La jungla de l’asfalt

La jungla de l’asfalt a l’igual que qualsevol espai natural té les seves pròpies normes, salvatges, amb les quals els diferents individus hi han de conviure. Tan mateix hi ha un detall a qui ningú se li escapa, cotxe (en diferents formats com furgoneta, taxi, privat...), moto, bici, monopatí, patins son éssers animats en la mesura que son utilitzats per algú. Sí, dic algú perquè fer servir el concepte persona seria ser molt agosarat ja que a vegades hi ha autèntics energúmens al volant d’aquests...

Podria haver acabat parlant dels vianants però no sabia com lligar-ho. De totes maneres en una temptació de demagògia podria haver situat al vianant com la pobre i indefensa persona que està al final de la cadena tròfica... però no ho faré.

Avui faig una crítica a totes aquelles persones que ens belluguem per la ciutat i que a vegades ens oblidem que no estem sols, que hi ha més gent, que com nosaltres, tenen els mateixos drets (i deures també). És veritat que dins d’aquesta fauna hi ha elements més dèbils que altres però tots poden arribar a ser perjudicials: un taxi frenant en sec per acotxar un passatger, un cotxe privat pel carril bus, una motocicleta fent ziga-zagues, una furgoneta damunt d’un carril bici, un vianant creuant en vermell, una monopatí fent cabrioles, una bicicleta saltant-se un stop...

El civisme té moltes facetes però totes es basen en la convivència i el sentit comú, però en una convivència i sentit comú que troba en el respecte a l’altre el seu fonament. Meditem-ho cinc minuts i demostrem que podem canviar les coses.