Bombers de Barcelona

CiU demana la compareixença del responsable municipal del cos de Bombersper donar compte de l’aplicació del Pla Director de Bombers.

El regidor de Seguretat de CiU, Raimond Blasi, critica que el Pla no s’estàaplicant i que aquest fet podria posar en perill la feina que desenvolupenels bombersBarcelona.

El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, quepresideix Xavier Trias, demana la compareixença del responsable municipaldel cos de Bombers per donar compte de l’aplicació del Pla Director deBombers. El regidor de Seguretat de CiU, Raimond Blasi, critica que el Plano s’està aplicant i que aquest fet podria posar en perill la feina quedesenvolupen els bombers.

El Pla Director de Bombers es va debatre en el Consell Plenari celebrat elmes de juny d’aquest any i havia de contemplar les millores tecnològiques id'inversió en infraestructura que el cos de bombers de Barcelona portareclamant des de fa tant de temps. “Han passat sis mesos des d’aquellapresentació i ara demanem la compareixença dels responsable municipalperquè al llarg d’aquesta mesos hi ha hagut una sèrie de fets que hauriende fer pensar en el replantejament del Pla, com són la reubicació de lacaserna del carrer Provença per l’ampliació de l’Hospital Clínic ol’incompliment del conveni signat entre els Bombers i l’Ajuntament deBarcelona”, ha dit el regidor.

Com ha explicat Raimond Blasi els bombers van signar amb l’Ajuntament unconveni el mes de maig de 2009, “però aquest conveni no s’ha respectat tali com han denunciat els Bombers, que alerten de que el Pla director ésescàs en recursos, sense organització, que falten bombers per complir lesbaixes que per jubilacions es produiran el 2010. Els bombers reclamen tambél’ampliació de la plantilla per poder garantir un mínim diari de 101bombers operatius”.

La ciutat està dividida en sis zones i cada una compta amb un parc debombers, conegut com a “parc tipus”, que, fins ara, es complementaven ambel Parc central de l’Eixample, però ara eliminen aquest parc central. Blasiha qüestionat que desaparegui aquesta coexistència amb el Parc Central, “no està clar que els parcs tipus siguin la resposta a la prestació global d'un servei de ciutat”.“Tots aquests aspectes afecten a la tasca que desenvolupen els bombers,volem escoltar l’opinió del responsable municipal”, ha dit Blasi afegint que en la propera Comissió de Seguretat i Mobilitat CiU demanarà quecomparegui el responsable municipal del cos de bombers per donar comptesobre el Pla Director de Bombers.

Blasi ha reclamat també millorar la formació dels nous bombers, “abans alcos de Bombers hi entrava gent amb un ofici, avui aquesta formació s’ha dedonar des del propi cos”. El regidor de CiU ha apostat també per la creació del Parc de Prevenció, un parc amb contingut pedagògic, i per la creació d’un Museu dels Bombers amb l’objectiu de procurar pel manteniment delpatrimoni del cos de bombers.

“A diferència de l’equip de Govern, des de CiU valorem i apreciem el cosde Bombers de Barcelona, un cos amb més de 175 anys d'història que ha detornar a ser el cos de referència del país i de l'Estat, fins i totd'Europa”, ha finalitzat Blasi.

Unió rebutja la proposta de supressió de la Puríssima

"Des del Govern es ressusciten temàtiques laïcistes com a mera mesura de distracció"

El secretari de relacions institucionals d'Unió a la ciutat de Barcelona i responsable d'afers religiosos, Raimond Blasi, ha manifestat el "ferm rebuig" del seu partit a la proposta de supressió de la festivitat de la Puríssima.

Blasi ha manifestat que “la festivitat de la Puríssima Concepció, que efectivament té un origen religiós, és actualment patrimoni cultural de tots, i forma part de la tradició de la cultura judeocristiana de la nostra societat, que no pot negligir-se sense adulterar la nostra identitat col·lectiva”, afegint que “cadascú és lliure de celebrar-la o no, segons les seves creences”.

Pel regidor socialcristià, “la proposta que rebutgem no és anecdòtica”, i ha criticat que “ja estem acostumats a aquest tipus de insinuacions o globus sondes que, més allà de la seva dubtosa utilitat, serveixen per crispar la societat i fins i tot enfrontar-la”.

Blasi ha recordat que “des del 1978 l’Estat espanyol es va declarar aconfessional, que no significa que negui la seva Història ni en renegui”. “D’altra banda”, ha continuat el regidor d'Unió, “la Puríssima Concepció té un fort arrelament a Catalunya i a Barcelona, cosa que fa que sigui un festa d’especial interès i seguiment social, a les portes del Nadal”.

Blasi ha denunciat que “una vegada més, des del Govern de la Generalitat es ressusciten temàtiques laïcistes com a mera mesura de distracció, quan haurien d’estar plenament dedicats a treballar per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i fer la vida més fàcil i més feliç, més encara en uns moments de crisi social i econòmica com els que estem vivint actualment”.

Convergència i Unió reclama més suport per a les entitats que treballen amb animals domèstics abandonats

El regidor de CiU adscrit al Districte de Sant Andreu, Raimond Blasi, denuncia que a finals d’any tancarà una gatera al nus de la Trinitat, deixant desprotegits prop de 250 gats.

El Grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Xavier Trias, reclama més suport per a les entitats que treballen amb animals domèstics abandonats. El regidor de CiU adscrit al Districte de Sant Andreu, Raimond Blasi, denuncia que a finals d’any tancarà una gatera al nus de la Trinitat, deixant desprotegits prop de 250 gats.

El regidor de CiU ha explicat que al nus de la Trinitat hi ha la gatera gestionada per l’entitat SOS GATS que acull prop de 250 gats, "en bon estat, cuidats per voluntaris i amb revisió i control de veterinaris". "Aquestes bones condicions en que es troben aquests gats ha permès que s’hagin fet més de 200 adopcions, el que costa tant fer a la gossera municipal", ha dit Blasi. Aquesta mateixa entitat té cura de la colònia de gats de Can Portabella i recull els gats abandonats al mateix districte de Sant Andreu, i sempre ha actuat d’acord amb l’administració municipal.

Ara, l’entitat denuncia que el conveni, bàsicament per rebre ajuda per a l’esterilització dels animals i que l’Ajuntament fa dos anys que no paga, ja que la resta de recursos els aporta la mateixa entitat, fineix el 31 de desembre de proper mes de desembre. "Des del districte se’n renten les mans, responsabilitzant l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, i els amenacen en desmantellar la instal·lació", ha criticat el regidor de CiU.

"Si s’acaba desmantellant la instal·lació, què faran amb els gats? Els deixaran "lliures" en un enclavament complex per la trama viaria on podrien arribar a provocar accidents de trànsit, i on no poden trobar aliments? Els reubicaran en altres colònies fent augmentar la població existent i que estava controlada?", s’ha preguntat Blasi. "Si es desmantella la gatera l’entitat no tindrà recursos suficients per fer-se càrrec de la resta de colònies i tampoc podrà recollir més gats del carrer, tal i com s’exigeix des del Districte", ha explicat el regidor de CiU.

"Entitats com SOS GATS", ha dit Blasi, "estant prestant un servei molt important a la ciutat". A seu parer "cal fer una aposta i donar facilitats a aquest tipus de entitats i instal·lacions, col·laborar perquè reuneixin les condicions exigibles des de l’administració, enlloc d’arraconar-los com està passant al Nus de la Trinitat".

Raimond Blasi ha recordat que Barcelona disposa d’una Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d’animals. "Tenim una bona normativa, que cal complir i hi ha la previsió d’obrir a la ciutat una gossera- gatera municipal. Però les necessitats de la ciutat respecte aquests animals no quedaran cobertes amb la futura instal·lació municipal i per tant cal ajudar i donar suport a les entitats que acullen aquests animals domèstics. La gent, que de manera voluntària, dedica el seu temps a cuidar els animals mereixen més atenció per part de l’Ajuntament", ha finalitzat Blasi.

Paradoxes de la vida

Desconec si algú ja n’ha parlat però deixeu-me posar damunt la taula per reflexionar un moment una d’aquelles contradiccions que fan que la gent del carrer no entengui les coses.


Aquesta setmana s’ha celebrat a Barcelona i sembla que amb un èxit considerable la Convenció preparatòria de la Cimera contra el Canvi Climàtic que s’ha de celebrar a Copenhaguen i a la qual s’han d’establir les noves bases sobre el medi ambient i com afrontar el canvi climàtic.


Resulta que després de tot el que s’ha arribat a parlar en aquestes jornades sobre el medi ambient i amb una transcendència internacional aquest cap de setmana arriba la neu a Montjuïc, es celebra el Barcelona Snow Show, “un esdeveniment pioner a Espanya que comptarà amb els millors riders de surf de neu i esquí freestyle del món en un espectacle a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. L'estadi es convertirà en una gran pista d'esquí amb una rampa gegant de 35 metres d'alçada, la més gran d'Europa, gràcies a la qual Barcelona vol esdevenir capital dels esports d'hivern.”


El fet és que ens hem passat mitja setmana parlant de com combatre el canvi climàtic i l’altra mitja preparant i omplint de neu artificial l’Estadi Olímpic. Paradoxes de la vida, no?

Oasi Català?

Quan es va fer el primer tripartit i PSC, ERC i IC-V van ocupar El Palau de La Generalitat, algunes veus de l’esquerra més... van parlar de la fi del famós “Oasi Català”.

Amb els esdeveniments d’aquests darrers mesos s’ha demostrat que l’”Oasi Català” estava viu i ben viu. Sóc dels que creu que malauradament aquesta Societat civil d’un altre “nivell” dictava, dicta, els destins de la societat catalana. És a dir, que amb gran mesura influïen, influeixen, en el pervenir de Catalunya fins a extrems desconeguts com per exemple acceptar el tripartit.

És una correlació de les seves forces internes el que equilibra o desequilibra les balances. Per que no ens enganyem, aquest “Oasi Català” està conformat per persones que representen alhora tot l’espectre ideològic en funció dels propis interessos. (*aquí voldria fer una exempció de totes aquelles persones de bona voluntat i que de manera desinteressada treballen pel bé general i per l’interès comú del País, conscient que les generalitzacions no són mai bones)

El que està clar és que, en aquesta ocasió, el desequilibri que hi ha hagut, fruit de l’actitud delictiva de dues persones que ja han confessat, s’ha fet públic. Això els hi ha provocat una autèntica crisi interna que ha desembocat en el que jo qualifico d’una crisi de la societat civil catalana, representada per aquest “Oasi Català”. I s’ha volgut conduir a la vegada, per distreure l’atenció, cap a la vessant política. Una vessant política a la que alguns partits, els del tripartit, poc temps els ha costat agafar-s’hi per tal de camuflar una situació de crisi i desgovern, creient que amb aquesta erosió evitaran la caiguda lliure. Obliden per variar el mal col·lateral que causa a una classe política més que qüestionada que mai i amb raó.

Ara toca donar explicacions, és clar, i per poder-ho fer s’ha de fer en optimes condicions per tal de permetre que la ciutadania de carrer prengui el timó i decideixi de veritat sobre els seus propis destins.

Lisboa

Aquest cap de setmana he estat a Lisboa, una ciutat que m’ha sorprès molt positivament. M’havien venut una ciutat vella i bruta i en canvi l’he trobat antiga (amb unes quantes pinzellades modernes urbanísticament parlant) i cuidada. Espero que no fos la casualitat que aquest cap de setmana estaven d’eleccions municipals.

És veritat que es tracta d’una construcció majoritàriament del s. XVIII degut a la reconstrucció que va patir fruit del terratrèmol del 1755 i que hi ha alguns edificis que semblen o senzillament estant abandonats i que el tipus de façana enrajolada suposa un cert contrast amb el que estem habituats. Fins i tot algun barri sembla està al llindar de la pobresa però no es pot generalitzar.

Una ciutat que sap explotar els seus encants, el seu entramat de tramvies per la ciutat vella (recomanable el nº28) o el centres d’interès com la Torre de Betlem, el Monestir de Los Jerónimos, el Castillo de San Jorge, el Pont 25 d’abril o el Basco da Gama, i la reconversió de les instal·lacions de la Expo que si va celebrar el 1998... i és que ho han sabut fer bé, una “zona Fòrum” ben explotada i aprofitada.

Ben segur que em deixo moltes coses però aquesta quatre línies em serveixen per introduir dos punt finals, d’una banda uns espais públics, sobretot parcs i jardins força ben cuidats i per altra banda un toc d’atenció per uns fenòmens que també es viuen a Barcelona i que en algun altre post he comentat: no em va agradar gens que m’oferissin droga obertament pel carrer i veure l’acció dels carteristes abusant dels turistes. Per sort al igual que aquí les coses positives superen amb escreix les negatives.

II Congrés de les Dones de Barcelona

En breu es celebrarà el II Congrés de les Dones de Barcelona, concretament el 16 i 17 d’octubre.

Segons s’indica en alguna informació els objectius d’aquest Congrés són:

· Treballar per una ciutat de dones i homes lliures on prevalguin la diversitat i la igualtat d'oportunitats.
· Aconseguir que les dones s'incorporin a la ciutat amb plens drets per fer una societat veritablement democràtica i representativa.
· Fomentar i consolidar la participació i l'associacionisme de les dones.
· Fer visibles de cara enfora i enfortir el Consell de les Dones de Barcelona i els consells de dones dels districtes.
· Construir les línies estratègiques de les futures polítiques de gènere de la ciutat.

Per tot això amb faig la següent pregunta: Per quin motiu es dificulta la participació dels homes en aquest Congrés?

Sembla ser que s'hi han pogut inscriure pocs homes, és cert que l’aforament també és limitat (una altra restricció), i que els pocs que hi ha inscrits se’ls intenta convèncer per què cedeixin la seva plaça. Tanmateix on et deixen assistir, t’hi conviden fins i tot, és a l’Actuació musical a l’Auditori Fòrum, i sense problemes.

A veure si ens entenem. D’una banda l’únic home que hi participarà de ple dret, com a mínim a la inauguració, és l’alcalde, amb qui particularment m’hi sento poc representat. Per una altra banda no et deixen participar a la vessant productiva però si de la lúdica.

La veritat és que molt clar no ho veig però desitjo de tot cor que sigui un èxit i que les conclusions siguin un veritable instrument per ajudar a construir aquesta societat que molts desitgem.

Per més informació sobre el congrés:
http://www.bcn.cat/congresdones09/ca/index.html

Carta oberta a la Ministra de Sanitat en relació a la Grip A

(Desconec fins a on pot ser certa però convida a la reflexió)

Segovia, a 9 de septiembre de 2009.
Señora ministra:
Le propongo que sea usted la primera española que se vacune contra la gripe A. De hecho, con este despropósito llamado autonomías, si se vacuna usted y toda la cartera de gente que nos gobierna en España, el grupo control sería lo suficientemente grande como para sentirnos todos más seguros.

Verá usted, le agradezco que me haya colocado a la cabeza de los grupos de riesgo y que venga usted tantísimo interés en que no me coja la gripe. Entiendo que usted me necesita para que el sistema de salud no se colapse; sin embargo, es una gran pena que al igual que usted se preocupa por mi salud y de repente me valore como un bien racional, no se preocupe por mi situación laboral. La invito a que venga a ver mi contrato o el del resto de los médicos en este país. La gran mayoría trabajamos con contratos que en el resto de la Europa antigua serían una vergüenza.

Señora ministra, yo no me voy a vacunar. El virus no ha acabado de mutar y a partir de la última mutación deberían pasar seis u ocho meses para elaborar susodicha vacuna. Es decir, la vacuna que nos proponen no puede ser efectiva. En cuanto a su seguridad, ya tenemos la experiencia de vacunas para la gripe fabricadas con prisas; se usan adyuvantes peligrosos para poder poner menor cantidad de virus. Francamente, yo prefiero tener mocos tres días que sufrir un Guillain-Barré.

Señora ministra, a mí no me gusta ser un conejo de indias. El Centro de Prevención y Control de Enfermedades de la UE "espera a saber cuáles son los efectos de la vacuna en los adultos sanos para detectar posibles consecuencias adversas". Mire usted, casi que no. Prefiero que se la ponga usted y me lo cuenta.

Señora ministra, se les está marchando el asunto de las manos. Está ya más que claro que este virus, aunque muy contagioso, es muy poco agresivo y más del 95% de los casos cursa de manera leve. Se espera un máximo de 500 fallecimientos frente a los 1500 a 3000 que provoca la gripe tradicional.

Mientras tanto, usted está permitiendo un despilfarro de recursos inaceptable. Muchos hospitales en el país están siendo objeto de cambios arquitectónicos absurdos e innecesarios para prepararse para una hecatombe que ya sabemos no va a ocurrir. Se han gastado ustedes 333 millones de euros en esta pandemia de color y fantasía. La letalidad del virus es del 0.018%, francamente irrisoria.

Señora ministra, déjeme que le recuerde que la gripe A ha matado de momento a 23 personas y que tiene una tasa de incidencia de 40-50 casos por semana y 100.000 habitantes. Sin embargo, el tabaco produce en España 40.000 muertes al año y 6.000 por tabaquismo pasivo. Eso sí que es una pandemia, pero usted prefiere ignorarla. Es un tema menos atractivo y que le crearía multitud de enemigos. De los 447 muertos en las carreteras españolas en 2008, ni hablamos, que no es de su cartera.

Señora ministra, explíqueme por qué tiene usted el Tamiflú bajo custodia del ejército. La eficacia de los antivirales en esta gripe es dudosa y de cualquier manera lo único que hace es reducir en un ratito la duración de los síntomas y con efectos secundarios no despreciables. Cualquiera diría que guarda usted bajo siete llaves la cura contra el cáncer o la peste bubónica. Ponga el fármaco en las farmacias que es donde debe estar y déjese de fantasías más propias de Hollywood. Alternativamente, haga algo sobre la patente del osetalmivir y permita que lo fabriquen otras compañías farmacéuticas, así no hay agobios de restricciones.

Señora ministra, las previsiones de la Organización Mundial de la Salud ya se han patinado en ocasiones anteriores. Cuando la gripe aviar, predijeron 150 millones de muertos que al final quedaron en 262 fallecimientos. Se han vuelto a equivocar, no importa. Lo importante es parar la locura en la que estamos montados y esa, señora Jiménez, es responsabilidad suya.

Señora ministra, aquí una es una cínica por naturaleza. Demasiada gente se lleva tajada en este asunto. No sólo los fabricantes de las vacunas y los antivirus sino los que hacen las mascarillas, los de la vitamina C, los del bífidus activo, los fabricantes de ventiladores artificiales y pulsioxímetros, los de los pañuelos desechables, los productos de desinfección de manos, hasta los presos con enfermedades incurables que quieren aprovechar para marcharse a casa. Sin embargo, no me negará tampoco que la pantalla de humo les ha venido al pelo a su gobierno ahora que la crisis sigue su marcha, el desempleo tiene niveles históricos, nos suben los impuestos, sube el IRPF y baja el PIB. Una casualidad, supongo.

Señora ministra, una cosilla más. Si tengo que ver muchas más fotos suyas a media página con mirada astuta, trajes sexis y poses de modelo... ¡me va a dar algo!

------------------------------

Mónica Lalanda ha pasado los últimos 16 años en Inglaterra, la mayoría como médico de urgencias en Leeds (West Yorkshire). En la actualidad trabaja en la unidad de urgencias del Hospital General de Segovia, participa en varias publicaciones inglesas y también ilustra libros y revistas con viñetas médicas.

CiU aconsegueix que es reforcin els serveis municipals perquè els parcs infantils estiguin en un estat òptim d’utilització pels infants

El regidor Raimond Blasi considera que, amb l’aprovació d’aquesta proposició, el Govern reconeix que no s’ha fet prou per garantir la lliure i pacífica ocupació i ús per part dels infants, únics destinataris

El Grup de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, aconsegueix que es reforcin els serveis municipals perquè els parcs infantils estiguin en un estat òptim d’utilització pels infants. El regidor Raimond Blasi considera que, amb l’aprovació d’aquesta proposició, el Govern reconeix que no s’ha fet prou per garantir la lliure i pacífica ocupació i ús per part dels infants, únics destinataris.

En la Comissió de Seguretat i Mobilitat el regidor de CiU ha presentat una proposició per tal de garantir que els parcs infantils de la ciutat estiguin en un estat òptim de neteja i seguretat perquè els seus usuaris principals, els infants, en puguin gaudir amb tota tranquil·litat.

Com ha dit el regidor Blasi, els parcs infantils "han de ser utilitzats únicament pels infants a qui estan destinats i han de ser un escenari de pacífica convivència, on no es donin actituds incíviques o vandàliques i per tant ha de ser zones d’actuació prioritària per tal de garantir un bon estat de neteja i seguretat"

"Fa temps", ha afegit, "que denunciem que per actituds incíviques de certes persones els parcs de la ciutat no són els espais de convivència i d’esbarjo dels infants pel que estan concebuts". "Cal doncs posar-hi solució i reforçar els actuacions per garantir la seva lliure ocupació pels infants", ha dit Blasi.

La proposició, que s’ha transaccionat i ha estat aprovada per tots els grups demana: "reforçar l’actuació transversal de Guardia Urbana, Medi Ambient i Acció Social i Ciutadania per tal que els parcs infantils siguin espais d’especial prioritat en les seves actuacions, garantint la seva lliure i pacífica ocupació i ús per part dels infants, únics destinataris". El regidor de CiU, que ha agraït el suport de tots els grups, ha dit que "amb l’aprovació de la proposició es reconeix, per part del Govern, que fins ara no es feia el suficient per manteniment dels parcs".

Propaganda institucional

El dijous passat em vaig trobar a la gaveta del despatx un llibre (format Caixa Catalunya, ja sabeu) amb el títol “Barcelona 30 anys fent ciutat”. Suposo que si us dic que no va ser cap sorpresa per mi saber qui n’és l’autor em creureu perquè ben segur ja us ho imagineu: L’Ajuntament. Bé això de l’Ajuntament, el govern municipal.

Per què dic el govern municipal? Senzill, un nou pamflet propagandístic dels seus. Ai aquells que tant criticaven... a on són ara? Esgotats de trencar-se el cap de com sortir d’un forat a on ells mateixos s’hi ha posat només saben ara intentar vendre allò que ja ningú compra.

Deixant de banda la necessitat o no d’editar aquesta publicació (enguany es celebren els 30 anys d’ajuntaments democràtics) no es podria haver fet un document estrictament descriptiu? Totes les publicacions que fan han de tenir aquell to subjectiu, avorrit... que intenta com una gota malaia penetrar en el nostre magí?

Indubtablement en 30 anys s’han fet moltes coses bones, s’ha endreçat la ciutat i fins i tot s’ha la situat al Món. Ara bé amb 30 anys les maneres de fer també caduquen i fins i tot els que governen es cansen i cansen, sobretot si enlloc de fer canvis es donen herències com ha fet el PSC a Barcelona. Aquest final d’Estiu no ho hem vist, senzillament s’ha fet més públic i evident ja que de veure-ho ho veiem cada dia. Aquesta decadència a la qual hi hem de plantar cara.

Acabo, és un honor per a mi sortir en aquest llibre, encara que amb el meu nom mal escrit, però no oblidem els polítics ni els responsables de dirigir la Ciutat o el País que és entre i per tots i totes que es construeix.

Bodes

Una de les tasques més enriquidores com a regidor està essent la sort de poder casar. Reconec que dins del meu partit hi ha companys i companyes que exerceixen el seu dret d’objecció de consciència o fins i tot senzillament no els agrada, cadascú és lliure.

En el seu moment també vaig tenir el meu propi discerniment moral de si ho havia o no de fer. El meu discerniment no va diferenciar entre les tipologies de parelles sinó en el fet. És a dir, a dia d’avui en el nostre país tothom té dret a casar-se d’acord amb el que estableix la llei. I afegiria que en un context social com el nostre un pas com aquest és d’admirar i cal fomentar-lo ja que és una voluntat d’oficialitzar una relació, un compromís.

El fet és que a mi m’agrada, i és una sort que dins de les meves tasques hi hagi aquesta facultat, això sí, delegada per l’alcalde. És un dels pocs moments en que tinc la possibilitat de “enfrontar-me” a un cert públic realitzant una activitat que, com a mínim per a dues persones serà amb probabilitat el dia més important, i espero que feliç, de la seva vida (a banda de la signatura de la hipoteca).

Això sí, independentment de la importància de la normes en aquests actes, un servidor procura humanitzar el màxim la cerimònia i fer que siguin els nuvis els veritables protagonistes del moment, com crec que hauria de ser. Us haig de confessar que acabo celebrant bodes un mínim d’un cap de setmana al mes, fent substitucions, i si no és així ho trobo a faltar. Què hi farem? Potser vaig equivocar la vocació.

Quina tolerància?

Tots sabem qui son els temes de debat d’aquests dies i que afecten negativament a la ciutat de Barcelona, com a imatge i socialment. Avui, gràcies al facebook, he tingut un intercanvi d’opinions amb un amic. D’una banda per la crisi del sistema polític; La crisi en aquest “sector” ha tingut diferents facetes, les crisis polítiques i de govern, les crisis de la classe política (de les relacions entre els agents polítics) i ara estem immersos en la crisis dels sistema polític, de les regles de joc que s’estipulen entre els ciutadans i els seus representants.

L’altra tema ha estat la tolerància (Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, ni que siguin molt diverses de les personals, i no n'impedeix l'exercici). He parlat de tolerància arrel d’un desagradable fet i que malauradament no és aïllat a la nostra ciutat, l’agressió d’una persona homosexual pel fet de ser homosexual.

Permeteu-me que em centri amb el tema de la tolerància però crec que te molt a veure amb el que li està passant a la nostra ciutat. Fins no fa gaire Barcelona era una ciutat de referència en el terme ben entès de la tolerància, del respecte d’acord amb la definició abans citada. D’aquesta tolerància s’ha passat a un “laissez faire laissez passer” que ha portat a la ciutat a caure en mans del tot si val, independentment de l’altra. Un entorn social que deriva cap el seu aspecte més salvatge, primari i racional, com reflectien fins i tot algunes fotografies de la premsa escrita.

Ja va tocant que diguem prou, com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona, cal que ens tornem a fer nostra la ciutat i que tornin uns valors (amb mentalitat oberta per descomptat i si us plau!) dels quals nosaltres en som els propis garants.

Canviarem Barcelona

Un bon vídeo – denúncia. Penjar-lo és també un reconeixement al seu autor.

Les (males) obres del TAV

Avui he tingut un dilema, o bé parlar d’una notícia d’ahir, les obres del TAV que afecten al CEIP Octavio Paz i a molts veïns i veïnes, o bé parlar de la notícia d’avui sobre la prostitució i l’incivisme. Com que la segona és molt més mediàtica i tothom en parlarà, parlaré de la primera que a més és de Sant Andreu, el meu districte (laboral).

El fet és que ara redescobrim que hi ha obres a la zona del carrer Mallorca amb Navas... doncs la veritat és que porten un cert temps, amb la corresponent queixa de veïns i comerciants. Sense anar més lluny hi ha una persona molt entregada al seu barri i a la seva gent, en David Vallespí que porta des del primer dia denunciant la situació d’inseguretat i desinformació que pateixen. Gràcies a ell em puc interessar, pràcticament a diari, de l’estat de la zona i fins i tot presentar les oportunes queixes i iniciatives.

No pot ser que des de l’Ajuntament descobreixin ara que l’accés al CEIP Octavio Paz és totalment insegur i inviable davant la proximitat de l’inici del curs escolar. Però el fet és que el CEIP no és l’únic edifici de la zona que requereix d’un accés en condicions. Allà hi viuen i hi treballen persones que no han trobat resposta a les seves necessitats de tenir alternatives.

Duran unes quantes setmanes les persones afectades, veuran ampliada la setmana laboral de les empreses que hi treballen a tot el cap de setmana. Això segons un anunci d’ADIF que no ha tingut ni la dignitat, de la mà del districte, d’informar-los personalment.

Una vegada més s’improvisa i es va amb preses. És comprensible que es demani solidaritat a les persones davant la necessitat de fer obres públiques, que son en benefici de tothom, però no podem aspirar que a sobre siguin a qualsevol preu. Sembla que en aquesta ciutat tot si val i més encara quan és l’Ajuntament.

Ja n’hi ha prou!

Benvolguda Assumpta Escarp,

Com a regidora responsable de la “seguretat” d'aquesta ciutat li vull fer evident una cosa que vostè ja sap. Ho sap perquè som companys de consistori: no sóc ni Guardia Urbà, ni Mosso d'Esquadra, ni Súper heroi, ni tan sols heroi. Senzillament sóc un ciutadà que s'estima Barcelona i que vetlla per la mateixa.

Ara es deu estar preguntant el per què li dic tot això, tot i que probablement ja ho ha intuït. No sóc la primera persona ni malauradament seré la darrera que li eleva una queixa amb motiu de la inseguretat que viu aquesta ciutat.

L’estiu passat vaig haver de cometre una imprudència i com a ciutadà irresponsable col·laborar en la retenció d’un home que conjuntament amb un altre intentaven cometre un robatori en un cotxe en circulació de matrícula polonesa a Via Laietana. He dit ciutadà irresponsable per un motiu senzill, per posar en perill la meva pròpia integritat física (i de manera innecessària).

El fet és que aquest divendres passat, per la tarda, a la mateixa Via Laietana em va passar una cosa similar. Havia sortit de l’Ajuntament, estava a la Plaça de l’Àngel i enfilava Via Laietana per la vorera de banda Besòs. Havia vist abans de creuar tres dones, que volien simular una aparença de turista, caminant en la mateixa direcció. Segur que al pensament de moltes persones ja els vindria la imatge, entre altres motius perquè ha estat notícia aquests darrers dies.

Uns dies enrere caminant amb en Xavier Trias vam identificar un grup similar. No els vaig treure l’ull del damunt. Al creuar-se amb un grup de turistes, unes noies jovenetes, com el guepard que escull la pressa, si van llençar decidides. En aquell moment vaig fer un crit d’atenció, no dirigit a les turistes, que probablement ni se'n van donar compte del que passava.

Reconec que amb un cert gest autoritari vaig indicar a aquelles tres dones que ni se’ls passes pel cap que davant meu cometrien un delicte, amb el dit i amb un sentiment de ràbia (que no de impotència) els vaig dir que marxessin d’allà.

Malgrat un nerviosisme, suposo que comprensible, em vaig sentir un ciutadà fent el que li corresponia però em pregunto si un agent de l’autoritat amb uniforme no seria suficientment dissuasiu o si bé aquest tipus de persona no se’ls pot identificar amb facilitat, jo ho vaig fer.


Fixis Sra. Escarp que he parlat d’homes i de dones, no he volgut caure en un parany a on la seva demagògia l’hagués pogut fer sentir més còmode. Però ja n’hi ha prou! Al mateix que els passa als turistes ens passa als veïns i veïnes de la ciutat o a la gent de pas. La imatge de Barcelona en aquests temes està sota mínims i vostè hi pot posar remei, si vol es clar. I seria tan senzill com baixar del seu cotxe oficial que tanta seguretat li ofereix i trepitjar vostè mateixa el carrer.

La jungla de l’asfalt

La jungla de l’asfalt a l’igual que qualsevol espai natural té les seves pròpies normes, salvatges, amb les quals els diferents individus hi han de conviure. Tan mateix hi ha un detall a qui ningú se li escapa, cotxe (en diferents formats com furgoneta, taxi, privat...), moto, bici, monopatí, patins son éssers animats en la mesura que son utilitzats per algú. Sí, dic algú perquè fer servir el concepte persona seria ser molt agosarat ja que a vegades hi ha autèntics energúmens al volant d’aquests...

Podria haver acabat parlant dels vianants però no sabia com lligar-ho. De totes maneres en una temptació de demagògia podria haver situat al vianant com la pobre i indefensa persona que està al final de la cadena tròfica... però no ho faré.

Avui faig una crítica a totes aquelles persones que ens belluguem per la ciutat i que a vegades ens oblidem que no estem sols, que hi ha més gent, que com nosaltres, tenen els mateixos drets (i deures també). És veritat que dins d’aquesta fauna hi ha elements més dèbils que altres però tots poden arribar a ser perjudicials: un taxi frenant en sec per acotxar un passatger, un cotxe privat pel carril bus, una motocicleta fent ziga-zagues, una furgoneta damunt d’un carril bici, un vianant creuant en vermell, una monopatí fent cabrioles, una bicicleta saltant-se un stop...

El civisme té moltes facetes però totes es basen en la convivència i el sentit comú, però en una convivència i sentit comú que troba en el respecte a l’altre el seu fonament. Meditem-ho cinc minuts i demostrem que podem canviar les coses.

Grip A

La crisi econòmica planava damunt nostre i alguns països de referència ja la patien i en Rodríguez Zapatero i els seus correligionaris pretenien fer-nos creure que no existia amb la tàctica de l’estruç. S’acostaven unes eleccions i no hi havia lideratge suficient dins del govern espanyol. Ara continuem igual tot i que a fora (del govern espanyol) no es divisa gaire cosa millor. Però tornem al lideratge necessari per afrontar crisis.

Darrerament no fem més que rebre notícies, dissortadament negatives sobre l’anomenada Grip A. D’una banda les persones afectades, persones afectades en estat greu. Per una altra banda les víctimes. Finalment els anuncis fatídics de cara a la tardor per una de les epidèmies més greus que haurem d’afrontar, amb xifres de mortalitat incorporades.

Han començat unes tímides campanyes explicatives per evitar-ne el contagi alhora que es detalla cada vegada més quines son les persones de més risc de contagi. Paral·lelament això es comencen a marcar les prioritats pel subministrament dels anitivirals. Tinc la sensació que anem cap el caos i no gaire ben preparats. Ep, un caos administratiu i organitzatiu que pot ser pitjor que qualsevol epidèmia.

No sóc hipocondríac però també sóc conscient que no sóc un roure. No sé exactament a que respon tot plegat però tant amants que som de les comparatives amb altres països aquesta vegada sembla que només ens hagi d’afectar a nosaltres. No voldria caure en demagògies però espero que tant d’alarmisme no respongui a poder vendre amb posterioritat i davant un satisfactori pas de l’epidèmia un “lideratge” més aviat inexistent enfront d’un tema menys greu del que és. El que està clar també és que el sistema sanitari actual necessita algunes profundes actualitzacions.

CiU critica l’estat lamentable dels parcs infantils a Barcelona, deteriorats, insegurs i que han rebut la denúncia pública de “Save the Children”

Raimond Blasi demanarà a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, un "pla de xoc" i una "auditoria" per retornar a les famílies uns espais que han de servir pel gaudi i l’esbarjo, i no pas per la inseguretat i la desconfiança.

Barcelona.- El Grup Municipal de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, critica l’estat lamentable en què es troben els parcs infantils a la ciutat, que ha dut fins i tot, a la denúncia pública de l’ONG internacional Save the Children. Raimond Blasi demanarà a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, un "pla de xoc" i una "auditoria" per retornar a les famílies uns espais que han de servir pel gaudi i l’esbarjo, i no pas per la inseguretat i la desconfiança.

És per això que per a Blasi, "és més necessari que mai una auditoria i un pla de xoc immediat per fer dels parcs infantils, un punt de trobada, esbarjo i gaudi per les famílies".

El regidor nacionalista, s’ha compromès a traslladar, en el marc de la comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat, aquesta demanda i queixa ciutadana, exigint al govern municipal un pla de xoc que serveixi per acabar amb els problemes d’insalubritat, manca de seguretat, accessibilitat i comoditat dels parcs infantils, i de l’altra, que homogeneïtzi les seves característiques, equipaments i condicions, dotant-los d’ombres i jocs infantils adequats a les diferents franges d’edat.

Segons un estudi realitzat per Save the Children, el Defensor del Pueblo i UNICEF, Barcelona encapçala el rànking de denúncies ciutadanes sobre les zones de jocs infantils. Segons Blasi, això posa de manifest "l’incapacitat del govern municipal, no només per millorar, sinó per mantenir amb unes mínimes condicions sanitàries i de seguretat uns parcs infantils que amb molt poques excepcions, es troben en un estat lamentable".

Els parcs infantils, per a Raimond Blasi, han de ser espais "que convidin a la canalla i les seves famílies a estar-hi, còmodament, amb ombres i amb seguretat, i no pas espais públics hostils als infants per la seva deixadesa, manca de manteniment o directament, inseguretat".

Blasi també ha demanat que l’Ajuntament, faci seves totes les queixes i propostes que Save the Children formuli al govern municipal i no es quedi en les "paraules buides i compromisos que després es queden en un no res".

BUS a l'Estiu? Impossible!

Cada vegada més, i dubto que sigui només una qüestió conjuntural degut a la crisi econòmica, el conjunt de la ciutadania es distribueix les vacances i les sortides de la ciutat cap a altres destinacions de manera més homogènia. Això implica que la ciutat no queda tant buida com abans. Hi queda la gent que fa vacances a la ciutat i els que continuen treballant.

El per què d’aquesta introducció un pèl rebuscada és senzill. Amb més o menys gent de vacances, amb més o menys gent treballant, amb més o menys gent a la ciutat, l’Administració ha de continuar prestant els seus serveis. Un dels àmbits on normalment es perjudica al ciutadà de peu és en el transport públic en superfície, concretament el BUS.

De forma recorrent cada Estiu es critiquen les freqüències dels autobusos que baixen de manera exagerada, per si la freqüència al llarg de l’any no és ja discutible, sense tenir en consideració les necessitats d’aquells usuaris que normalment l’utilitzen i no per oci precisament. No es fa un estudi exhaustiu per cobrir ni les necessitats dels usuaris ni molt menys es plantegen les alternatives adequades.

Si al llarg del curs la puntualitat de l’autobús és de difícil predicció per culpa del trànsit i la mala planificació dels carrils bus, a l’Estiu lluny d’invertir-se la tendència s’accentua per dos motius: la disminució de la freqüència a dalt apuntada i les obres que s’aprofiten a fer a l’estiu sense un estudi previ de mobilitat.

Facilitem la vida a les persones i sobretot a les que els toca treballar els mesos d’Estiu, probablement els més durs del llarg de l’any. Alguns van tenir interès en que a L’Estatut es parles del dret a la felicitat, no?

Finalment dos aclariment per aquells que poguessin buscar tres potes al gat, la culpa no la tenen els conductors i des de les meves responsabilitats pròpies (com a regidor i membre del govern a l’EMT) i dels meus companys i companyes ho hem denunciat en repetides ocasions tot demanant solucions.

Maldat consentida

Ahir vaig anar a la platja, probablement no hi hauria d’haver anat ja que desprès vaig arrossegar una indisposició intestinal que em va impedir anar al lliurement dels premis de Sants... Però tornant al principi, vaig anar a la platja.

No sóc gaire assidu a les platges de Barcelona i s’ha de dir que valen la pena. Són un bé natural que val la pena cuidar, tan pel turisme que rebem, important font d’ingressos per la ciutat, com sobretot pels ciutadans i les ciutadanes que hi van, que hi anem a passar el dia o part del mateix.

Dit això vaig poder constatar el que ja havia estat notícia a principis d’agost, la presència de senyoretes, majoritàriament d’origen asiàtic, que ofereixen amb certa constància el servei de massatges. Hi ha el servei de refrescos, entre els quals “beer” (beguda alcohòlica que les ordenances prohibeixen veure pel carrer)i la oferta de fruites tropicals. També la venta ambulant de “pareos” i altres records com els “tatoos” amb gena…

Fins aquí tot dins d’uns certs paràmetres de normalitat en una ciutat excessivament tolerant en l’aplicació de la norma. Però la oferta d’unes barretes de color marro, a l’estil “digestive”, que el venedor lògicament no porta el damunt ja que en funció de la quantitat es sobrepassa l’autoconsum i està penat... Amb tota la discreció del món els tres joves francesos han fet la transacció amb el jove (no posaré l’origen perquè no gosaria equivocar-me entre magrebins i paquistanesos) i santes pasqües.

No entraré amb la tipologia de banyistes que hi havia però el que tinc molt clar és qui faltava en aquest pessebre. Ni Mossos ni Guàrdia Urbana ni res de res. Després un bon dia la Sra. Assumpte Escarp descobrirà el que ha tardat anys en descobrir a altres indrets com la venta ambulant de l’Eixample o la venta de llaunes de cervesa d’una marca determinada per les Rambles... a veure que ens diu el setembre quan torni de vacances.

D'això en dic maldat consentida.

El Versalles

Avui apareix una notícia al diari El Punt en relació al Bar Versalles (http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/73476-gaspart-no-pot-salvar-el-versalles.html). No és la primera notícia i sobretot després que aquest emblemàtic establiment del Barri de Sant Andreu tanqués les seves portes el 12 de maig d’enguany.

Una vegada més la U.E. Sant Andreu, presidit per en Joan Gaspart i del qual en Jordi Pallarès n'és el gerent, ha donat una lliçó de compromís amb el Districte i amb la seva gent fent una oferta agosarada per a salvar el Versalles. Malauradament la propietat del local, que no del negoci, no està pel tema.

Per part del Grup municipal de CiU del qual en formo part en el darrer Plenari del Districte portàvem una declaració institucional que no va ser acceptada a tràmit pel bipartit PSC-ICV on defensàvem les diferents institucions, entitats i negocis que ajuden amb el seu dia a dia a construir i mantenir el barri. Des d’aquesta perspectiva demanàvem que se’ls recolzes.

Més enllà de ser un negoci privat en un local de propietat privada ara més que mai val la pena que l’administració si bolqui per salvar-lo. És hora que el Districte s’impliqui de debò i més quan l’actual alcalde de Barcelona canta les virtuts d’un districte del qual en va ser regidor executiu. És hora de fets i a mi em trobaran al seu costat.

DUES "LLUNES" AL CEL

He rebut la informació que transcric a baix i crec que és d’interès.

La nit del 27 al 28 d’agost, passats 30 minuts de la mitjanit mira el cel. El planeta Mart serà “l'estrella” més brillant al cel. Sembla que als ulls nus, serà com si la Terra tingués dues Llunes!

Mart serà tan gran com la lluna plena, es trobarà a 34,65 milions de milles (55,75 milions de quilòmetres) de la Terra.

No us ho perdeu. La propera vegada que aquest esdeveniment és produeixi serà l'any 2287. Ningú que viu avui ho podrà veure una segona vegada.

Compartiu aquesta informació amb totes les vostres amistats!

“A grandes males, grandes remedios”

Diu la dita castellana que “a grandes males, grandes remedios”. Ahir el sr.Blanco, l’ara ministre del govern i ex secretari d’organització del PSOE, creia haver trobat la solució a la crisi: pujar els impostos. Sí, està bé camuflar-ho dient que només s’han de gravar les rendes més elevades, però ben segur que no quedarà només en això; ahir també es parlava de l’IVA...

La veritat és que crec en la solidaritat i en la redistribució de la riquesa però sense ofegar tampoc ni a persones ni a empreses, que a la vegada han de continuar generant en la dinàmica del món en que vivim.

Dit això crec que el problema no radica tan en l’obtenció de més diners sinó amb com es disposen aquests diners, és a dir en com es gestionen, en que s’inverteixen, en quines ajudes es donen, a canvi de què... Fins i tot en si ens plantegem un canvi de mentalitat en la concepció del món actual. El més, més i més és insostenible al ritme actual.

Noi no sé per què però no me’n fio gaire del sr.Ministre i del que representa. Aquest tipus de populisme acaba provocant i portant a la confrontació clàssica de rics i pobres, i com moltes coses en aquest món la varietat de tonalitats entre el blanc i el negre és força gran. Continuem discutint, llençant globus sonda i camuflant tots els problemes.

PAU AL MÓN

Temes que interessin

Sempre he cregut en la importància de l’Estatut com a text normatiu bàsic que ens ha de permetre desenvolupar el sistema competencial català a l’hora que garantir-ne el finançament. Això no vol dir ni que estigui d’acord amb el redactat actual, crec que es queda curt i qualsevol retallada va en perjudici de Catalunya, ni tampoc amb el finançament pactat que, tot i que bo, ho podria haver estat més si ens haguéssim cenyit al contingut de l’Estatut i una vegada més la unitat catalana no hagués fallat.

Però la meva intenció avui no és entrar en el debat que darrerament es mante en l’àmbit polític i que transcendeix de l’interès real dels ciutadans i les ciutadanes d’aquest País. Malgrat la importància que pugui tenir aquest debat en un moment de crisis com el que estem patint a diferents nivells (fins i tot de valors) considero que no hi hem de perdre gaire el temps.

Les persones continuem tenint les mateixes preocupacions, pagar la hipoteca, tenir feina, arribar a final de mes, la seguretat als carrers…

En definitiva que si els polítics volem parlar de temes com l’Estatut sense haver arribat a transmetre’n la seva importància fem-ho però parlem també i fem propostes amb els temes que ens aproximen a la societat i que fan que la gent trobi un sentit en la política. Sinó ho fem no cal ser gaire espavilat per vaticinar una crisis que ens assetja, la del sistema polític actual.

Respecte en des-Gràcia

Després del lliurement de premis a balconades i carrers i havent fet una passejada per Gràcia se’m plantejant, entre moltes altres qüestions, dos dubtes. D’una banda el per què de les destroces ocorregudes en alguns carrers i per l’altre el per què del consentiment d’activitats encobertes com a “festes alternatives”.

Pel que fa a la primera qüestió crec que les paraules d’en Ricard Estruch van ser prou clarividents. Ens trobem davant d’un doble fenomen d’incivisme, un de intencionat, amb una clara voluntat de fer mal, i un altre involuntari però igual de fatídic fruit de la manca de consciència de saber en que consisteix el guarniment dels carrers. Un guarniment temporal d’una durada aproximada d’una setmana.

Pel que fa a la segona qüestió, el consentiment d’activitats encobertes com a “festes alternatives”, és un tema recorrent en el que son les Festes Majors que es fan a la ciutat. Fins a quin punt el govern municipal ha de donar facilitats a aquests grups que malauradament acaben danyant la imatge de les festes? Per quin motiu hi ha una tolerància tan gran amb la ocupació de solars?

La primera pregunta es respon sola, no podem sotmetre’ns a la voluntat de tercers per por al conflicte. La segona és més complexa ja que intervé el propietari del solar que és a qui li correspon prendre la iniciativa pel desallotjament del mateix, tot i que des de l’Ajuntament es poden buscar mecanismes per evitar-ne l’ocupació com obligar als titulars dels solars a tancar-los...

En definitiva però tot plegat es pot concretar amb una única expressió:manca de respecte. Manca de respecte per la feina dels altres, manca de respecte a les ordenances i a les lleis i manca de respecte del Govern Municipal per no evitar aquestes situacions.

Ara a per les motos?

A ningú se li escapa que el mes d’agost és un bon mes pel govern municipal per llançar globus sonda de possibles projectes que poden ser polèmics. És una manera de prendre el pols a la ciutadania creient que tots plegats estem despistats.

Ahir vaig haver de fer unes declaracions per l’Informatiu de TVE (http://www.rtve.es/television/linformatiu/) per marcar el posicionament de CiU davant l’anunci de fer pagar zona blava a les motos.

El posicionament és ben senzill i fruit d’aplicar el sentit comú, un sentit que a vegades les persones que ens dediquem a la políticadel món polític tenim poc desenvolupat. La moto és un vehicle molt emprat a la nostra ciutat, fins el punt de ser una de les ciutats amb una de les flotes més nombroses, i que lluny d’empitjorar la circulació ajuden precisament a descongestionar els carrers.

La moto és un transport ràpid i flexible en una ciutat que encara no s’ha posat les piles per millorar a consciència el transport púbic, malgrat ser un dels objectius que justificava la implantació de l’àrea verda de fa uns anys...

En definitiva, que una vegada més el govern municipal confon les polítiques de mobilitat amb l’aplicació de polítiques recaptatòries que aquesta vegada pretenen penalitzar l’ús de la moto.

Una bona lliçó

El passat dimecres vaig assistir en representació del meu grup a la clausura del curs de Llengua Catalana que s’ha impartit a l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya. A l’acte hi va assistir també el cònsol del Pakistà, que començarà un curs de Català el setembre, una representant de la Secretaria de Política lingüística i un representant de la Secretaria d’Immigració i una trentena més de persones, majoritàriament homes.

Més enllà del fet que el president de l’entitat, Javed Ylias, ha estat la meva primera parella lingüística i hem quedat com uns bons amics que ens veiem de tan en tan per comentar la jugada, volia llençar dues reflexions.

D’una banda l’ús del Català com un instrument vertebrador i cohesionador de la nostra societat que suposa un pas endavant en la construcció d’un projecte comú de País, així obviem l’obligatorietat de parlar del concepte de integració que tant m’avorreix. Conjuntament amb la voluntat d’aprendre.

Per altra banda la capacitat de l’immigrant d’adaptar-se però amb un instint d’agudesa important. En altres paraules que son gent molt espavilada i saben com aprofitar les ocasions, i un clar exemple és la capacitat de generar activitat d’aquesta entitat i la seva virtut de fer participar a totes les formacions polítiques que si vulguin sumar, independentment del seu rol de govern o d'oposició. Sense temors, que ja en tenen prous al seu país d’origen. Em sembla que aquesta és una bona lliçó.

CiU denuncia que el Govern d’Hereu rebutja que els grups de l’oposició puguin participar en les comissions de seguiment d’obres als districtes

El regidor adscrit a Sant Andreu, Raimond Blasi, reclamava en un Prec que els grups polítics poguessin participar en aquests òrgans com ho fan qualsevol entitat veïnal i exigeix transparència al bipartit municipal.

El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha denunciat avui que el Govern que encapçala Jordi Hereu rebutja que els grups de l’oposició puguin participar en les comissions de seguiment de les obres als districtes de la ciutat. El regidor de CiU adscrit a Sant Andreu, Raimond Blasi, reclamava en un Prec a la Comissió d’Urbanisme que els grups polítics poguessin participar en aquests òrgans com ho fan qualsevol entitat veïnal, s’ha preguntat què amaga el bipartit municipal o de què té por, i li ha exigit transparència.

El grup de CiU ha presentat un prec aquesta tarda a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge demanant que en les Comissions de Seguiment i participació d’obres, d’execucions de projectes i de nous instruments de planejament, a nivell de Districte, es contempli la convocatòria i participació dels grups politics municipals de manera equiparable a qualsevol altra entitat de Districte.

Raimond Blasi ha explicat que la presentació d’aquesta iniciativa respon a que el Govern que encapçala Jordi Hereu va vetar recentment la presència dels grups de l’oposició en la Comissió de Seguiment de la reforma de Trinitat Vella a causa del tancament de la presó.

No obstant, el president de la Comissió i responsable municipal d’Urbanisme, el tinent d’Alcalde Ramon Garcia-Bragado, l’ha rebutjat adduint a la “gran casuística existent als districtes”, això sí, oferint tot seguit “a fer de mediador”. A parer de Raimond Blasi “aquesta gran i diversa casuística perjudica clarament, de forma sistemàtica, la participació dels grups municipals de l’oposició”. “Li exigim transparència al bipartit municipal i li preguntem per què s’impedeix la presència dels grups de l’oposició”, ha dit Blasi.

El regidor de CiU adscrit a Sant Andreu ha volgut expressar “la més rotunda indignació per la forma de funcionar del Govern d’Hereu i dels responsables del districte, i lamentem com entén el bipartit municipal la democràcia i la participació ciutadana”. “Els grups de l’oposició també som Ajuntament i estem legitimats per assistir a aquestes reunions. Amb aquesta negativa el govern municipal, una vegada més, es nega a obrir les portes a la participació i informació de les comissions de seguiment d’obres, d’execucions de projectes i de nous instruments de planejament a nivell de districte.

Blasi ha recordat exemples, alguns d’ells liderats fins i tot per l’oposició, de processos de participació com el de la Muntanya de Montjuïc o lamentablement altres on es veta la presència dels grups com en el cas ja esmentat de la presó de Trinitat Vella.

El regidor de CiU ha demanat que “sense afectar la descentralització i la poca autonomia que tenen els districtes, s’estableixin uns criteris generals per facilitar la participació, des del seu inici, en projectes de desenvolupament i de rellevant importància pels barris i els districtes”. “Què potser tenen por a que l’oposició pugui aportar i participar de manera positiva des del primer moment. De què té por el Govern municipal o què amaga?”.

Busco entitat bancària o caixa

Estem en crisi. No només ho diuen els mitjans de comunicació, està en boca de tothom i ja ho estem notant a la pròpia butxaca. Ja no és una percepció, una crisis psicològica com en algun moment ens van voler fer creure. Per tan el tractament que se li ha de donar transcendeix el de una mentalització determinada davant del problema, son necessaris fets materials.

Una de les mesures que en el seu moment es va prendre va ser donar una injecció de diner, públic (de tots i totes), a les entitats bancàries i caixes per tal que els clients tinguéssim una tranquil•litat i per incentivar el consum i donar i a la vegada i principalment solucionar els seus problemes.*

Què han fet amb aquets diners? Des del meu punt de vista poca cosa pel conjunt i sobretot per ells tapa forats com a qui li toca un bon pessic a la loteria. No els demanis ni que et revisin la quota de la hipoteca ni que et concedeixin un crèdit.
Què crec que haurien de fer? Doncs crec que haurien de plantejar-se diverses qüestions.

Si la finalitat és incentivar el consum, raonable, s’han de concedir crèdits raonables. Si la gent busca pis aquestes entitats tenen una borsa de vivenda suficientment gran. I respectant la necessitat de garanties no es pot fer allò que a es torna dir, que els bancs i les caixes només deixen diners a qui no els necessita.

Si els tipus d’interès baixen abans no toquen les estipulades revisions, bancs i caixes, han de ser prou flexibles per rebaixar la pressió a les persones que tenen contractat un crèdit o una hipoteca. No soc economista però des dels meus coneixements de l’economia domèstica, m’imagino que com la de molts, provocaria que aquests diners que m’estalvies els revertiria en tres possibles coses: En un consum que a dia d’avui no em puc permetre. En amortització de crèdit concedit (i per tan els diners retornen directament a l’entitat. En estalvi, i qui gestiona els meus estalvis?

En definitiva que m’agradaria trobar una entitat bancària o caixa que perseguís i apliques aquests objectius. Que s’adaptés a la realitat actual i sabessin restablir els seus objectius socials establerts, si es que no els tenien, des del moment que amb el diner públic els ajudem.

En època de crisi ha de primar fer més bons resultats que l’any anterior a costa de les persones o en fer uns bons resultats fidelitzant clients? D’aquí on ens en sortim plegats o la definició de diner entès des de la perspectiva financera potser deixa de tenir sentit.


*Aquí faig un parèntesis. Inicialment volia diferenciar entre les entitats bancàries i les caixes per allò de quin és el seu objectiu social. Els bancs el lucre i les caixes aquella excessiva idealització de l’obra social. Tan mateix i com ambdós reben diners de l’administració amb unes finalitats molt concretes passen a estar al mateix sac. Ells han estat part actora de la cisis i han de ser part actora en donar solució.

LES ORGANITZACIONS JUVENILS PRESENTEN EL II CONGRÉS DE JOVENTUT I MUNICIPALISME

L' Assemblea de Regidors del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Catalunya Nord, Franja, Andorra i l'Alguer, nascuda l'any 2000, agrupa més de 400 ajuntaments dels territoris esmentats i compta amb un ample suport polític (a Catalunya CDC, UDC, PSC, ERC, ICV; a Balears PSIB, UM, PSM, EUIB, ERC-Illes; i al País Valencià PSPV, EUPV, IPV i ERPV).

L'Assemblea ha realitzat durant aquests anys un treball sectorial important (amb la realització de congressos i seminaris de cultura, immigració, turisme, joventut, medi ambient...) i d'una altra banda els intercanvis culturals entre ja més d'un centenar de municipis.

En aquesta primera línia de treball sectorial, un dels àmbits que més reptes de futur plantegen al nostre país és el de la joventut. És per això que l'Assemblea de Regidors organitza un “ Congrés de Joventut i Municipalisme, que tindrà lloc els pròxims dissabte 14 i diumenge 15 de febrer a El Prat de Llobregat (Catalunya)” .

Per a la presentació d'aquest congrés han participat avui a Barcelona el màxims responsables de les organitzacions polítiques juvenils : Raul Moreno, Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), Gerard Figueres, Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Gerard Coca, Portaveu de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), Janet Sanz, Coordinadora Nacional Joves d'Esquerra Verda i Raimond Blasi, president de la Unió de Joves. També ha participat Toni Gisbert com a portaveu de la Institució Joan Fuster (entitat que coordina l'Assemblea de Regidors).

L'HIMNE NACIONAL

Aquests darrers dies a sorgit una certa polèmica entorn la proposta d’un ciutadà de canviar/variar la lletra de l’actual himne nacional de Catalunya. El cert és que no acabo d’apreciar la oportunitat de tal proposta i desprès d’escoltar-ne la maqueta encara menys. Tan mateix no voldria prolongar ni avivar discussions però si fer una reflexió.

Des del meu punt de vista Catalunya disposa de dos himnes nacionals, d’una banda l’actual, Els Segadors. És l’himne nacional de Catalunya des de final del segle XIX i declarat com a tal per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993.

El text literari actual és degut a Emili Guanyavents i data de 1899. Utilitza elements de la tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòleg Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la compongué l'any 1892 adaptant la melodia d'una cançó ja existent. Però la versió oficial, simfònico-coral, de l'himne nacional de Catalunya amb l’harmonització i instrumentació és d'Antoni Ros Marbà.

L'himne té les característiques d'una crida aferrissada a la defensa de la llibertat de la terra. Solemne i ferm, uneix voluntats a favor de la supervivència d'un poble que proclama la seva realitat nacional.

L’altre és El cant de la Senyera. És una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1986 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va estar prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.

El cant de la Senyera va actuà de facto com a himne, amb competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. A diferència d'Els Segadors, l’himne d’un poble en lluita, des del meu punt de vista El cant de la Senyera és l’himne d’un País que viurà en plena llibertat.

Commemoració del 50 Aniversari de la revolta del poble Tibetà i del 15 Aniversari de la casa del Tibet a Barcelona.

Avui vull fer una breu reflexió sobre la frustració que suposa passar-se una setmana negociant per què una Declaració institucional tiri endavant amb el recolzament de tots els grups municipals i al final es despengi el PSC i conclogui que la declaració s’allunya del que ells podrien aprovar, no et presentin un text alternatiu i amb la seva interpretació del ROM et diguin que sense els seus 14 regidors no es pot presentar. Això s’ha de canviar!

Us transcric a sota la nota de premsa que des del grup em fet i on es recull també el contingut de la Declaració.

El PSC veta una declaració de l’Ajuntament de suport al poble tibetà que sí té el suport dels grups de CiU, PP, ERC i ICV

Una aplicació restrictiva per part del secretari municipal del ROM permet als socialistes impedir l’aprovació al Ple d’un text que commemora els 50 anys de la revolta del poble tibetà i el 15è aniversari de la Casa del Tibet a Barcelona

Barcelona.- Els regidors del PSC a Barcelona han vetat avui l’aprovació al Plenari d’una declaració institucional de l’Ajuntament, promoguda pel Grup de CiU, de suport al poble tibetà que sí té el suport dels grups nacionalista, del PP, d’ERC i d’ICV. Una aplicació restrictiva per part del secretari de l’Ajuntament del Reglament Orgànic Municipal (ROM) ha permès als socialistes impedir l’aprovació al Ple d’aquest matí d’un text que commemorava els 50 anys de la revolta del poble tibetà i el 15è aniversari de la Casa del Tibet a Barcelona.

El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament, que presideix Xavier Trias, va registrar per la seva aprovació en el plenari de la Casa Gran d’aquest mes de gener una Declaració Institucional de “Commemoració del 50 Aniversari de la revolta del poble Tibetà i del 15 Aniversari de la casa del Tibet a Barcelona”. La declaració ha estat negociada amb els grups municipal i després d’una curta introducció, proposava l’acord sobre 3 punts:

“1.- Constatar la necessitat que el govern xinès que s’obri a autèntiques converses amb el Dalai Lama perquè s’arribi a un acord que afavoreixi a ambdós països, el Tibet i la Xina, des del punt de vista de la Llibertat, dels Drets Humans i de la Pau.

2.- Mentre no s’inicien aquestes converses i com a gest de bona voluntat que el govern xinès alliberi tots els presos polítics tibetans, es garanteixi la llibertat d’opinió i de pràctica religiosa, que es protegeixi la llengua tibetana i s’aclareixi la situació de l’onzè Patxem-Lama del Tibet.

3.- Recolzar els actes commemoratius dels 50 anys de la invasió del Tibet i del 15 aniversari de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, que estan previstos realitzar-se en el transcurs d’aquest any.”

Finalment, la declaració havia obtingut el suport de CiU, PP, ICV i ERC, però el rebuig del Grup del PSC i de l’Alcalde Hereu, han impedit que es pogués aprovar pel Ple. L’explicació passa per una aplicació restrictiva que el secretari de l’Ajuntament ha fet del ROM, que assenyala que les declaracions institucionals han de comptar amb el suport de 2/3 del Plenari. Com el conformen 41 regidors, 2/3 són 27,3 regidors, però el secretari ha decidit arrodonir-ho a l’alça i ha establert que es necessiten 28 regidors per aprovar una declaració institucional.

ATENCION ! blogs, el Facebook y el Hi5..

PARA TODOS LOS QUE USAN ESTE PROGRAMA

EL SR QUE MATARON EN SAN ISIDRO (INGENIERO) APARECIA EN EL FACEBOOK CON TODAS SUS FOTOS E INFORMACION..

Y ASI PUEDEN SABER LOS LUGARES DENTRO DE LAS CASAS, HABITOS Y COSTUMBRES, ETC

Esta semana en la televisión hubo reportajes todos los días con Joaquín López Dóriga (periodista mexicano) sobre Facebook, Hi5, Myspace, Sonico, etc y lo peligroso que son.

Viene un reportaje diario en el periódico MILENIO, sobre como los secuestradores tienen como fuente de información directa y confiable los blogs, el Facebook y el Hi5

Entrevistaron a unos secuestradores y dicen que entran a la red y ven los ROSTROS, la casa, los autos, las fotos de viaje y saben el nivel social y económico que tienen quienes ahí aparecen.

Ya en televisión uno de ellos había declarado que antes les costaba mucho para reconocer a los candidatos a secuestros, pero que ahora con el Facebook y la información que ponemos voluntariamente en la red, ya no se confunden ni tienen que investigar en donde viven o en que escuela estudian y a donde viajan y quienes son sus papas, hermanos y amigos.

Eso pasó con Alejandro Marti, (Joven mexicano muerto por sus secuestradores) que de todo ponía.
La familia acaba de cerrar su blog después de darse cuenta de la cantidad de información potencialmente peligrosa que el joven había puesto ahí con alegría y sin sospechar que estaba armando a quienes lo mataron.

Protejan a sus hijos y protéjanse ustedes; ya no pongan información peligrosa en la red.

LA VERDAD SOBRE 'FACEBOOK'

Facebook está vendiendo la información de sus usuarios al mejor postor. Cito textualmente: 'Lo que muchos usuarios no saben es que de acuerdo a las condiciones del contrato que virtualmente asumen al hacer clic en el cuadro 'acepto', los usuarios le otorgan a Facebook la propiedad exclusiva y perpetua de toda la información e imágenes que publican.'

De hecho, resalta el experto, los afiliados 'automáticamente autorizan a Facebook el uso perpetuo y transferible, junto con los derechos de distribución o despliegue público de todo lo que cuelgan en su página Web.' Los términos de uso le reserva a Facebook el derecho a conceder y sub-licenciar todo 'el contenido del usuario' a otros negocios.

Sin su consentimiento, a muchos usuarios les convirtieron sus fotografías en publicidad, transformando un comercio privado en endosos públicos.

De repente todo lo que sus afiliados publicaron, incluyendo sus fotografías personales, su inclinación política, el estado de sus relaciones afectivas, intereses individuales y hasta la dirección de la casa, se envió sin su autorización expresa a millares de usuarios.

Hay que creerle a Mr. Melber cuando asegura que muchos empleadores gringos al evaluar hojas de vida revisan Facebook para conocer intimidades de los solicitantes. La prueba que una página en Facebook no es para nada privada se evidenció en un sonado caso donde la Universidad John Brown expulsó a un estudiante cuando descubrió una foto que colgó en Facebook vestido de travesti. Otra evidencia sucedió cuando un agente del Servicio Secreto visitó en la Universidad de Oklahoma al estudiante de segundo año Saúl Martínez por un comentario que publicó en contra del presidente.

Y para colmo de males, el asunto no termina si el usuario se decide retirar. Aun cuando los usuarios cancelan la membresía, sus fotos e información permanecen abordo, según Facebook, por si deciden reactivar su cuenta. Es más, el usuario no es retirado inclusive cuando fallece. De acuerdo a las 'condiciones de uso,' los dolientes no pueden obligar que Facebook descuelgue los datos e imágenes de sus deudos, ya que cuando el finado aceptó el contrato virtual le otorgó a Facebook el derecho de 'mantenerlo activo bajo un status especial de conmemoración por un período de tiempo determinado por nosotros para permitir que otros usuarios puedan publicar y observar comentarios sobre el difunto.

Sepan los usuarios de Facebook que son partícipes indefensos de un escenario los académicos califican como el caso de espionaje más grande en la historia de la humanidad. De paso se convierten de manera inconsciente en los precursores del fenómeno de 'Big Brother' te está observando. Alusión directa a la intromisión abusiva del estado en los asuntos privados del ciudadano común para controlar su comportamiento social, tema de una novela profundamente premonitoria escrita en 1932 por el británico Aldous Huxley: 'Un Mundo Feliz.'

Àrea Metroploitana de Barcelona (AMB)

Fruit d'un comentari a l'escrit d'ahir...

El 1987 es va suprimir la Corporació Metropolitana per part del Govern de La Generalitat que presidia en Jordi Pujol. A la vegada és van crear per llei l'EMT i l'EMMA així com un seguit d'ajuntaments, de manera voluntària, es constituïen en Mancomunitat de municipis.

Les dues entitats creades per llei tenen predeterminada la seva composició mentre que la Mancomunitat s'hi han anat afegint municipis, recentment Sant Cugat, per exemple. La voluntat de les entitats és la gestió d’uns determinats serveis bàsics i la de la mancomunitat la gestió de fons econòmics amb finalitats d’infraestructurals.

Ara per setena o vuitena vegada al llarg d'aquests més de 20 anys es torna a parlar de crear una “autèntica” Àrea Metropolitana. El que està clar és que tots el municipis afectats hi han de poder dir la seva així com els propis partits, que s'ho han de creure. És un dels motius pels quals CiU ha entrat a formar part dels òrgans de govern d’aquestes entitats, tot i que a dia d’avui de manera més simbòlica que efectiva malgrat alguns èxits aconseguits a la EMMA o a l’EMT. La famosa T-infant d’en Trias en seria un bon exemple.

És cert que en un moment com l'actual en que La Generalitat és governanta pel tripartit molt contrapoder entre ells no es voldran fer... Ara bé, segons el meu parer serà necessari aconseguir un consens per part de tots el partits polítics ja que sinó el projecte naixerà coix.

Finalment i tal com reflexionava en el post d’ahir és necessari abordar amb immediatesa el problema de duplicitats, triplicitats... d'administracions a les que està sotmesa Barcelona i Catalunya però això ja ho veurem.

ADMINISTRACIÓ

Recentment han aparegut notícies sobre la creació d’una nova Corporació Metropolitana de Barcelona. Una nova Corporació que no sé exactament si ha de ser hereva de la Corporació suprimida l’any 1987 o de l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a on hi conflueixen la Mancomunitat, l’Entitat del Media Ambient i l’Entitat del Transport, i sovint desconeguda per la ciutadania.

Més enllà de la necessitat d’una Corporació Metropolitana organitzada, i sense ànims de banalitzar en qüestions que mereixen un tractament profund, voldria fer un parell de reflexions. És cert que la Llei de Governs Locals en permet la creació però també és cert que, per exemple, estem pendents d’una nova organització territorial en Vagueries, i fa molt temps que se’n parla.

A dia d’avui la ciutadania de Barcelona, i àrea metropolitana, suporta fins a 7 administracions: Ajuntament, Consells comarcals, “AMB”, Diputació, Comunitat autònoma, Estat i UE (sense frivolitzar). Si la Corporació Metropolitana ha de substituir a l’AMB, la Vegueria ha de substituir a la Diputació? Quin àmbit territorial ha de tenir la Vegueria corresponent a Barcelona, el mateix que la Corporació?

Podria començar a divagar amb preguntes i més preguntes que portarien a l’absurd o potser no tant. Acabem demanant finestreta única per facilitar la feina als administrats, no? Amb sort ens portaria a reflexionar sobre la necessitat de tantes administracions i la necessitat d’una millor distribució de les competències. Lògicament això implica parlar del model d’Estat i per alguns se’ls fa massa coll amunt.