dilluns, 22 de novembre del 2010

El diumenge 28 ho tinc molt clar: Artur Mas!

Avui he rebut un correu electrònic del qual en reprodueixo una part. Crec que resumeix molt bé el debat d’ahir. Si l’autor es vol identificar ho deixo al seu criteri.

"Per cert, ahir em vaig quedar veient el debat de TV3. Algunes conclusions molt personals, per si no el vau poder veure:

1) Artur Mas - Exercint de president en funcions. Seny i regats. Estocada magistral al final del debat: "Si no vol que pacti amb el PP, em donarà suport vostè?"

2) José Montilla - El pitjor de tots. Sense gràcia i emfatitzant obvietats. No va saber treure partit a tota la informació sobre la obra de govern de la que normalment disposa un President de la Generalitat. A estones es diria que no hi era, a jutjar pels seus llargs silencis. Lamentable el demanar el vot llegint un paper.

3) Joan Puigcercós - Al costat del seu tic d'ulls, el que tenia en Pujol no és res. Bla bla bla, independència, defensa a la pagesia i cobertura social. No va explicar com pagar-ho. Fluix amb el PP.

4) Alicia Sánchez-Camacho - Hi ha d'haver de tot en aquest món. Sense xifres ni intervencions brillants. Repetició sistemàtica de frases amb "constitucional", "seguretat" i "impostos". Qualsevol combinació que feu segur que la va dir.

5) Joan Herrera - Va anar de més a menys. Sortir de la crisi per l'esquerra, generant llocs de treball ampliant l'estat del benestar, tot pagant-ho gravant l'economia especulativa. Vaig trobar a faltar que li expliquessin dos cosetes sobre els fluxos de capital inversor al món. Va ser el que es va contenir més fidel a la seva ideologia.

6) Albert Rivera - Molta capacitat de regatejar en temps real. Soberbi, motivat, punyent i clar com l'aigua. Malauradament, els 4 cafès que es devia prendre al descans li van fer ser molt mal educat a estones. Es desqualifica a sí mateix.

7) Josep Cuní - Acollonit a estones... Va faltar més mà dura. Hi havia estones de "Prou!".


A tots en general vaig trobar que els hi falta brevetat en les respostes. Una cosa que em va sobtar és que, jutjant pel guirigai d'algunes estones, sembla que tothom tenia moltes ganes de debatre... I perquè no se n'han fet més llavors? Jo no vec cap més altra manera de captar electors entre els indecisos... O us imagineu als indecisos anant als mítings dels partits?


Bé, ja veieu que m'he emocionat una mica. Potser massa.


Una abraçada,"

1 comentari:

Raimond Blasi i Navarro ha dit...

Bon dia Cristina,

Disculpa el retard però tenia problemes d'accès al blog.

Et deixo el meu correu i telèfon per si poguèssim concertar una reunió i poder comentar el teu cas.

rblasi@bcn.cat

93 402 75 22

Molt atentament,

Raimond Blasi