El passat divendres dia 3 vaig tenir la oportunitat d’assistir a la inauguració del nou Teatre Goya de Barcelona. Desprès de 2 anys tancat per reformes aquest Teatre torna a veure la llum. Ubicat a la confluència dels carrers Joaquin Costa i Torres i Amat a cavall entre el “Barri Xino” i el Barri de Sant Antoni està gestionat per l’empresa de muntatges audiovisuals Focus.
El Teatre disposa d’una avant sala molt ben condicionada per fer més agradable l’espera i facilitar l’accés a l’auditori. L’auditori, que és el que ha experimentat un canvi més profund ha sabut copsar l’aire de modernitat combinant funcionalitat i comoditat.
A la inauguració hi van assistir diferents autoritats. Dels diferents parlaments i d’un emotiu brindis col·lectiu em quedo amb les transcendentals paraules que va dir Daniel Martínez, màxim responsable de Focus, “podràs dir: jo vaig estar a la inauguració del nou Goya”.
Desprès de l’acte institucional de inauguració es va fer l’estrena de l’obra de teatre “Els nois de la classe d’Història”. Una bona posada en escena amb una correcte escenografia. Una interessant combinació de treballs, l’experiència d’en Josep Mª Pou (actor i director) amb la de futurs actius de l’art escènic. Això sí, una obra amb cert tòpics recollits ja a la gran pantalla i de durada una mica massa llarga.
Tanmateix podré dir que vaig estar a la inauguració del nou Goya.
El Teatre disposa d’una avant sala molt ben condicionada per fer més agradable l’espera i facilitar l’accés a l’auditori. L’auditori, que és el que ha experimentat un canvi més profund ha sabut copsar l’aire de modernitat combinant funcionalitat i comoditat.
A la inauguració hi van assistir diferents autoritats. Dels diferents parlaments i d’un emotiu brindis col·lectiu em quedo amb les transcendentals paraules que va dir Daniel Martínez, màxim responsable de Focus, “podràs dir: jo vaig estar a la inauguració del nou Goya”.
Desprès de l’acte institucional de inauguració es va fer l’estrena de l’obra de teatre “Els nois de la classe d’Història”. Una bona posada en escena amb una correcte escenografia. Una interessant combinació de treballs, l’experiència d’en Josep Mª Pou (actor i director) amb la de futurs actius de l’art escènic. Això sí, una obra amb cert tòpics recollits ja a la gran pantalla i de durada una mica massa llarga.
Tanmateix podré dir que vaig estar a la inauguració del nou Goya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada