dilluns, 28 de setembre de 2009

II Congrés de les Dones de Barcelona



En breu es celebrarà el II Congrés de les Dones de Barcelona, concretament el 16 i 17 d’octubre.

Segons s’indica en alguna informació els objectius d’aquest Congrés són:

· Treballar per una ciutat de dones i homes lliures on prevalguin la diversitat i la igualtat d'oportunitats.
· Aconseguir que les dones s'incorporin a la ciutat amb plens drets per fer una societat veritablement democràtica i representativa.
· Fomentar i consolidar la participació i l'associacionisme de les dones.
· Fer visibles de cara enfora i enfortir el Consell de les Dones de Barcelona i els consells de dones dels districtes.
· Construir les línies estratègiques de les futures polítiques de gènere de la ciutat.

Per tot això amb faig la següent pregunta: Per quin motiu es dificulta la participació dels homes en aquest Congrés?

Sembla ser que s'hi han pogut inscriure pocs homes, és cert que l’aforament també és limitat (una altra restricció), i que els pocs que hi ha inscrits se’ls intenta convèncer per què cedeixin la seva plaça. Tanmateix on et deixen assistir, t’hi conviden fins i tot, és a l’Actuació musical a l’Auditori Fòrum, i sense problemes.

A veure si ens entenem. D’una banda l’únic home que hi participarà de ple dret, com a mínim a la inauguració, és l’alcalde, amb qui particularment m’hi sento poc representat. Per una altra banda no et deixen participar a la vessant productiva però si de la lúdica.

La veritat és que molt clar no ho veig però desitjo de tot cor que sigui un èxit i que les conclusions siguin un veritable instrument per ajudar a construir aquesta societat que molts desitgem.

Per més informació sobre el congrés:
http://www.bcn.cat/congresdones09/ca/index.html

dimarts, 22 de setembre de 2009

Carta oberta a la Ministra de Sanitat en relació a la Grip A

(Desconec fins a on pot ser certa però convida a la reflexió)

Segovia, a 9 de septiembre de 2009.
Señora ministra:
Le propongo que sea usted la primera española que se vacune contra la gripe A. De hecho, con este despropósito llamado autonomías, si se vacuna usted y toda la cartera de gente que nos gobierna en España, el grupo control sería lo suficientemente grande como para sentirnos todos más seguros.

Verá usted, le agradezco que me haya colocado a la cabeza de los grupos de riesgo y que venga usted tantísimo interés en que no me coja la gripe. Entiendo que usted me necesita para que el sistema de salud no se colapse; sin embargo, es una gran pena que al igual que usted se preocupa por mi salud y de repente me valore como un bien racional, no se preocupe por mi situación laboral. La invito a que venga a ver mi contrato o el del resto de los médicos en este país. La gran mayoría trabajamos con contratos que en el resto de la Europa antigua serían una vergüenza.

Señora ministra, yo no me voy a vacunar. El virus no ha acabado de mutar y a partir de la última mutación deberían pasar seis u ocho meses para elaborar susodicha vacuna. Es decir, la vacuna que nos proponen no puede ser efectiva. En cuanto a su seguridad, ya tenemos la experiencia de vacunas para la gripe fabricadas con prisas; se usan adyuvantes peligrosos para poder poner menor cantidad de virus. Francamente, yo prefiero tener mocos tres días que sufrir un Guillain-Barré.

Señora ministra, a mí no me gusta ser un conejo de indias. El Centro de Prevención y Control de Enfermedades de la UE "espera a saber cuáles son los efectos de la vacuna en los adultos sanos para detectar posibles consecuencias adversas". Mire usted, casi que no. Prefiero que se la ponga usted y me lo cuenta.

Señora ministra, se les está marchando el asunto de las manos. Está ya más que claro que este virus, aunque muy contagioso, es muy poco agresivo y más del 95% de los casos cursa de manera leve. Se espera un máximo de 500 fallecimientos frente a los 1500 a 3000 que provoca la gripe tradicional.

Mientras tanto, usted está permitiendo un despilfarro de recursos inaceptable. Muchos hospitales en el país están siendo objeto de cambios arquitectónicos absurdos e innecesarios para prepararse para una hecatombe que ya sabemos no va a ocurrir. Se han gastado ustedes 333 millones de euros en esta pandemia de color y fantasía. La letalidad del virus es del 0.018%, francamente irrisoria.

Señora ministra, déjeme que le recuerde que la gripe A ha matado de momento a 23 personas y que tiene una tasa de incidencia de 40-50 casos por semana y 100.000 habitantes. Sin embargo, el tabaco produce en España 40.000 muertes al año y 6.000 por tabaquismo pasivo. Eso sí que es una pandemia, pero usted prefiere ignorarla. Es un tema menos atractivo y que le crearía multitud de enemigos. De los 447 muertos en las carreteras españolas en 2008, ni hablamos, que no es de su cartera.

Señora ministra, explíqueme por qué tiene usted el Tamiflú bajo custodia del ejército. La eficacia de los antivirales en esta gripe es dudosa y de cualquier manera lo único que hace es reducir en un ratito la duración de los síntomas y con efectos secundarios no despreciables. Cualquiera diría que guarda usted bajo siete llaves la cura contra el cáncer o la peste bubónica. Ponga el fármaco en las farmacias que es donde debe estar y déjese de fantasías más propias de Hollywood. Alternativamente, haga algo sobre la patente del osetalmivir y permita que lo fabriquen otras compañías farmacéuticas, así no hay agobios de restricciones.

Señora ministra, las previsiones de la Organización Mundial de la Salud ya se han patinado en ocasiones anteriores. Cuando la gripe aviar, predijeron 150 millones de muertos que al final quedaron en 262 fallecimientos. Se han vuelto a equivocar, no importa. Lo importante es parar la locura en la que estamos montados y esa, señora Jiménez, es responsabilidad suya.

Señora ministra, aquí una es una cínica por naturaleza. Demasiada gente se lleva tajada en este asunto. No sólo los fabricantes de las vacunas y los antivirus sino los que hacen las mascarillas, los de la vitamina C, los del bífidus activo, los fabricantes de ventiladores artificiales y pulsioxímetros, los de los pañuelos desechables, los productos de desinfección de manos, hasta los presos con enfermedades incurables que quieren aprovechar para marcharse a casa. Sin embargo, no me negará tampoco que la pantalla de humo les ha venido al pelo a su gobierno ahora que la crisis sigue su marcha, el desempleo tiene niveles históricos, nos suben los impuestos, sube el IRPF y baja el PIB. Una casualidad, supongo.

Señora ministra, una cosilla más. Si tengo que ver muchas más fotos suyas a media página con mirada astuta, trajes sexis y poses de modelo... ¡me va a dar algo!

------------------------------
Mónica Lalanda ha pasado los últimos 16 años en Inglaterra, la mayoría como médico de urgencias en Leeds (West Yorkshire). En la actualidad trabaja en la unidad de urgencias del Hospital General de Segovia, participa en varias publicaciones inglesas y también ilustra libros y revistas con viñetas médicas.

dijous, 17 de setembre de 2009

CiU aconsegueix que es reforcin els serveis municipals perquè els parcs infantils estiguin en un estat òptim d’utilització pels infants


El regidor Raimond Blasi considera que, amb l’aprovació d’aquesta proposició, el Govern reconeix que no s’ha fet prou per garantir la lliure i pacífica ocupació i ús per part dels infants, únics destinataris


El Grup de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, aconsegueix que es reforcin els serveis municipals perquè els parcs infantils estiguin en un estat òptim d’utilització pels infants. El regidor Raimond Blasi considera que, amb l’aprovació d’aquesta proposició, el Govern reconeix que no s’ha fet prou per garantir la lliure i pacífica ocupació i ús per part dels infants, únics destinataris.


En la Comissió de Seguretat i Mobilitat el regidor de CiU ha presentat una proposició per tal de garantir que els parcs infantils de la ciutat estiguin en un estat òptim de neteja i seguretat perquè els seus usuaris principals, els infants, en puguin gaudir amb tota tranquil·litat.


Com ha dit el regidor Blasi, els parcs infantils "han de ser utilitzats únicament pels infants a qui estan destinats i han de ser un escenari de pacífica convivència, on no es donin actituds incíviques o vandàliques i per tant ha de ser zones d’actuació prioritària per tal de garantir un bon estat de neteja i seguretat"


"Fa temps", ha afegit, "que denunciem que per actituds incíviques de certes persones els parcs de la ciutat no són els espais de convivència i d’esbarjo dels infants pel que estan concebuts". "Cal doncs posar-hi solució i reforçar els actuacions per garantir la seva lliure ocupació pels infants", ha dit Blasi.


La proposició, que s’ha transaccionat i ha estat aprovada per tots els grups demana: "reforçar l’actuació transversal de Guardia Urbana, Medi Ambient i Acció Social i Ciutadania per tal que els parcs infantils siguin espais d’especial prioritat en les seves actuacions, garantint la seva lliure i pacífica ocupació i ús per part dels infants, únics destinataris". El regidor de CiU, que ha agraït el suport de tots els grups, ha dit que "amb l’aprovació de la proposició es reconeix, per part del Govern, que fins ara no es feia el suficient per manteniment dels parcs".

dissabte, 12 de setembre de 2009

Propaganda institucional


El dijous passat em vaig trobar a la gaveta del despatx un llibre (format Caixa Catalunya, ja sabeu) amb el títol “Barcelona 30 anys fent ciutat”. Suposo que si us dic que no va ser cap sorpresa per mi saber qui n’és l’autor em creureu perquè ben segur ja us ho imagineu: L’Ajuntament. Bé això de l’Ajuntament, el govern municipal.

Per què dic el govern municipal? Senzill, un nou pamflet propagandístic dels seus. Ai aquells que tant criticaven... a on són ara? Esgotats de trencar-se el cap de com sortir d’un forat a on ells mateixos s’hi ha posat només saben ara intentar vendre allò que ja ningú compra.

Deixant de banda la necessitat o no d’editar aquesta publicació (enguany es celebren els 30 anys d’ajuntaments democràtics) no es podria haver fet un document estrictament descriptiu? Totes les publicacions que fan han de tenir aquell to subjectiu, avorrit... que intenta com una gota malaia penetrar en el nostre magí?

Indubtablement en 30 anys s’han fet moltes coses bones, s’ha endreçat la ciutat i fins i tot s’ha la situat al Món. Ara bé amb 30 anys les maneres de fer també caduquen i fins i tot els que governen es cansen i cansen, sobretot si enlloc de fer canvis es donen herències com ha fet el PSC a Barcelona. Aquest final d’Estiu no ho hem vist, senzillament s’ha fet més públic i evident ja que de veure-ho ho veiem cada dia. Aquesta decadència a la qual hi hem de plantar cara.

Acabo, és un honor per a mi sortir en aquest llibre, encara que amb el meu nom mal escrit, però no oblidem els polítics ni els responsables de dirigir la Ciutat o el País que és entre i per tots i totes que es construeix.

diumenge, 6 de setembre de 2009

Bodes


Una de les tasques més enriquidores com a regidor està essent la sort de poder casar. Reconec que dins del meu partit hi ha companys i companyes que exerceixen el seu dret d’objecció de consciència o fins i tot senzillament no els agrada, cadascú és lliure.


En el seu moment també vaig tenir el meu propi discerniment moral de si ho havia o no de fer. El meu discerniment no va diferenciar entre les tipologies de parelles sinó en el fet. És a dir, a dia d’avui en el nostre país tothom té dret a casar-se d’acord amb el que estableix la llei. I afegiria que en un context social com el nostre un pas com aquest és d’admirar i cal fomentar-lo ja que és una voluntat d’oficialitzar una relació, un compromís.


El fet és que a mi m’agrada, i és una sort que dins de les meves tasques hi hagi aquesta facultat, això sí, delegada per l’alcalde. És un dels pocs moments en que tinc la possibilitat de “enfrontar-me” a un cert públic realitzant una activitat que, com a mínim per a dues persones serà amb probabilitat el dia més important, i espero que feliç, de la seva vida (a banda de la signatura de la hipoteca).


Això sí, independentment de la importància de la normes en aquests actes, un servidor procura humanitzar el màxim la cerimònia i fer que siguin els nuvis els veritables protagonistes del moment, com crec que hauria de ser. Us haig de confessar que acabo celebrant bodes un mínim d’un cap de setmana al mes, fent substitucions, i si no és així ho trobo a faltar. Què hi farem? Potser vaig equivocar la vocació.

dijous, 3 de setembre de 2009

Quina tolerància?

Tots sabem qui son els temes de debat d’aquests dies i que afecten negativament a la ciutat de Barcelona, com a imatge i socialment. Avui, gràcies al facebook, he tingut un intercanvi d’opinions amb un amic. D’una banda per la crisi del sistema polític; La crisi en aquest “sector” ha tingut diferents facetes, les crisis polítiques i de govern, les crisis de la classe política (de les relacions entre els agents polítics) i ara estem immersos en la crisis dels sistema polític, de les regles de joc que s’estipulen entre els ciutadans i els seus representants.

L’altra tema ha estat la tolerància (Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, ni que siguin molt diverses de les personals, i no n'impedeix l'exercici). He parlat de tolerància arrel d’un desagradable fet i que malauradament no és aïllat a la nostra ciutat, l’agressió d’una persona homosexual pel fet de ser homosexual.

Permeteu-me que em centri amb el tema de la tolerància però crec que te molt a veure amb el que li està passant a la nostra ciutat. Fins no fa gaire Barcelona era una ciutat de referència en el terme ben entès de la tolerància, del respecte d’acord amb la definició abans citada. D’aquesta tolerància s’ha passat a un “laissez faire laissez passer” que ha portat a la ciutat a caure en mans del tot si val, independentment de l’altra. Un entorn social que deriva cap el seu aspecte més salvatge, primari i racional, com reflectien fins i tot algunes fotografies de la premsa escrita.

Ja va tocant que diguem prou, com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona, cal que ens tornem a fer nostra la ciutat i que tornin uns valors (amb mentalitat oberta per descomptat i si us plau!) dels quals nosaltres en som els propis garants.

dimecres, 2 de setembre de 2009

Canviarem Barcelona

Un bon vídeo – denúncia. Penjar-lo és també un reconeixement al seu autor.


dimarts, 1 de setembre de 2009

Les (males) obres del TAV


Avui he tingut un dilema, o bé parlar d’una notícia d’ahir, les obres del TAV que afecten al CEIP Octavio Paz i a molts veïns i veïnes, o bé parlar de la notícia d’avui sobre la prostitució i l’incivisme. Com que la segona és molt més mediàtica i tothom en parlarà, parlaré de la primera que a més és de Sant Andreu, el meu districte (laboral).

El fet és que ara redescobrim que hi ha obres a la zona del carrer Mallorca amb Navas... doncs la veritat és que porten un cert temps, amb la corresponent queixa de veïns i comerciants. Sense anar més lluny hi ha una persona molt entregada al seu barri i a la seva gent, en David Vallespí que porta des del primer dia denunciant la situació d’inseguretat i desinformació que pateixen. Gràcies a ell em puc interessar, pràcticament a diari, de l’estat de la zona i fins i tot presentar les oportunes queixes i iniciatives.

No pot ser que des de l’Ajuntament descobreixin ara que l’accés al CEIP Octavio Paz és totalment insegur i inviable davant la proximitat de l’inici del curs escolar. Però el fet és que el CEIP no és l’únic edifici de la zona que requereix d’un accés en condicions. Allà hi viuen i hi treballen persones que no han trobat resposta a les seves necessitats de tenir alternatives.

Duran unes quantes setmanes les persones afectades, veuran ampliada la setmana laboral de les empreses que hi treballen a tot el cap de setmana. Això segons un anunci d’ADIF que no ha tingut ni la dignitat, de la mà del districte, d’informar-los personalment.

Una vegada més s’improvisa i es va amb preses. És comprensible que es demani solidaritat a les persones davant la necessitat de fer obres públiques, que son en benefici de tothom, però no podem aspirar que a sobre siguin a qualsevol preu. Sembla que en aquesta ciutat tot si val i més encara quan és l’Ajuntament.