dilluns, 22 de novembre de 2010

El diumenge 28 ho tinc molt clar: Artur Mas!

Avui he rebut un correu electrònic del qual en reprodueixo una part. Crec que resumeix molt bé el debat d’ahir. Si l’autor es vol identificar ho deixo al seu criteri.

"Per cert, ahir em vaig quedar veient el debat de TV3. Algunes conclusions molt personals, per si no el vau poder veure:

1) Artur Mas - Exercint de president en funcions. Seny i regats. Estocada magistral al final del debat: "Si no vol que pacti amb el PP, em donarà suport vostè?"

2) José Montilla - El pitjor de tots. Sense gràcia i emfatitzant obvietats. No va saber treure partit a tota la informació sobre la obra de govern de la que normalment disposa un President de la Generalitat. A estones es diria que no hi era, a jutjar pels seus llargs silencis. Lamentable el demanar el vot llegint un paper.

3) Joan Puigcercós - Al costat del seu tic d'ulls, el que tenia en Pujol no és res. Bla bla bla, independència, defensa a la pagesia i cobertura social. No va explicar com pagar-ho. Fluix amb el PP.

4) Alicia Sánchez-Camacho - Hi ha d'haver de tot en aquest món. Sense xifres ni intervencions brillants. Repetició sistemàtica de frases amb "constitucional", "seguretat" i "impostos". Qualsevol combinació que feu segur que la va dir.

5) Joan Herrera - Va anar de més a menys. Sortir de la crisi per l'esquerra, generant llocs de treball ampliant l'estat del benestar, tot pagant-ho gravant l'economia especulativa. Vaig trobar a faltar que li expliquessin dos cosetes sobre els fluxos de capital inversor al món. Va ser el que es va contenir més fidel a la seva ideologia.

6) Albert Rivera - Molta capacitat de regatejar en temps real. Soberbi, motivat, punyent i clar com l'aigua. Malauradament, els 4 cafès que es devia prendre al descans li van fer ser molt mal educat a estones. Es desqualifica a sí mateix.

7) Josep Cuní - Acollonit a estones... Va faltar més mà dura. Hi havia estones de "Prou!".


A tots en general vaig trobar que els hi falta brevetat en les respostes. Una cosa que em va sobtar és que, jutjant pel guirigai d'algunes estones, sembla que tothom tenia moltes ganes de debatre... I perquè no se n'han fet més llavors? Jo no vec cap més altra manera de captar electors entre els indecisos... O us imagineu als indecisos anant als mítings dels partits?


Bé, ja veieu que m'he emocionat una mica. Potser massa.


Una abraçada,"

dilluns, 15 de novembre de 2010

El carrer de Mallorca


El dijous passat tornava del Pregó de Festa Major del Barri de La Sagrera i com ja havia fet algun altre dia enlloc d’anar a buscar la Meridiana pel carrer Múrcia ho vaig fer pel recent obert carrer Mallorca.


Desprès de tan temps és una bona notícia pel barri. Ja queden endarrere aquelles obres, molestes, que van haver de suportar els veïns i comerços de l’entorn, des de Felip II fins a la Meridiana. Realment aquestes persones es mereixen un autèntic reconeixement, i alguna cosa més.


Resulta que aprofitant les circumstàncies, de Campanya Electoral, el Sr. Alcalde va organitzar una “festeta” de les que ens tenen acostumats o per reinaugurar alguna cosa o per vendre fum “negre” del seu, per el dissabte passat. El cert és que la seva capacitat de convocatòria va ser poca. La gent no es deixa enganyar i menys quan està cansada de patir obres i que ningú el faci cas, o pitjor, que els ignorin.


Els veïns volien solucions quan patien obres fora d’horaris, esquerdes als seus edificis, els comerços ajudes quan per culpa de les obres no venien i s’havien de plantejar tancar... no s’han escoltat cap de les propostes que des de CiU vam proposar i tampoc han portat a terme les que es van aprovar. Aquest hagués estat el veritable reconeixement.

El carrer encara està lluny de fer goig, sí, està asfaltat de nou, però encara falta que les persones tornin a agafar el costum de passejar-hi i que s’omplin els comerços que en el transcurs de les obres s’han buidat.

dimarts, 9 de novembre de 2010

Barcelona neta i segura


Avui rebia un correu de l’alcalde de Barcelona felicitant i agraint a tots els treballadors i treballadores la seva col•laboració per fer que la Visita del Sant Pare hagués estat un èxit permetent situar la ciutat al centre del món.


Deixant de banda aquesta quotidianitat en que s’han convertit aquests correus del Sr. Hereu, en un intent desesperat de buscar la complicitat d’un col•lectiu que amb algunes de les seves polítiques s’ha posat en contra.


Deixant de banda l’èxit que en si fou aquesta visita dominical del Sant Pare, de la qual me n’alegro, voldria fer una reflexió molt ràpida. Una vegada més ha estat necessari rebre un esdeveniment com el del proppassat dia 7 de novembre per veure i viure en una ciutat “neta i segura”. El problema és el que passa la resta de l’any que hi continuem vivint i veient.

dilluns, 8 de novembre de 2010

La Nau Ivanow

Avui pel matí s’ha signat el conveni pel qual la Nau Ivanow, al barri de La Sagrera, passa a mans de l’Ajuntament. Entenc que no s’ha buscat altre cosa que combinar i assegurar el desenvolupament de l’entorn amb la pervivència d’aquest projecte cultural encapçalat per en Xavier Basiana. Per endavant el meu reconeixement a ell i al conjunt de persones que l’han acompanyat tot aquest temps.



A falta de conèixer el contingut exacte crec que ens hem de felicitar perquè aquesta entitat es queda al barri i continuarà essent un motor creatiu fruit de la iniciativa social. Fugint dels grans i mal plantejats formats de les naus de la creació ideat pel govern bipartit municipal que d’inici no han buscat la complicitat d’entitats ja existents. Ningú podrà dir que es guanya un nou equipament per La Sagrera ja que ja ho era.



Avui el sentiment d’en Basiana serà contradictori, pena i felicitat. I encara queda la festeta que, en mig de campanya electoral, volen organitzar aquest divendres els socialistes per vendre a bombo i plateret tal esdeveniment.



Acabo amb l’anècdota, resulta que el conveni l’ha signat per part de l’Ajuntament l’encara tercer tinent d’alcalde Ramon Garcia-Bragado. Ni que sigui per una qüestió d’imatge però... m’enteneu, oi?

diumenge, 7 de novembre de 2010

El Cas de la Dama d’Elx

Fa uns mesos era noticia la desaparició del bust de Joan Maragall de la Plaça Molina. Finalment va resultar que els serveis municipals l’havien instal•lat per la seva inauguració (acte mediàtic d’autobombo del govern municipal) i ràpidament l’havien retirat per restaurar-lo.



Més desapercebuda va ser la desaparició de la rèplica del bust de la Dama d’Elx ubicat als Jardins d’Elx el mes de maig. Els Jardins d’Elx van ser remodelats i inaugurats el setembre de 2009, amb la presència de l’alcalde d’Elx representant la ciutat valenciana que va fer donació del bust que els presidia.



No havia passat un any que ja havia desaparegut el bust, aquest cop sembla que per un acte incívic, i que havíem de picar a la porta de la ciutat d’Elx per demanar una nova rèplica. No sé que deurien pensar allà de nosaltres. El fet és que des d’Elx no estant en disponibilitat de tornar a obsequiar-nos amb aquest bust i l’ajuntament de Barcelona ha hagut de demanar un pressupost.



Han passat ja 5 mesos i encara no hi ha solució. En qualsevol cas espero que la solució que tots esperem no doni lloc a una nova desaparició.



Per cert, han retornat el Nen Jesús que van robar del vigilat Pessebre de la Plaça Sant Jaume?