogués aprovar pel Ple. L’explicació passa per una aplicació restrictiva que el secretari de l’Ajuntament ha fet del ROM, que assenyala que les declaracions institucionals han de comptar amb el suport de 2/3 del Plenari. Com el conformen 41 regidors, 2/3 són 27,3 regidors, però el secretari ha decidit arrodonir-ho a l’alça i ha establert que es necessiten 28 regidors per aprovar una declaració institucional.
divendres, 23 de gener del 2009
ATENCION ! blogs, el Facebook y el Hi5..
PARA TODOS LOS QUE USAN ESTE PROGRAMA
EL SR QUE MATARON EN SAN ISIDRO (INGENIERO) APARECIA EN EL FACEBOOK CON TODAS SUS FOTOS E INFORMACION..
Y ASI PUEDEN SABER LOS LUGARES DENTRO DE LAS CASAS, HABITOS Y COSTUMBRES, ETC
Esta semana en la televisión hubo reportajes todos los días con Joaquín López Dóriga (periodista mexicano) sobre Facebook, Hi5, Myspace, Sonico, etc y lo peligroso que son.
Viene un reportaje diario en el periódico MILENIO, sobre como los secuestradores tienen como fuente de información directa y confiable los blogs, el Facebook y el Hi5
Entrevistaron a unos secuestradores y dicen que entran a la red y ven los ROSTROS, la casa, los autos, las fotos de viaje y saben el nivel social y económico que tienen quienes ahí aparecen.
Ya en televisión uno de ellos había declarado que antes les costaba mucho para reconocer a los candidatos a secuestros, pero que ahora con el Facebook y la información que ponemos voluntariamente en la red, ya no se confunden ni tienen que investigar en donde viven o en que escuela estudian y a donde viajan y quienes son sus papas, hermanos y amigos.
Eso pasó con Alejandro Marti, (Joven mexicano muerto por sus secuestradores) que de todo ponía.
La familia acaba de cerrar su blog después de darse cuenta de la cantidad de información potencialmente peligrosa que el joven había puesto ahí con alegría y sin sospechar que estaba armando a quienes lo mataron.
Protejan a sus hijos y protéjanse ustedes; ya no pongan información peligrosa en la red.
LA VERDAD SOBRE 'FACEBOOK'
Facebook está vendiendo la información de sus usuarios al mejor postor. Cito textualmente: 'Lo que muchos usuarios no saben es que de acuerdo a las condiciones del contrato que virtualmente asumen al hacer clic en el cuadro 'acepto', los usuarios le otorgan a Facebook la propiedad exclusiva y perpetua de toda la información e imágenes que publican.'
De hecho, resalta el experto, los afiliados 'automáticamente autorizan a Facebook el uso perpetuo y transferible, junto con los derechos de distribución o despliegue público de todo lo que cuelgan en su página Web.' Los términos de uso le reserva a Facebook el derecho a conceder y sub-licenciar todo 'el contenido del usuario' a otros negocios.
Sin su consentimiento, a muchos usuarios les convirtieron sus fotografías en publicidad, transformando un comercio privado en endosos públicos.
De repente todo lo que sus afiliados publicaron, incluyendo sus fotografías personales, su inclinación política, el estado de sus relaciones afectivas, intereses individuales y hasta la dirección de la casa, se envió sin su autorización expresa a millares de usuarios.
Hay que creerle a Mr. Melber cuando asegura que muchos empleadores gringos al evaluar hojas de vida revisan Facebook para conocer intimidades de los solicitantes. La prueba que una página en Facebook no es para nada privada se evidenció en un sonado caso donde la Universidad John Brown expulsó a un estudiante cuando descubrió una foto que colgó en Facebook vestido de travesti. Otra evidencia sucedió cuando un agente del Servicio Secreto visitó en la Universidad de Oklahoma al estudiante de segundo año Saúl Martínez por un comentario que publicó en contra del presidente.
Y para colmo de males, el asunto no termina si el usuario se decide retirar. Aun cuando los usuarios cancelan la membresía, sus fotos e información permanecen abordo, según Facebook, por si deciden reactivar su cuenta. Es más, el usuario no es retirado inclusive cuando fallece. De acuerdo a las 'condiciones de uso,' los dolientes no pueden obligar que Facebook descuelgue los datos e imágenes de sus deudos, ya que cuando el finado aceptó el contrato virtual le otorgó a Facebook el derecho de 'mantenerlo activo bajo un status especial de conmemoración por un período de tiempo determinado por nosotros para permitir que otros usuarios puedan publicar y observar comentarios sobre el difunto.
Sepan los usuarios de Facebook que son partícipes indefensos de un escenario los académicos califican como el caso de espionaje más grande en la historia de la humanidad. De paso se convierten de manera inconsciente en los precursores del fenómeno de 'Big Brother' te está observando. Alusión directa a la intromisión abusiva del estado en los asuntos privados del ciudadano común para controlar su comportamiento social, tema de una novela profundamente premonitoria escrita en 1932 por el británico Aldous Huxley: 'Un Mundo Feliz.'
EL SR QUE MATARON EN SAN ISIDRO (INGENIERO) APARECIA EN EL FACEBOOK CON TODAS SUS FOTOS E INFORMACION..
Y ASI PUEDEN SABER LOS LUGARES DENTRO DE LAS CASAS, HABITOS Y COSTUMBRES, ETC
Esta semana en la televisión hubo reportajes todos los días con Joaquín López Dóriga (periodista mexicano) sobre Facebook, Hi5, Myspace, Sonico, etc y lo peligroso que son.
Viene un reportaje diario en el periódico MILENIO, sobre como los secuestradores tienen como fuente de información directa y confiable los blogs, el Facebook y el Hi5
Entrevistaron a unos secuestradores y dicen que entran a la red y ven los ROSTROS, la casa, los autos, las fotos de viaje y saben el nivel social y económico que tienen quienes ahí aparecen.
Ya en televisión uno de ellos había declarado que antes les costaba mucho para reconocer a los candidatos a secuestros, pero que ahora con el Facebook y la información que ponemos voluntariamente en la red, ya no se confunden ni tienen que investigar en donde viven o en que escuela estudian y a donde viajan y quienes son sus papas, hermanos y amigos.
Eso pasó con Alejandro Marti, (Joven mexicano muerto por sus secuestradores) que de todo ponía.
La familia acaba de cerrar su blog después de darse cuenta de la cantidad de información potencialmente peligrosa que el joven había puesto ahí con alegría y sin sospechar que estaba armando a quienes lo mataron.
Protejan a sus hijos y protéjanse ustedes; ya no pongan información peligrosa en la red.
LA VERDAD SOBRE 'FACEBOOK'
Facebook está vendiendo la información de sus usuarios al mejor postor. Cito textualmente: 'Lo que muchos usuarios no saben es que de acuerdo a las condiciones del contrato que virtualmente asumen al hacer clic en el cuadro 'acepto', los usuarios le otorgan a Facebook la propiedad exclusiva y perpetua de toda la información e imágenes que publican.'
De hecho, resalta el experto, los afiliados 'automáticamente autorizan a Facebook el uso perpetuo y transferible, junto con los derechos de distribución o despliegue público de todo lo que cuelgan en su página Web.' Los términos de uso le reserva a Facebook el derecho a conceder y sub-licenciar todo 'el contenido del usuario' a otros negocios.
Sin su consentimiento, a muchos usuarios les convirtieron sus fotografías en publicidad, transformando un comercio privado en endosos públicos.
De repente todo lo que sus afiliados publicaron, incluyendo sus fotografías personales, su inclinación política, el estado de sus relaciones afectivas, intereses individuales y hasta la dirección de la casa, se envió sin su autorización expresa a millares de usuarios.
Hay que creerle a Mr. Melber cuando asegura que muchos empleadores gringos al evaluar hojas de vida revisan Facebook para conocer intimidades de los solicitantes. La prueba que una página en Facebook no es para nada privada se evidenció en un sonado caso donde la Universidad John Brown expulsó a un estudiante cuando descubrió una foto que colgó en Facebook vestido de travesti. Otra evidencia sucedió cuando un agente del Servicio Secreto visitó en la Universidad de Oklahoma al estudiante de segundo año Saúl Martínez por un comentario que publicó en contra del presidente.
Y para colmo de males, el asunto no termina si el usuario se decide retirar. Aun cuando los usuarios cancelan la membresía, sus fotos e información permanecen abordo, según Facebook, por si deciden reactivar su cuenta. Es más, el usuario no es retirado inclusive cuando fallece. De acuerdo a las 'condiciones de uso,' los dolientes no pueden obligar que Facebook descuelgue los datos e imágenes de sus deudos, ya que cuando el finado aceptó el contrato virtual le otorgó a Facebook el derecho de 'mantenerlo activo bajo un status especial de conmemoración por un período de tiempo determinado por nosotros para permitir que otros usuarios puedan publicar y observar comentarios sobre el difunto.
Sepan los usuarios de Facebook que son partícipes indefensos de un escenario los académicos califican como el caso de espionaje más grande en la historia de la humanidad. De paso se convierten de manera inconsciente en los precursores del fenómeno de 'Big Brother' te está observando. Alusión directa a la intromisión abusiva del estado en los asuntos privados del ciudadano común para controlar su comportamiento social, tema de una novela profundamente premonitoria escrita en 1932 por el británico Aldous Huxley: 'Un Mundo Feliz.'
dimarts, 6 de gener del 2009
Àrea Metroploitana de Barcelona (AMB)
Fruit d'un comentari a l'escrit d'ahir...
El 1987 es va suprimir la Corporació Metropolitana per part del Govern de La Generalitat que presidia en Jordi Pujol. A la vegada és van crear per llei l'EMT i l'EMMA així com un seguit d'ajuntaments, de manera voluntària, es constituïen en Mancomunitat de municipis.
Les dues entitats creades per llei tenen predeterminada la seva composició mentre que la Mancomunitat s'hi han anat afegint municipis, recentment Sant Cugat, per exemple. La voluntat de les entitats és la gestió d’uns determinats serveis bàsics i la de la mancomunitat la gestió de fons econòmics amb finalitats d’infraestructurals.
Ara per setena o vuitena vegada al llarg d'aquests més de 20 anys es torna a parlar de crear una “autèntica” Àrea Metropolitana. El que està clar és que tots el municipis afectats hi han de poder dir la seva així com els propis partits, que s'ho han de creure. És un dels motius pels quals CiU ha entrat a formar part dels òrgans de govern d’aquestes entitats, tot i que a dia d’avui de manera més simbòlica que efectiva malgrat alguns èxits aconseguits a la EMMA o a l’EMT. La famosa T-infant d’en Trias en seria un bon exemple.
És cert que en un moment com l'actual en que La Generalitat és governanta pel tripartit molt contrapoder entre ells no es voldran fer... Ara bé, segons el meu parer serà necessari aconseguir un consens per part de tots el partits polítics ja que sinó el projecte naixerà coix.
Finalment i tal com reflexionava en el post d’ahir és necessari abordar amb immediatesa el problema de duplicitats, triplicitats... d'administracions a les que està sotmesa Barcelona i Catalunya però això ja ho veurem.
El 1987 es va suprimir la Corporació Metropolitana per part del Govern de La Generalitat que presidia en Jordi Pujol. A la vegada és van crear per llei l'EMT i l'EMMA així com un seguit d'ajuntaments, de manera voluntària, es constituïen en Mancomunitat de municipis.
Les dues entitats creades per llei tenen predeterminada la seva composició mentre que la Mancomunitat s'hi han anat afegint municipis, recentment Sant Cugat, per exemple. La voluntat de les entitats és la gestió d’uns determinats serveis bàsics i la de la mancomunitat la gestió de fons econòmics amb finalitats d’infraestructurals.
Ara per setena o vuitena vegada al llarg d'aquests més de 20 anys es torna a parlar de crear una “autèntica” Àrea Metropolitana. El que està clar és que tots el municipis afectats hi han de poder dir la seva així com els propis partits, que s'ho han de creure. És un dels motius pels quals CiU ha entrat a formar part dels òrgans de govern d’aquestes entitats, tot i que a dia d’avui de manera més simbòlica que efectiva malgrat alguns èxits aconseguits a la EMMA o a l’EMT. La famosa T-infant d’en Trias en seria un bon exemple.
És cert que en un moment com l'actual en que La Generalitat és governanta pel tripartit molt contrapoder entre ells no es voldran fer... Ara bé, segons el meu parer serà necessari aconseguir un consens per part de tots el partits polítics ja que sinó el projecte naixerà coix.
Finalment i tal com reflexionava en el post d’ahir és necessari abordar amb immediatesa el problema de duplicitats, triplicitats... d'administracions a les que està sotmesa Barcelona i Catalunya però això ja ho veurem.
dilluns, 5 de gener del 2009
ADMINISTRACIÓ
Recentment han aparegut notícies sobre la creació d’una nova Corporació Metropolitana de Barcelona. Una nova Corporació que no sé exactament si ha de ser hereva de la Corporació suprimida l’any 1987 o de l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a on hi conflueixen la Mancomunitat, l’Entitat del Media Ambient i l’Entitat del Transport, i sovint desconeguda per la ciutadania.
Més enllà de la necessitat d’una Corporació Metropolitana organitzada, i sense ànims de banalitzar en qüestions que mereixen un tractament profund, voldria fer un parell de reflexions. És cert que la Llei de Governs Locals en permet la creació però també és cert que, per exemple, estem pendents d’una nova organització territorial en Vagueries, i fa molt temps que se’n parla.
A dia d’avui la ciutadania de Barcelona, i àrea metropolitana, suporta fins a 7 administracions: Ajuntament, Consells comarcals, “AMB”, Diputació, Comunitat autònoma, Estat i UE (sense frivolitzar). Si la Corporació Metropolitana ha de substituir a l’AMB, la Vegueria ha de substituir a la Diputació? Quin àmbit territorial ha de tenir la Vegueria corresponent a Barcelona, el mateix que la Corporació?
Podria començar a divagar amb preguntes i més preguntes que portarien a l’absurd o potser no tant. Acabem demanant finestreta única per facilitar la feina als administrats, no? Amb sort ens portaria a reflexionar sobre la necessitat de tantes administracions i la necessitat d’una millor distribució de les competències. Lògicament això implica parlar del model d’Estat i per alguns se’ls fa massa coll amunt.
Més enllà de la necessitat d’una Corporació Metropolitana organitzada, i sense ànims de banalitzar en qüestions que mereixen un tractament profund, voldria fer un parell de reflexions. És cert que la Llei de Governs Locals en permet la creació però també és cert que, per exemple, estem pendents d’una nova organització territorial en Vagueries, i fa molt temps que se’n parla.
A dia d’avui la ciutadania de Barcelona, i àrea metropolitana, suporta fins a 7 administracions: Ajuntament, Consells comarcals, “AMB”, Diputació, Comunitat autònoma, Estat i UE (sense frivolitzar). Si la Corporació Metropolitana ha de substituir a l’AMB, la Vegueria ha de substituir a la Diputació? Quin àmbit territorial ha de tenir la Vegueria corresponent a Barcelona, el mateix que la Corporació?
Podria començar a divagar amb preguntes i més preguntes que portarien a l’absurd o potser no tant. Acabem demanant finestreta única per facilitar la feina als administrats, no? Amb sort ens portaria a reflexionar sobre la necessitat de tantes administracions i la necessitat d’una millor distribució de les competències. Lògicament això implica parlar del model d’Estat i per alguns se’ls fa massa coll amunt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)