El passat diumenge, abans d’anar a l’aplec de Salo, vaig anar a Artés. El cert és que va ser una cosa totalment improvisada.
Pujava cap al Bages quan se’m va ocorre telefonar a l’amic Roger Genescà, en Roger ha estat Secretari General de la Unió de Joves, viu a Artés d’on és Tinent d’Alcalde, per si aniria a l’aplec. No podia venir a l’aplec ja que estava al poble que celebrava la 13ª Festa de la verema del Bages. I vet aquí que m’hi va convidar.
Feia temps que no anava a Artés i em va sorprendre veure els carrers del nucli antic guarnits de parades i artesans que mostraven diferents oficis. La plaça vella es va convertir en un expositor de tots el productes de la DO Pla de Bages i DO Cava d’Artés.
Vaig gaudir d’un bon matí, tot i que després vaig arribar just a l’aplec. Vam fer el tradicional tast de vins (tastar no és veure), vam visitar l’exposició del Museu municipal i vam pujar a l’antic campanar. Quines vistes des d’allà; tot el pla del Bages als peus i lluny al Nord el Pirineus i més a la vora, al Sud, la màgica Muntanya de Montserrat.
I per cert, vaig tenir l’honor de trepitjar raïm.
Només agrair al poble d’Artés i a la seva gent, molt especialment al Roger, el seu acolliment i desitjar-los tota la sort del món.
Pujava cap al Bages quan se’m va ocorre telefonar a l’amic Roger Genescà, en Roger ha estat Secretari General de la Unió de Joves, viu a Artés d’on és Tinent d’Alcalde, per si aniria a l’aplec. No podia venir a l’aplec ja que estava al poble que celebrava la 13ª Festa de la verema del Bages. I vet aquí que m’hi va convidar.
Feia temps que no anava a Artés i em va sorprendre veure els carrers del nucli antic guarnits de parades i artesans que mostraven diferents oficis. La plaça vella es va convertir en un expositor de tots el productes de la DO Pla de Bages i DO Cava d’Artés.
Vaig gaudir d’un bon matí, tot i que després vaig arribar just a l’aplec. Vam fer el tradicional tast de vins (tastar no és veure), vam visitar l’exposició del Museu municipal i vam pujar a l’antic campanar. Quines vistes des d’allà; tot el pla del Bages als peus i lluny al Nord el Pirineus i més a la vora, al Sud, la màgica Muntanya de Montserrat.
I per cert, vaig tenir l’honor de trepitjar raïm.
Només agrair al poble d’Artés i a la seva gent, molt especialment al Roger, el seu acolliment i desitjar-los tota la sort del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada