Quina tolerància?

Tots sabem qui son els temes de debat d’aquests dies i que afecten negativament a la ciutat de Barcelona, com a imatge i socialment. Avui, gràcies al facebook, he tingut un intercanvi d’opinions amb un amic. D’una banda per la crisi del sistema polític; La crisi en aquest “sector” ha tingut diferents facetes, les crisis polítiques i de govern, les crisis de la classe política (de les relacions entre els agents polítics) i ara estem immersos en la crisis dels sistema polític, de les regles de joc que s’estipulen entre els ciutadans i els seus representants.

L’altra tema ha estat la tolerància (Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, ni que siguin molt diverses de les personals, i no n'impedeix l'exercici). He parlat de tolerància arrel d’un desagradable fet i que malauradament no és aïllat a la nostra ciutat, l’agressió d’una persona homosexual pel fet de ser homosexual.

Permeteu-me que em centri amb el tema de la tolerància però crec que te molt a veure amb el que li està passant a la nostra ciutat. Fins no fa gaire Barcelona era una ciutat de referència en el terme ben entès de la tolerància, del respecte d’acord amb la definició abans citada. D’aquesta tolerància s’ha passat a un “laissez faire laissez passer” que ha portat a la ciutat a caure en mans del tot si val, independentment de l’altra. Un entorn social que deriva cap el seu aspecte més salvatge, primari i racional, com reflectien fins i tot algunes fotografies de la premsa escrita.

Ja va tocant que diguem prou, com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona, cal que ens tornem a fer nostra la ciutat i que tornin uns valors (amb mentalitat oberta per descomptat i si us plau!) dels quals nosaltres en som els propis garants.