dijous, 27 d’agost de 2009

Grip A

La crisi econòmica planava damunt nostre i alguns països de referència ja la patien i en Rodríguez Zapatero i els seus correligionaris pretenien fer-nos creure que no existia amb la tàctica de l’estruç. S’acostaven unes eleccions i no hi havia lideratge suficient dins del govern espanyol. Ara continuem igual tot i que a fora (del govern espanyol) no es divisa gaire cosa millor. Però tornem al lideratge necessari per afrontar crisis.

Darrerament no fem més que rebre notícies, dissortadament negatives sobre l’anomenada Grip A. D’una banda les persones afectades, persones afectades en estat greu. Per una altra banda les víctimes. Finalment els anuncis fatídics de cara a la tardor per una de les epidèmies més greus que haurem d’afrontar, amb xifres de mortalitat incorporades.

Han començat unes tímides campanyes explicatives per evitar-ne el contagi alhora que es detalla cada vegada més quines son les persones de més risc de contagi. Paral·lelament això es comencen a marcar les prioritats pel subministrament dels anitivirals. Tinc la sensació que anem cap el caos i no gaire ben preparats. Ep, un caos administratiu i organitzatiu que pot ser pitjor que qualsevol epidèmia.

No sóc hipocondríac però també sóc conscient que no sóc un roure. No sé exactament a que respon tot plegat però tant amants que som de les comparatives amb altres països aquesta vegada sembla que només ens hagi d’afectar a nosaltres. No voldria caure en demagògies però espero que tant d’alarmisme no respongui a poder vendre amb posterioritat i davant un satisfactori pas de l’epidèmia un “lideratge” més aviat inexistent enfront d’un tema menys greu del que és. El que està clar també és que el sistema sanitari actual necessita algunes profundes actualitzacions.