És curiós de comprovar de forma senzilla com Barcelona, anteriorment cap i casal del desenvolupament científic i cultural d'Espanya viu una inexorable, imparable i dolça decadència.
Diverses ciutats penínsulars desenvolupen les seves estratègies per tal de posicionar-se dins d'un món més competitiu, només cal que les repasem de forma ràpida; València, prepara des de fa anys el seu ascens amb diverses actuacions urbanístiques que l'estan catapultant a esdevenir referència com a urbs. Plans que poden provocar discrepàncies, però que la portaran mercés a les seves inmillorables comunicacions a ser la segona ciutat d'Espanya en molts pocs anys.
Saragossa, que amb l'ajut de la celebració de l'Exposició Internacional s'ha consolidat com a una ciutat a tenir en compte. Madrid. Què dir-ne que no sapiguem? Té la clara voluntat d'esdevenir una capital amb renom dins del panorama mundial. Una aeroport, el de Barajas que és l'enveja de moltes ciutats degut a la seva enorme capacitat de vols i passatgers i uns nusos ferroviaris que la conecten amb el planeta. A més res se li nega, recursos, ampliacions,....
I Barcelona, a que aspira? No sembla que camini cap a enlloc. Sense un lideratge ferm des de fa anys, sense inversions, sense lideratge... A on va? L'alcalde Hereu no em sembla el millor indicat perqué no té un pla específic de ciutat. Només promoció del turisme de baix cost i poca cosa més.
Barcelona, que per proximitat amb Europa i per cultura hauria de ser la llum del Mediterrani no és respectada per ningú, perqué camina a les palpentes.
Són 29 anys de socialisme, massa per a un projecte que si algún dia va existir avui ha esdevingut símbol d'una Catalunya tripartita que viu de rendes. I tots sabem que la fe sens obres morta es.
Diverses ciutats penínsulars desenvolupen les seves estratègies per tal de posicionar-se dins d'un món més competitiu, només cal que les repasem de forma ràpida; València, prepara des de fa anys el seu ascens amb diverses actuacions urbanístiques que l'estan catapultant a esdevenir referència com a urbs. Plans que poden provocar discrepàncies, però que la portaran mercés a les seves inmillorables comunicacions a ser la segona ciutat d'Espanya en molts pocs anys.
Saragossa, que amb l'ajut de la celebració de l'Exposició Internacional s'ha consolidat com a una ciutat a tenir en compte. Madrid. Què dir-ne que no sapiguem? Té la clara voluntat d'esdevenir una capital amb renom dins del panorama mundial. Una aeroport, el de Barajas que és l'enveja de moltes ciutats degut a la seva enorme capacitat de vols i passatgers i uns nusos ferroviaris que la conecten amb el planeta. A més res se li nega, recursos, ampliacions,....
I Barcelona, a que aspira? No sembla que camini cap a enlloc. Sense un lideratge ferm des de fa anys, sense inversions, sense lideratge... A on va? L'alcalde Hereu no em sembla el millor indicat perqué no té un pla específic de ciutat. Només promoció del turisme de baix cost i poca cosa més.
Barcelona, que per proximitat amb Europa i per cultura hauria de ser la llum del Mediterrani no és respectada per ningú, perqué camina a les palpentes.
Són 29 anys de socialisme, massa per a un projecte que si algún dia va existir avui ha esdevingut símbol d'una Catalunya tripartita que viu de rendes. I tots sabem que la fe sens obres morta es.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada