Ahir vaig anar a la platja, probablement no hi hauria d’haver anat ja que desprès vaig arrossegar una indisposició intestinal que em va impedir anar al lliurement dels premis de Sants... Però tornant al principi, vaig anar a la platja.
No sóc gaire assidu a les platges de Barcelona i s’ha de dir que valen la pena. Són un bé natural que val la pena cuidar, tan pel turisme que rebem, important font d’ingressos per la ciutat, com sobretot pels ciutadans i les ciutadanes que hi van, que hi anem a passar el dia o part del mateix.
Dit això vaig poder constatar el que ja havia estat notícia a principis d’agost, la presència de senyoretes, majoritàriament d’origen asiàtic, que ofereixen amb certa constància el servei de massatges. Hi ha el servei de refrescos, entre els quals “beer” (beguda alcohòlica que les ordenances prohibeixen veure pel carrer)i la oferta de fruites tropicals. També la venta ambulant de “pareos” i altres records com els “tatoos” amb gena…
Fins aquí tot dins d’uns certs paràmetres de normalitat en una ciutat excessivament tolerant en l’aplicació de la norma. Però la oferta d’unes barretes de color marro, a l’estil “digestive”, que el venedor lògicament no porta el damunt ja que en funció de la quantitat es sobrepassa l’autoconsum i està penat... Amb tota la discreció del món els tres joves francesos han fet la transacció amb el jove (no posaré l’origen perquè no gosaria equivocar-me entre magrebins i paquistanesos) i santes pasqües.
No entraré amb la tipologia de banyistes que hi havia però el que tinc molt clar és qui faltava en aquest pessebre. Ni Mossos ni Guàrdia Urbana ni res de res. Després un bon dia la Sra. Assumpte Escarp descobrirà el que ha tardat anys en descobrir a altres indrets com la venta ambulant de l’Eixample o la venta de llaunes de cervesa d’una marca determinada per les Rambles... a veure que ens diu el setembre quan torni de vacances.
No sóc gaire assidu a les platges de Barcelona i s’ha de dir que valen la pena. Són un bé natural que val la pena cuidar, tan pel turisme que rebem, important font d’ingressos per la ciutat, com sobretot pels ciutadans i les ciutadanes que hi van, que hi anem a passar el dia o part del mateix.
Dit això vaig poder constatar el que ja havia estat notícia a principis d’agost, la presència de senyoretes, majoritàriament d’origen asiàtic, que ofereixen amb certa constància el servei de massatges. Hi ha el servei de refrescos, entre els quals “beer” (beguda alcohòlica que les ordenances prohibeixen veure pel carrer)i la oferta de fruites tropicals. També la venta ambulant de “pareos” i altres records com els “tatoos” amb gena…
Fins aquí tot dins d’uns certs paràmetres de normalitat en una ciutat excessivament tolerant en l’aplicació de la norma. Però la oferta d’unes barretes de color marro, a l’estil “digestive”, que el venedor lògicament no porta el damunt ja que en funció de la quantitat es sobrepassa l’autoconsum i està penat... Amb tota la discreció del món els tres joves francesos han fet la transacció amb el jove (no posaré l’origen perquè no gosaria equivocar-me entre magrebins i paquistanesos) i santes pasqües.
No entraré amb la tipologia de banyistes que hi havia però el que tinc molt clar és qui faltava en aquest pessebre. Ni Mossos ni Guàrdia Urbana ni res de res. Després un bon dia la Sra. Assumpte Escarp descobrirà el que ha tardat anys en descobrir a altres indrets com la venta ambulant de l’Eixample o la venta de llaunes de cervesa d’una marca determinada per les Rambles... a veure que ens diu el setembre quan torni de vacances.
D'això en dic maldat consentida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada