divendres, 4 de febrer del 2011

El districte de Sant Andreu amb els meus ulls

Com sabeu tot i que no sóc veí del Districte ara farà quatre anys vaig ser designat Regidor adscrit al Districte de Sant Andreu. Per un regidor nou que havia centrat la seva activitat política municipal com a Conseller municipal a l’Eixample era com anar a la Quinta Forca, i mai més ben dit. Resulta que la Quinta Forca segons les “Fulles Històriques de Sant Andreu del Palomar” compilades per mossèn Joan Clapés es trobava “al turonet de la Trinitat”. A per cert, entenen aquesta Forca com a senya jurisdiccional del Consell de Cent i no d’ajusticiament. Vaja que no m’enviaven a galeres!


Però tornant endarrere. En aquest viatge no estic sol. Tinc uns bons companys i companyes amb els quals compartim aquesta etapa de les nostres vides.


Som un Grup municipal ampli, amb 4 consellers municipals, el Roger Mestre, el Jaume Molero, l’Esther Martín, el Salvador Coll i les nostres dues diputades (vam començar el mandat amb només una), l’Anna Figueres i la Dolors Gordi. També amb l’ajuda dels nostres companys i companyes de partits.


Deia que som un grup ampli, però no suficient. Per això us agraïm que avui ens acompanyeu. Per poder-vos explicar el nostre projecte pel Districte i per la ciutat de Barcelona. La culminació d’una feina de 4, de 8, de molts anys i que farà, no en tinc cap dubte, que en Xavier Trias sigui el proper Alcalde de Barcelona.


Aquest és un Districte complexa, ric i viu. Complexa donat els seus 7 diferents barris (La Trinitat Vella, Baró de Viver, El Bon Pastor, Sant Andreu, Navas, La Sagrera i el barri del Congrés i Els Indians) que sumats conformen una petita però dinàmica ciutat. I que tot i que tenen passats diferents, comparteixen el present i s'aboquen al futur amb il•lusió i força.


Tenim comerç de proximitat de primer ordre com l’Eix Comercial de Sant Andreu i el de Maragall-Trinxant que conviuen i es complementen amb centres comercials com La Maquinista.


Un complexa industrial de gran vitalitat (el Polígon del Bon Pastor, compartit amb Sant Adrià i el Districte de Sant Martí), heretat de l’època en la que el riu Besòs, que avui és frontera amb Santa Coloma, abans va ser la vida de les primeres manufactures i filadores de la nostres petita però increïble ciutat. Tots tenim presents la Fabra&Coats. Amb això vull refermar la nostra voluntat de ser motor de feina, ocupació i negoci, sobretot en temps de canvi com aquest.


Gaudim de centres urbans històrics molt ben conservats com el de Sant Andreu, que tot just ara hem començat els tràmits per la seva protecció (encara que de forma precipitada); de barris més nous i plens de vida com el de La Trinitat o El Baró de Viver; de zones urbanitzades a resultes d'esdeveniments històrics com El Bon Pastor o el barri del Congrés, que pren nom de la celebració eucarística internacional de 1952, essent l'esdeveniment més important viscut per l'Església Catalana en la seva història moderna.


Però a Sant Andreu també hi ha barris com el de Navas, planificats sota la mà del Pla Cerdà, amb la típica quadrícula de l'eixample, o barris de Bella (amb B alta) tradició, com el nostre estimat barri dels Indians, que ens recorden aquells catalans que van anar a fer Les Amèriques). Aquest barri forma part a dia d’avui de la Xarxa de municipis Indians.


Tampoc podem oblidar els orígens de Sant Andreu, de com va passar de ser el camí d’entrada de la Barcelona romana i medieval, a, amb la construcció del Rec Comtal, esdevenir una zona cada cop més poblada d’indústries i manufactures, cosa que ha ajudat a forjar el seu caràcter col•lectiu. Un caràcter obert i flexible però a l’hora determinat a defensar els seus drets. Un caràcter treballador i amb empenta, plasmat en la seva manera de ser.


Som el Districte de referència patriòtica de Barcelona. Va ser aquí, a l’església de Sant Andreu on es produeix la primera reacció nacional de la Catalunya moderna, on un grup de segadors, falç en mà, juren defensar els drets i llibertats del País, conduits pel Sant Crist en el que avui es coneix pel “Corpus de Sang”.


Però per sobre de tot som gent de eina i feina, realista i treballadora. Gent que se sobreposa a l'adversitat. Gent que dona exemple i dels que tots nosaltres, en major o menor mesura en som hereus.


Persones que han fet de Sant Andreu no un districte més de la ciutat de Barcelona, sinó que l’han dotat d’un pes cultural, demogràfic i econòmic que s'escapa de l'encorsetament del que podria ser de la ciutat.


Som més que tot això, tenim 148.000 habitants, generem un 15% de la riquesa de la ciutat, hi conviu indústria i habitatge, i així ha de continuar, també existeix un profund sentiment de pertinença ciutadà molt marcat, que es posa de manifest en la nostra dilatada agenda cultural. Les Festes Majors, les cavalcades de Reis, la Milla del Congrés, els Tres Tombs, la Nau Ivanow, en són un clar exemple. I el districte ha d’estar al seu costat.


Sentim-nos orgullosos de ser el que som i estiguem a l'alçada dels grans projectes que ens esperen.


El nostre Districte està experimentant canvis de gran envergadura. Sense perdre de vista la conjuntura econòmica que malauradament vivim. Ara que hi ha hagut un canvi de color polític al Govern de La Generalitat que ningú es deixi perdre per la irresponsabilitat. L’herència rebuda, la obra de govern realitzada és la que és i a CiU ens toca sortir de la crisi procurant que ningú hagi de baixar del tren.


I és precisament el tren, en aquest cas l’AVE el que marca un dels desenvolupaments urbanístics que tindrà la ciutat i el districte. L’esperada Estació de La Sagrera. Haurem de reclamar a l’Estat les inversions promeses. Hem vist com millorava la connexió amb transport públic, veurem la connexió ferroviària amb Europa (tornarem a ser la Porta d’entrada) i falta la transformació en superfície.


Però la transformació no acaba aquí. Hi ha projectes engegats a la Trinitat Vella: la Porta Trinitat i el recentment aprovat planejament urbanístic de l’entorn de la presó que han de garantir la seva interconnexió amb Sant Andreu, amb Vallbona, trinitat Nova, Santa Coloma o Montcada i Reixac, fer renéixer aquest barri amb el seva nova Trinitat Nord. Una Trinitat Vella segura i sense droga.


Les Casernes de Sant Andreu i la Fabra i Coats són les dues grans apostes per Sant Andreu. Fins i tot l’emblemàtica i històrica Clínica Sant Jordi té els seus propis projectes!


També s’està transformant el Barri del Bon Pastor i vam poder comprovar amb la inauguració de l’estació de la Línia 9, o amb la remodelació de Les cases Barates a on tan de diàleg a mancat. Quan tothom treballa amb un objectiu comú, millorar el barri! El barri s’ha d’obrir a Sant Andreu i mirar també cap el Riu Besòs.


El Canódrom, la Caserna de Navas... Tot això implica més gent, d’aquí i nouvinguda. Tenint present que la diversitat en el sentit més ampli del terme sempre ha format part del Districte. Hem de saber trobar l’equilibri entre aquest creixement i la necessitat d’ampliar i millorar els serveis públics i els seus equipaments.


Sant Andreu és ric en zones verdes, en parcs (La Pegaso, la Trinitat), places (Ferran Reyes, Islàndia, el Congrés, Orfila, Comerç, Masadas), jardins (els d’Elx)... en espais públics en general i que s’han de recuperar er a l’ús de tothom. Sense oblidar que algun dia, espero que no molt llunyà la Meridiana deixi de dividir el Districte. Sóc conscient que no recuperarem l’espai que va donar origen a Nou Barris, tot i que el Parc de Bombers i el Cementiri continuaran portant el nostre nom.


Tenim reptes pendents com garantir les places escolars pels infants dels nostres barris. Els darrers temps les demandes de centres escolars definitius com el CEIP de Can Fabra o el de La Maquinista s’han fet més que evidents.


Hem de donar respostes i ser imaginatius. Tenint el teixit industrial que tenim al Bon Pastor no pot ser que encara s’estiguin plantejant sortides pel SES Cristòfol Colom. Hi ha iniciatives com les de la TriniJove o l’Acadèmia Monlau que hi han sabut encaixar. No podem tancar els ulls a les noves perspectives de futur, que passen per la formació.


Sant Andreu és referent també en allò que fa referència a l’Esport. No en va La Nit de l’Esport és una de les més esperades del Districte.


Tenim un CN Sant Andreu de primera, el Segon equip de la Ciutat, la centenària UE Sant Andreu, el Club de Futbol de la Trinitat Vella, el del Bon Pastor, el Club de lluita de Baró de Viver, els diferents clubs de petanca de tots el barris... i tots i cada un d’ells amb una tasca social impagable.


Alhora de parlar d’Esports, des de la Plaça Sant Jaume han de mirar cap a la Quinta Forca.


Les maneres han de canviar, s’ha de buscar la complicitat amb els veïns i les veïnes, amb les entitats que donen vida als carrers dels barris de la nostra ciutat. Cuidar—los, mimar-los. I si ens equivoquem no tenir por de rectificar, que és de savis!


La política municipal és proximitat. La política municipal és vocació social com la present en tot el teixit associatiu del districte. El nostre és un projecte ciutadà de passat i present, però per sobre de tot és un projecte de FUTUR.


Estem entrant en un moment històric. Un moment en el que després de 32 anys podem recuperar la il•lusió d’un govern municipal amb l’empenta que la ciutat de Barcelona necessita. Per descomptat que s’han fet coses bé però ara necessitem que siguin millors.


Fa temps que el govern municipal i el del districte naveguen, a la deriva, sense timó ni capità. En necessitem un altre, un alcalde i un grup que tornaran a aportar el lideratge del que avui ens veiem faltats.


En Xavier Trias ha conformat un gran equip, ha despertat la il•lusió per la Ciutat i l’acompanyarem en el camí cap a l’alcaldia.


En Xavier Trias serà el millor alcalde pels veïns i les veïnes del Districte de Sant Andreu, el millor alcalde que la ciutat de Barcelona pot tenir