Bona tarda a tots i a totes.
En un dia especial com el d’avui en que el nostre Partit, Unió, celebra el seu 77è aniversari, a mi em toca parlar en nom dels joves. Avui aquí hi ha una nodrida representació dels joves. De la Unió de Joves, aquesta escola de formació de quadres que, tot i un any més jove, sempre ha estat al costat del Partit.
A vegades és bo recordar què som i d’on venim, i que millor que aquesta celebració per congratular-nos del camí fet i preparar-nos per aquell que encara queda per fer. I és que ara més que mai, en aquests moments difícils que travessa el nostre país, cal que Unió faci el seu paper.
Quin? El d’esdevenir el punt de referència per una societat, la catalana, que ha perdut durant aquests anys de govern tripartit el seu sentit fonamental.
El de retrobar l’orgull perdut de pertinença a una terra, una llengua, una cultura i un sentit del treball i de l’esforç que ha sigut i és, en bona mesura, l’exemple a seguir.
El paper d’autoafirmar-nos com a partit. Una força de centre, única a l’espectre català i que esdevé el punt de trobada de totes aquelles tradicions polítiques que van aixecar el nostre país.
Avui, el nostre passat esdevé present. Tornem a estar aquí, continuem estant aquí, al servei del país, preparats per reconstruir, engruna a engruna, el somni de més de setanta anys d’existència.
Avui, el somni torna a ser present gràcies a tots nosaltres.
Torna a ser hora de segar cadenes. Seguem-les!
Amunt, avant, Visca Unió!
Amunt, avant, Visca Catalunya!
(Gràcies a l'Amic Jordi Cerdà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada