divendres, 21 d’agost del 2009

“A grandes males, grandes remedios”

Diu la dita castellana que “a grandes males, grandes remedios”. Ahir el sr.Blanco, l’ara ministre del govern i ex secretari d’organització del PSOE, creia haver trobat la solució a la crisi: pujar els impostos. Sí, està bé camuflar-ho dient que només s’han de gravar les rendes més elevades, però ben segur que no quedarà només en això; ahir també es parlava de l’IVA...

La veritat és que crec en la solidaritat i en la redistribució de la riquesa però sense ofegar tampoc ni a persones ni a empreses, que a la vegada han de continuar generant en la dinàmica del món en que vivim.

Dit això crec que el problema no radica tan en l’obtenció de més diners sinó amb com es disposen aquests diners, és a dir en com es gestionen, en que s’inverteixen, en quines ajudes es donen, a canvi de què... Fins i tot en si ens plantegem un canvi de mentalitat en la concepció del món actual. El més, més i més és insostenible al ritme actual.

Noi no sé per què però no me’n fio gaire del sr.Ministre i del que representa. Aquest tipus de populisme acaba provocant i portant a la confrontació clàssica de rics i pobres, i com moltes coses en aquest món la varietat de tonalitats entre el blanc i el negre és força gran. Continuem discutint, llençant globus sonda i camuflant tots els problemes.