dilluns, 17 de gener de 2011

La gallina ha dit que no

Avui la pregunta a “Els Matins” de TV• era una cosa així com: Degut a la conjuntura actual de crisi s’hauria d’aprimar l’estat de les autonomies a favor d’una recentralització de l’Estat?

Al llarg d’aquests darrers dies els líders de CiU, Artur Mas i Duran i Lleida, s’hi ha pronunciat. Crec que la resposta és lògica. El Títol VIII de la constitució existeix com a reconeixement (encara que es queda curt) a la realitat de Catalunya i altres territoris peninsulars en situació similar i això va permetre que la majoria de comunitats autònomes s’enfilessin al carro.

El que s’hauria de fer en tot cas és replantejar-se l’existència d’algunes comunitats que han suposat un autèntic fre i una fuita de despeses algunes comunitats com Catalunya autèntics motors de l’economia i desenvolupament social.

Ara volen acabar d’ofegar la gallina dels ous d’or frustrant les aspiracions d’un poble i les de les persones que l’integren. Tot condueix a que es compleixi el que resa la cançó, “la gallineta ha dit que prou, ja no vull pondre cap més ou”. Ens hi va el nostre FUTUR, ara més que mai LIDERATGE.


LA GALLINETA

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m’esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n’aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d’algun gra de blat
m’heu tret la força de volar
però, us ho juro, s’ha acabat!

Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d’haver-hi cap perill
perquè m’entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n’estic farta d’impotents
que em fan passar nits avorrides.

Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d’un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

La cançó de Lluís Llach