Estem en crisi. No només ho diuen els mitjans de comunicació, està en boca de tothom i ja ho estem notant a la pròpia butxaca. Ja no és una percepció, una crisis psicològica com en algun moment ens van voler fer creure. Per tan el tractament que se li ha de donar transcendeix el de una mentalització determinada davant del problema, son necessaris fets materials.
Una de les mesures que en el seu moment es va prendre va ser donar una injecció de diner, públic (de tots i totes), a les entitats bancàries i caixes per tal que els clients tinguéssim una tranquil•litat i per incentivar el consum i donar i a la vegada i principalment solucionar els seus problemes.*
Què han fet amb aquets diners? Des del meu punt de vista poca cosa pel conjunt i sobretot per ells tapa forats com a qui li toca un bon pessic a la loteria. No els demanis ni que et revisin la quota de la hipoteca ni que et concedeixin un crèdit.
Què crec que haurien de fer? Doncs crec que haurien de plantejar-se diverses qüestions.
Si la finalitat és incentivar el consum, raonable, s’han de concedir crèdits raonables. Si la gent busca pis aquestes entitats tenen una borsa de vivenda suficientment gran. I respectant la necessitat de garanties no es pot fer allò que a es torna dir, que els bancs i les caixes només deixen diners a qui no els necessita.
Si els tipus d’interès baixen abans no toquen les estipulades revisions, bancs i caixes, han de ser prou flexibles per rebaixar la pressió a les persones que tenen contractat un crèdit o una hipoteca. No soc economista però des dels meus coneixements de l’economia domèstica, m’imagino que com la de molts, provocaria que aquests diners que m’estalvies els revertiria en tres possibles coses: En un consum que a dia d’avui no em puc permetre. En amortització de crèdit concedit (i per tan els diners retornen directament a l’entitat. En estalvi, i qui gestiona els meus estalvis?
En definitiva que m’agradaria trobar una entitat bancària o caixa que perseguís i apliques aquests objectius. Que s’adaptés a la realitat actual i sabessin restablir els seus objectius socials establerts, si es que no els tenien, des del moment que amb el diner públic els ajudem.
En època de crisi ha de primar fer més bons resultats que l’any anterior a costa de les persones o en fer uns bons resultats fidelitzant clients? D’aquí on ens en sortim plegats o la definició de diner entès des de la perspectiva financera potser deixa de tenir sentit.
*Aquí faig un parèntesis. Inicialment volia diferenciar entre les entitats bancàries i les caixes per allò de quin és el seu objectiu social. Els bancs el lucre i les caixes aquella excessiva idealització de l’obra social. Tan mateix i com ambdós reben diners de l’administració amb unes finalitats molt concretes passen a estar al mateix sac. Ells han estat part actora de la cisis i han de ser part actora en donar solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada