dilluns, 31 d’agost de 2009

Ja n’hi ha prou!

Benvolguda Assumpta Escarp,

Com a regidora responsable de la “seguretat” d'aquesta ciutat li vull fer evident una cosa que vostè ja sap. Ho sap perquè som companys de consistori: no sóc ni Guardia Urbà, ni Mosso d'Esquadra, ni Súper heroi, ni tan sols heroi. Senzillament sóc un ciutadà que s'estima Barcelona i que vetlla per la mateixa.

Ara es deu estar preguntant el per què li dic tot això, tot i que probablement ja ho ha intuït. No sóc la primera persona ni malauradament seré la darrera que li eleva una queixa amb motiu de la inseguretat que viu aquesta ciutat.

L’estiu passat vaig haver de cometre una imprudència i com a ciutadà irresponsable col·laborar en la retenció d’un home que conjuntament amb un altre intentaven cometre un robatori en un cotxe en circulació de matrícula polonesa a Via Laietana. He dit ciutadà irresponsable per un motiu senzill, per posar en perill la meva pròpia integritat física (i de manera innecessària).

El fet és que aquest divendres passat, per la tarda, a la mateixa Via Laietana em va passar una cosa similar. Havia sortit de l’Ajuntament, estava a la Plaça de l’Àngel i enfilava Via Laietana per la vorera de banda Besòs. Havia vist abans de creuar tres dones, que volien simular una aparença de turista, caminant en la mateixa direcció. Segur que al pensament de moltes persones ja els vindria la imatge, entre altres motius perquè ha estat notícia aquests darrers dies.

Uns dies enrere caminant amb en Xavier Trias vam identificar un grup similar. No els vaig treure l’ull del damunt. Al creuar-se amb un grup de turistes, unes noies jovenetes, com el guepard que escull la pressa, si van llençar decidides. En aquell moment vaig fer un crit d’atenció, no dirigit a les turistes, que probablement ni se'n van donar compte del que passava.

Reconec que amb un cert gest autoritari vaig indicar a aquelles tres dones que ni se’ls passes pel cap que davant meu cometrien un delicte, amb el dit i amb un sentiment de ràbia (que no de impotència) els vaig dir que marxessin d’allà.

Malgrat un nerviosisme, suposo que comprensible, em vaig sentir un ciutadà fent el que li corresponia però em pregunto si un agent de l’autoritat amb uniforme no seria suficientment dissuasiu o si bé aquest tipus de persona no se’ls pot identificar amb facilitat, jo ho vaig fer.


Fixis Sra. Escarp que he parlat d’homes i de dones, no he volgut caure en un parany a on la seva demagògia l’hagués pogut fer sentir més còmode. Però ja n’hi ha prou! Al mateix que els passa als turistes ens passa als veïns i veïnes de la ciutat o a la gent de pas. La imatge de Barcelona en aquests temes està sota mínims i vostè hi pot posar remei, si vol es clar. I seria tan senzill com baixar del seu cotxe oficial que tanta seguretat li ofereix i trepitjar vostè mateixa el carrer.