Aquests darrers dies a sorgit una certa polèmica entorn la proposta d’un ciutadà de canviar/variar la lletra de l’actual himne nacional de Catalunya. El cert és que no acabo d’apreciar la oportunitat de tal proposta i desprès d’escoltar-ne la maqueta encara menys. Tan mateix no voldria prolongar ni avivar discussions però si fer una reflexió.
Des del meu punt de vista Catalunya disposa de dos himnes nacionals, d’una banda l’actual, Els Segadors. És l’himne nacional de Catalunya des de final del segle XIX i declarat com a tal per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993.
El text literari actual és degut a Emili Guanyavents i data de 1899. Utilitza elements de la tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòleg Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la compongué l'any 1892 adaptant la melodia d'una cançó ja existent. Però la versió oficial, simfònico-coral, de l'himne nacional de Catalunya amb l’harmonització i instrumentació és d'Antoni Ros Marbà.
L'himne té les característiques d'una crida aferrissada a la defensa de la llibertat de la terra. Solemne i ferm, uneix voluntats a favor de la supervivència d'un poble que proclama la seva realitat nacional.
L’altre és El cant de la Senyera. És una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. S'estrenà a Montserrat l'any 1986 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va estar prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
El cant de la Senyera va actuà de facto com a himne, amb competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. A diferència d'Els Segadors, l’himne d’un poble en lluita, des del meu punt de vista El cant de la Senyera és l’himne d’un País que viurà en plena llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada