Quina tolerància?

Tots sabem qui son els temes de debat d’aquests dies i que afecten negativament a la ciutat de Barcelona, com a imatge i socialment. Avui, gràcies al facebook, he tingut un intercanvi d’opinions amb un amic. D’una banda per la crisi del sistema polític; La crisi en aquest “sector” ha tingut diferents facetes, les crisis polítiques i de govern, les crisis de la classe política (de les relacions entre els agents polítics) i ara estem immersos en la crisis dels sistema polític, de les regles de joc que s’estipulen entre els ciutadans i els seus representants.

L’altra tema ha estat la tolerància (Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, ni que siguin molt diverses de les personals, i no n'impedeix l'exercici). He parlat de tolerància arrel d’un desagradable fet i que malauradament no és aïllat a la nostra ciutat, l’agressió d’una persona homosexual pel fet de ser homosexual.

Permeteu-me que em centri amb el tema de la tolerància però crec que te molt a veure amb el que li està passant a la nostra ciutat. Fins no fa gaire Barcelona era una ciutat de referència en el terme ben entès de la tolerància, del respecte d’acord amb la definició abans citada. D’aquesta tolerància s’ha passat a un “laissez faire laissez passer” que ha portat a la ciutat a caure en mans del tot si val, independentment de l’altra. Un entorn social que deriva cap el seu aspecte més salvatge, primari i racional, com reflectien fins i tot algunes fotografies de la premsa escrita.

Ja va tocant que diguem prou, com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona, cal que ens tornem a fer nostra la ciutat i que tornin uns valors (amb mentalitat oberta per descomptat i si us plau!) dels quals nosaltres en som els propis garants.

Canviarem Barcelona

Un bon vídeo – denúncia. Penjar-lo és també un reconeixement al seu autor.

Les (males) obres del TAV

Avui he tingut un dilema, o bé parlar d’una notícia d’ahir, les obres del TAV que afecten al CEIP Octavio Paz i a molts veïns i veïnes, o bé parlar de la notícia d’avui sobre la prostitució i l’incivisme. Com que la segona és molt més mediàtica i tothom en parlarà, parlaré de la primera que a més és de Sant Andreu, el meu districte (laboral).

El fet és que ara redescobrim que hi ha obres a la zona del carrer Mallorca amb Navas... doncs la veritat és que porten un cert temps, amb la corresponent queixa de veïns i comerciants. Sense anar més lluny hi ha una persona molt entregada al seu barri i a la seva gent, en David Vallespí que porta des del primer dia denunciant la situació d’inseguretat i desinformació que pateixen. Gràcies a ell em puc interessar, pràcticament a diari, de l’estat de la zona i fins i tot presentar les oportunes queixes i iniciatives.

No pot ser que des de l’Ajuntament descobreixin ara que l’accés al CEIP Octavio Paz és totalment insegur i inviable davant la proximitat de l’inici del curs escolar. Però el fet és que el CEIP no és l’únic edifici de la zona que requereix d’un accés en condicions. Allà hi viuen i hi treballen persones que no han trobat resposta a les seves necessitats de tenir alternatives.

Duran unes quantes setmanes les persones afectades, veuran ampliada la setmana laboral de les empreses que hi treballen a tot el cap de setmana. Això segons un anunci d’ADIF que no ha tingut ni la dignitat, de la mà del districte, d’informar-los personalment.

Una vegada més s’improvisa i es va amb preses. És comprensible que es demani solidaritat a les persones davant la necessitat de fer obres públiques, que son en benefici de tothom, però no podem aspirar que a sobre siguin a qualsevol preu. Sembla que en aquesta ciutat tot si val i més encara quan és l’Ajuntament.