Lisboa

Aquest cap de setmana he estat a Lisboa, una ciutat que m’ha sorprès molt positivament. M’havien venut una ciutat vella i bruta i en canvi l’he trobat antiga (amb unes quantes pinzellades modernes urbanísticament parlant) i cuidada. Espero que no fos la casualitat que aquest cap de setmana estaven d’eleccions municipals.

És veritat que es tracta d’una construcció majoritàriament del s. XVIII degut a la reconstrucció que va patir fruit del terratrèmol del 1755 i que hi ha alguns edificis que semblen o senzillament estant abandonats i que el tipus de façana enrajolada suposa un cert contrast amb el que estem habituats. Fins i tot algun barri sembla està al llindar de la pobresa però no es pot generalitzar.

Una ciutat que sap explotar els seus encants, el seu entramat de tramvies per la ciutat vella (recomanable el nº28) o el centres d’interès com la Torre de Betlem, el Monestir de Los Jerónimos, el Castillo de San Jorge, el Pont 25 d’abril o el Basco da Gama, i la reconversió de les instal·lacions de la Expo que si va celebrar el 1998... i és que ho han sabut fer bé, una “zona Fòrum” ben explotada i aprofitada.

Ben segur que em deixo moltes coses però aquesta quatre línies em serveixen per introduir dos punt finals, d’una banda uns espais públics, sobretot parcs i jardins força ben cuidats i per altra banda un toc d’atenció per uns fenòmens que també es viuen a Barcelona i que en algun altre post he comentat: no em va agradar gens que m’oferissin droga obertament pel carrer i veure l’acció dels carteristes abusant dels turistes. Per sort al igual que aquí les coses positives superen amb escreix les negatives.