Balanç del Pla Jove 2006-2010 de Barcelona

Malgrat el que estableix el propi Pla pel que fa al seu seguiment anual, és la segona vegada en la seva vida que el podem fer. Això fa palesa la dificultat per fer-ne un seguiment objectiu i a la vegada adaptar-lo a les noves realitats.


L’any 2006 es va aprovar el Pla Jove, una eina per impulsar les polítiques de joventut a la ciutat, de manera transversal, coordinada i consensuada. I es va fer amb el recolzament de la majoria de fores polítiques.

Quin és el seu estat d’acompliment respecte el 2009?

2009
Acomplert 25%
Fase de realització 50%
Pendent 25%
2010
Acomplert 60%

Fase de realització 22%
Pendent 18%

Deia la Regidora Blasco el 2009 que tot just estàvem a l’Equador del pla i que es podria complir el 100%. També parlava de “crisi” i no l’han sabut afrontar. Haig de compartir ara que el plans efectivament sobrepassen mandats i persones, però sinó els sabem adaptar queden desfasats i passen a ser inútils. El Pla jove podria haver estat actiu i dinàmic: Viu. Però no ha estat així.

Li deia a la regidora de joventut el mes de febrer de 2009 que per desenvolupar el Pla feien falta 3 coses: Idees, les teníem; Recursos materials, econòmics i humans, aquí depèn de les prioritats. I lideratge. Ni el tenien, ni el tenen. Ha faltat transversalitat. També una manca de lideratge i de convicció de l’alcalde en aquest tema

Unes dades:

1. La taxa d’emancipació no ha deixat de caure des de 2008

2. A Barcelona hem passat d’una taxa d’atur el 2006 de l’11% al 40% el 2010

3. Hem passat d’un fracàs escolar del 23% al 2006 a un 35% al 2010

4. I segons un estudi general, un 54% dels joves diuen no tenir cap projecte amb el que es puguin sentir il•lusionats.

Aquesta és l’herència del PSC i d’IC-V.

Crec que no hagués costat gaire buscar la complicitat amb la resta de forces polítiques per fer front als nous reptes.

Si no fos perquè tenim il•lusió i optimisme no estaria parlant del futur, la joventut. Hem presentat com a CiU iniciatives, creient en la transversalitat de l’àrea:

1. En l’àmbit de l’ocupació, per combatre l’atur, també el juvenil. Vam presentar 52 mesures contra la crisi.

2. En l’esfera de l’habitatge.

3. En educació per combatre el fracàs escolar i apostant per la formació.

Segur que hi ha un equip de tècnics competents però insuficient. Insuficient fins que a qui li correspon governar no prengui consciencia de la importància del tema, un20% de la població, de la necessitat d’una autèntica transversalitat per afrontar la molta feina que hi ha per fer i sobretot sense confondre emancipació amb dependència. Fins que no hi hagi lideratge i una dotació humana i material continuarem topant amb dificultats.

Què passa amb el Cos de Bombers de Barcelona?

El col·lectiu de la PBB del Cos de Bombers m'han demanat difusió, des de la imparcialitat i fruit del diàleg i relació que hi mantinc ho faig. El text no és meu ni necessàriament comparteixo tot el que s'hi expressa.

A TOTA LA CIUTADANIA

Benvolguts ciutadans i ciutadanes, som la Plataforma Bombers de Barcelona, associació que representa a gairebé la totalitat dels Bombers de la Capital Catalana.

Estem afalagats amb els nostres gestors de l’Ajuntament de Barcelona, fa molt temps que els demanem més publicitat del nostre treball diari als mitjans de comunicació, la nostra sorpresa ha estat veure com en lloc d’explicar a la població la nostra tasca quotidiana o fer pedagogia vers l’actuació de la població en cas d’incendi, l’ajuntament ha preferit encetar la guerra bruta desqualificant els bombers de la ciutat (de la mateixa manera que no fa gaires dies la Sra. Esperanza Aguirre ho feia contra els bombers de Madrid) per intentar convèncer a la població que les nostres reivindicacions són una falta de respecte cap a la ciutadania en el moment conjuntural de crisis en que ens trobem.

Fa tres anys els Bombers de Barcelona vam signar un acord on, entre d’altres qüestions, s’especificava que durant el transcurs d’aquest tres anys es discutirien tots aquells temes que no s’havien pogut resoldre durant les negociacions. Alguns d’aquells temes pendents anaven enfocats a garantir la seguretat de la ciutadania i dels mateixos bombers durant les emergències: Mínims de bombers a la ciutat, formació dels bombers, carrera professional, trasllats de personal...

Durant aquests darrers anys, l’administració no ha mostrat cap tipus de voluntat en solucionar aquests temes pendents i no només això, darrerament ha optat per incomplir aquells acords que ja estaven signats.

Davant d’aquesta situació, els Bombers de Barcelona reunits en Assemblea General vam decidir continuar les mobilitzacions contra una administració que menysprea, enganya i sanciona els seus Bombers.

Els Bombers de Barcelona ens estimem la nostra feina, no ens agrada sortir al carrer amb els vehicles pintats i volem tornar a ser un model de referència a Europa com havíem estat no fa gaires anys. Només demanem tornar a ser els millors i no pararem fins aconseguir-ho.

Als nostres gestors, regidora, gerents, caps de recursos humans, responsables de relacions laborals, directors i un munt de persones més que els bombers no coneixem, la majoria d’ells anomenats a dit per designi polític com a càrrecs de confiança, que viuen en despatxos allunyats del nostre lloc de treball i decideixen sobre la nostra feina i els nostres equips de treball, que guanyen molts euros per estar asseguts a una cadira on s’aferren amb totes les forces davant d’un possible canvi polítics, a tots aquests els recomanem que no perdin més temps en desqualificar als que donem la cara i ens juguem la pell davant la ciutadania, i que utilitzin aquest temps perdut per treure del pou (on ells mateixos han abocat...) als Bombers de Barcelona.

El discurs que utilitza l’administració per posar-nos a la roda del carro de la opinió pública és molt senzill, guanyem molts diners, tenim feina assegurada en temps de crisis, treballen només 70 dies a l’any, a les guàrdies tenim temps lliure per fer altres activitats...

Potser si que som uns privilegiats, tenim la sort de fer la que per nosaltres és millor feina del món, però ningú ens ha regalat res: Els bombers de Barcelona som treballadors municipals que, després de preparar i (potser després d’anys de sacrifici) aprovar unes oposicions lliures i obertes a tothom, disposem d’uns mitjans materials i una sistemàtica de treball per garantir la seguretat de la ciutadania els 365 dies de l’any, tant de dia com de nit, diumenges, Nadals i Caps d’any; que ens deixen la pell, i a vegades la vida, per ajudar als altres; que fem guàrdies de 24 hores per una qüestió operativa (com la majoria dels serveis d’emergència); que guanyem 1800€ al mes (60€ d’aquests en concepte de perillositat...), que per aquest preu estem fent esport o, dos minuts després, sota un metro atenent a un atropellat, o buscant persones en un pis en flames, o treien víctimes de l’interior d’un vehicle accidentat; que treballem les 40 hores setmanals (mentre que la resta de l’Ajuntament en treballa 37,5), que hem perdut el 5% del nostre salari per culpa d’una crisis que nosaltres no hem creat; que durant les èpoques de vaques grosses veiem des de la distància com qualsevol obrer no qualificat ens doblava el sou... en definitiva, el cos de Bombers de Barcelona està ple de treballadors que ens desvivim per la nostra feina per molt malament que ens tractin els nostres gestors.

Per tots aquests motius els demanem que ens donin suport en les nostres reivindicacions i exigeixin als polítics el millor servei de Bombers per a la ciutat de Barcelona, la desinversió en seguretat només es comprova quan algú pateix un accident i necessita la nostra ajuda. No caiguin en l’error de la demagògia, per la seguretat de tots.

Atentament, la Plataforma de Bombers de Barcelona, associació inscrita al registre de la Generalitat de Catalunya, en nom dels bombers de la ciutat.

Barcelona 17 de febrer de 2011

Pla Director Municipal de Participació Ciutadana

Al acabar l’any s’aprovava el Pla Director Municipal de Participació Ciutadana fruit d’un llarg procés de treball que es va seguir amb un interès especial per part del Grup Municipal de CiU, especialment després de l’aprovació d’una proposta d’acord nostra a la Comissió de Presidència de Maig de 2009.

 

En aquella proposició vàrem demanar la revisió de les bases de la participació ciutadana a la nostra ciutat per tal de procedir a una actualització dels processos de participació duts a terme fins el moment, amb l’objectiu d’elaborar una nova estratègia institucional de participació més racional i efectiva.

 

El Pla fa un èmfasi especial en racionalitzar i estructurar de nous els òrgans de participació de la ciutat, entre d’altre fixa criteris per a la creació de nous consells i regulació dels existents, distingeix entre consells, comissions i processos participatius (les estructures i els instruments de coordinació municipal) i ordena els espais de la participació municipal, tant a nivell de districte com de ciutat.

 

Per això aquest Pla Director fa una aposta per desenvolupar aquells aspectes de participació de la nostra ciutat que no estan prou desenvolupats i que contemplen tant la Carta Municipal com les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana. Per una banda les consultes ciutadanes i per l’altre les iniciatives ciutadanes. Crec que aquestes són les dues grans novetats que recull aquest pla.

 

Aquest ha estat un Pla fruit de la participació de moltes persones i entitats. En que s’ha notat la participació activa de CiU en aquest Pla? Doncs en la línia que apuntava la nostra proposició de Maig de 2009, la voluntat d’apropar i la voluntat de simplificar la participació ciutadana. No sé si tothom coincidirà amb que aquesta aportació hagi estat del tot regida, creiem que és sobre la pràctica que aquesta simplificació de la participació s’haurà d’anar notant.

 

Per part nostra, valorem la voluntat de consens per part del govern municipal per arribar a l’aprovació d’aquest Pla Director Municipal, reflex que la participació ciutadana és una dimensió compartida per la majoria de forces polítiques d’aquest Ajuntament. Ara és el torn dels ciutadans de Barcelona de apropiar-se d’aquests processos per fer sentir la seva veu tant pel que fa a la participació col•lectiva organitzada, com pel que respecta al ciutadà individual.

Des de CiU creiem que cal donar la iniciativa als ciutadans perquè organitzin la participació en els afers públics i treballin conjuntament amb el cos polític per tal de construir conjuntament el futur de la nostra ciutat.

El districte de Sant Andreu amb els meus ulls

Com sabeu tot i que no sóc veí del Districte ara farà quatre anys vaig ser designat Regidor adscrit al Districte de Sant Andreu. Per un regidor nou que havia centrat la seva activitat política municipal com a Conseller municipal a l’Eixample era com anar a la Quinta Forca, i mai més ben dit. Resulta que la Quinta Forca segons les “Fulles Històriques de Sant Andreu del Palomar” compilades per mossèn Joan Clapés es trobava “al turonet de la Trinitat”. A per cert, entenen aquesta Forca com a senya jurisdiccional del Consell de Cent i no d’ajusticiament. Vaja que no m’enviaven a galeres!

Però tornant endarrere. En aquest viatge no estic sol. Tinc uns bons companys i companyes amb els quals compartim aquesta etapa de les nostres vides.

Som un Grup municipal ampli, amb 4 consellers municipals, el Roger Mestre, el Jaume Molero, l’Esther Martín, el Salvador Coll i les nostres dues diputades (vam començar el mandat amb només una), l’Anna Figueres i la Dolors Gordi. També amb l’ajuda dels nostres companys i companyes de partits.

Deia que som un grup ampli, però no suficient. Per això us agraïm que avui ens acompanyeu. Per poder-vos explicar el nostre projecte pel Districte i per la ciutat de Barcelona. La culminació d’una feina de 4, de 8, de molts anys i que farà, no en tinc cap dubte, que en Xavier Trias sigui el proper Alcalde de Barcelona.

Aquest és un Districte complexa, ric i viu. Complexa donat els seus 7 diferents barris (La Trinitat Vella, Baró de Viver, El Bon Pastor, Sant Andreu, Navas, La Sagrera i el barri del Congrés i Els Indians) que sumats conformen una petita però dinàmica ciutat. I que tot i que tenen passats diferents, comparteixen el present i s'aboquen al futur amb il•lusió i força.

Tenim comerç de proximitat de primer ordre com l’Eix Comercial de Sant Andreu i el de Maragall-Trinxant que conviuen i es complementen amb centres comercials com La Maquinista.

Un complexa industrial de gran vitalitat (el Polígon del Bon Pastor, compartit amb Sant Adrià i el Districte de Sant Martí), heretat de l’època en la que el riu Besòs, que avui és frontera amb Santa Coloma, abans va ser la vida de les primeres manufactures i filadores de la nostres petita però increïble ciutat. Tots tenim presents la Fabra&Coats. Amb això vull refermar la nostra voluntat de ser motor de feina, ocupació i negoci, sobretot en temps de canvi com aquest.

Gaudim de centres urbans històrics molt ben conservats com el de Sant Andreu, que tot just ara hem començat els tràmits per la seva protecció (encara que de forma precipitada); de barris més nous i plens de vida com el de La Trinitat o El Baró de Viver; de zones urbanitzades a resultes d'esdeveniments històrics com El Bon Pastor o el barri del Congrés, que pren nom de la celebració eucarística internacional de 1952, essent l'esdeveniment més important viscut per l'Església Catalana en la seva història moderna.

Però a Sant Andreu també hi ha barris com el de Navas, planificats sota la mà del Pla Cerdà, amb la típica quadrícula de l'eixample, o barris de Bella (amb B alta) tradició, com el nostre estimat barri dels Indians, que ens recorden aquells catalans que van anar a fer Les Amèriques). Aquest barri forma part a dia d’avui de la Xarxa de municipis Indians.

Tampoc podem oblidar els orígens de Sant Andreu, de com va passar de ser el camí d’entrada de la Barcelona romana i medieval, a, amb la construcció del Rec Comtal, esdevenir una zona cada cop més poblada d’indústries i manufactures, cosa que ha ajudat a forjar el seu caràcter col•lectiu. Un caràcter obert i flexible però a l’hora determinat a defensar els seus drets. Un caràcter treballador i amb empenta, plasmat en la seva manera de ser.

Som el Districte de referència patriòtica de Barcelona. Va ser aquí, a l’església de Sant Andreu on es produeix la primera reacció nacional de la Catalunya moderna, on un grup de segadors, falç en mà, juren defensar els drets i llibertats del País, conduits pel Sant Crist en el que avui es coneix pel “Corpus de Sang”.

Però per sobre de tot som gent de eina i feina, realista i treballadora. Gent que se sobreposa a l'adversitat. Gent que dona exemple i dels que tots nosaltres, en major o menor mesura en som hereus.

Persones que han fet de Sant Andreu no un districte més de la ciutat de Barcelona, sinó que l’han dotat d’un pes cultural, demogràfic i econòmic que s'escapa de l'encorsetament del que podria ser de la ciutat.

Som més que tot això, tenim 148.000 habitants, generem un 15% de la riquesa de la ciutat, hi conviu indústria i habitatge, i així ha de continuar, també existeix un profund sentiment de pertinença ciutadà molt marcat, que es posa de manifest en la nostra dilatada agenda cultural. Les Festes Majors, les cavalcades de Reis, la Milla del Congrés, els Tres Tombs, la Nau Ivanow, en són un clar exemple. I el districte ha d’estar al seu costat.

Sentim-nos orgullosos de ser el que som i estiguem a l'alçada dels grans projectes que ens esperen.

El nostre Districte està experimentant canvis de gran envergadura. Sense perdre de vista la conjuntura econòmica que malauradament vivim. Ara que hi ha hagut un canvi de color polític al Govern de La Generalitat que ningú es deixi perdre per la irresponsabilitat. L’herència rebuda, la obra de govern realitzada és la que és i a CiU ens toca sortir de la crisi procurant que ningú hagi de baixar del tren.

I és precisament el tren, en aquest cas l’AVE el que marca un dels desenvolupaments urbanístics que tindrà la ciutat i el districte. L’esperada Estació de La Sagrera. Haurem de reclamar a l’Estat les inversions promeses. Hem vist com millorava la connexió amb transport públic, veurem la connexió ferroviària amb Europa (tornarem a ser la Porta d’entrada) i falta la transformació en superfície.

Però la transformació no acaba aquí. Hi ha projectes engegats a la Trinitat Vella: la Porta Trinitat i el recentment aprovat planejament urbanístic de l’entorn de la presó que han de garantir la seva interconnexió amb Sant Andreu, amb Vallbona, trinitat Nova, Santa Coloma o Montcada i Reixac, fer renéixer aquest barri amb el seva nova Trinitat Nord. Una Trinitat Vella segura i sense droga.

Les Casernes de Sant Andreu i la Fabra i Coats són les dues grans apostes per Sant Andreu. Fins i tot l’emblemàtica i històrica Clínica Sant Jordi té els seus propis projectes!

També s’està transformant el Barri del Bon Pastor i vam poder comprovar amb la inauguració de l’estació de la Línia 9, o amb la remodelació de Les cases Barates a on tan de diàleg a mancat. Quan tothom treballa amb un objectiu comú, millorar el barri! El barri s’ha d’obrir a Sant Andreu i mirar també cap el Riu Besòs.

El Canódrom, la Caserna de Navas... Tot això implica més gent, d’aquí i nouvinguda. Tenint present que la diversitat en el sentit més ampli del terme sempre ha format part del Districte. Hem de saber trobar l’equilibri entre aquest creixement i la necessitat d’ampliar i millorar els serveis públics i els seus equipaments.

Sant Andreu és ric en zones verdes, en parcs (La Pegaso, la Trinitat), places (Ferran Reyes, Islàndia, el Congrés, Orfila, Comerç, Masadas), jardins (els d’Elx)... en espais públics en general i que s’han de recuperar er a l’ús de tothom. Sense oblidar que algun dia, espero que no molt llunyà la Meridiana deixi de dividir el Districte. Sóc conscient que no recuperarem l’espai que va donar origen a Nou Barris, tot i que el Parc de Bombers i el Cementiri continuaran portant el nostre nom.

Tenim reptes pendents com garantir les places escolars pels infants dels nostres barris. Els darrers temps les demandes de centres escolars definitius com el CEIP de Can Fabra o el de La Maquinista s’han fet més que evidents.

Hem de donar respostes i ser imaginatius. Tenint el teixit industrial que tenim al Bon Pastor no pot ser que encara s’estiguin plantejant sortides pel SES Cristòfol Colom. Hi ha iniciatives com les de la TriniJove o l’Acadèmia Monlau que hi han sabut encaixar. No podem tancar els ulls a les noves perspectives de futur, que passen per la formació.

Sant Andreu és referent també en allò que fa referència a l’Esport. No en va La Nit de l’Esport és una de les més esperades del Districte.

Tenim un CN Sant Andreu de primera, el Segon equip de la Ciutat, la centenària UE Sant Andreu, el Club de Futbol de la Trinitat Vella, el del Bon Pastor, el Club de lluita de Baró de Viver, els diferents clubs de petanca de tots el barris... i tots i cada un d’ells amb una tasca social impagable.

Alhora de parlar d’Esports, des de la Plaça Sant Jaume han de mirar cap a la Quinta Forca.

Les maneres han de canviar, s’ha de buscar la complicitat amb els veïns i les veïnes, amb les entitats que donen vida als carrers dels barris de la nostra ciutat. Cuidar—los, mimar-los. I si ens equivoquem no tenir por de rectificar, que és de savis!

La política municipal és proximitat. La política municipal és vocació social com la present en tot el teixit associatiu del districte. El nostre és un projecte ciutadà de passat i present, però per sobre de tot és un projecte de FUTUR.

Estem entrant en un moment històric. Un moment en el que després de 32 anys podem recuperar la il•lusió d’un govern municipal amb l’empenta que la ciutat de Barcelona necessita. Per descomptat que s’han fet coses bé però ara necessitem que siguin millors.

Fa temps que el govern municipal i el del districte naveguen, a la deriva, sense timó ni capità. En necessitem un altre, un alcalde i un grup que tornaran a aportar el lideratge del que avui ens veiem faltats.

En Xavier Trias ha conformat un gran equip, ha despertat la il•lusió per la Ciutat i l’acompanyarem en el camí cap a l’alcaldia.

En Xavier Trias serà el millor alcalde pels veïns i les veïnes del Districte de Sant Andreu, el millor alcalde que la ciutat de Barcelona pot tenir